Un petit racó de món

Una vegada més, ja és el tercer cop, soc a Mallorca en aquestes dates. Enguany però m'he proposat fer el turista i anar a llocs propis de turistes. Finalment només n'he vistat un, les famoses Coves del Drach.

Primera sorpresa Vaig poder gaudir de les explicacions en castellà, anglès, francès i alemany. Em va saber greu però vaig suposar que no es pot obligar una empresa privada a usar una llengua determinada, per més cooficial que sigui.

Avui al Diario de Mallorca una noticia parla d'un regidor d'es PP que defensa el balear com a llengua cooficial de sa comunitat enlloc del català. 

Quan a València el PP va començar a defensar la distinció entre català i valencià ja em va pujar la mosca al nas però això d'ara ja fa vessar el got. Puc entendre i fins i tot estar d'acord amb que no agradi el nom de català per la llengua que parla un valencià o un mallorquí com a mi no m'agrada usar espanyol per refrir-me al castellà. Però d'aquí a de defensar que estiguem parlant de llengües diferents hi ha un món.

Estic esperant veure la cara d'un d'aquests polítics quan un andalús reivindiqui que ell no parla espanyol sinó sevillà  o cordobès (llengües totes dues clarament diferenciades del vallisoletà i el madrileny) o quan un argentí reivindiqui l'argentí enfront del "español de américa" que a les escoles d'aquí s'ensenya com la variant dialectal comuna des de Terra de Foc a Mèxic. 

Mentre això passa i fins que no aconsegueixin que la comunicació sigui impossible seguiré gaudint a s'hora baixa  d'una panada de xot feta amb xulla (pronunciat xua) tipica de sa setmana santa mallorquina amb unes herbes dolces per acompanyar una conversa on es barrejà el gracienc (variant local del barceloni no tant oberta), el lleidetà, el mallorquí i, fins i tot, el castellà, de la manera més natural del món.

 Al final resulta que ningú no parla català "i mos entenem" 

Fins la propera 

Filed under: Jo rondino, i tu?