Misteri resolt. Companyia d'(In)Seguretat Privada (2)

Ja estic tranquil, ja se quina és la seva feina i això em satisfà ja que d’aquesta manera se el que puc i no puc demanar, el que puc i no puc esperar d’ells (i elles). Em refereixo, altre cop,  als agents de la Insegureta Proivada del metro que jo crei, il·lús de mi, vetllaven per la meva (nostra) seguretat.

La situació viscuda és la següent. (L3-Diagonal> dissabte 11.10 del matí. Un honorable membre d’aquest cos parla en una cantonada de l’estació amb un “motxillero”. No us deixeu enganyar per les primeres impressions ja que estava indicant-li on havia de fer un transbordament. Quan acaba amb aquest servei s’apropa lleuger al torniquet on u pare amb un fill petit té problemes per validar el seu bitllet.

Fins aquí res a dir. Agraeixo la vocació de servei i la seva disponblitat. El que no acabava d’entendre és que collons nassos i feien dues trballadores de TMB arrepenjades fent la petar al costat del torniquet mentre l’agent d’inseguretat privada aten al públic. Dic que no ho entenia perque ara ja ho veig clar.  Cadascú té la seva feina i està perfectament repartida. Un agent suposadament qualificat i no ho dubto pas per la lluita contra el crim es dedica a ajudar viatgers perduts i amb poques mans mentre els informadors de la companyia li fan companyia ja que la seva empresa el fa estar sol.

Mentre això passa no hi ha dia que algú no comenti que a un conegut  seu, no fa massa dies a la meva mare, li van prendre els diners al transport públic.  Vull aprofitar per donar les gràcies als senyors lladres, coneixedors de la seva feina i posseïdors d’uns grans sentiments ja que ho van fer sense causar-li cap mal i van llençar-ho tot allà mateix quedant-se només els diners i uns dècims de loteria. Ma mare ha recuperat unes fotos que l’acompanyen des de fa anys, els diners no eren masses i la loteria no ha tocat.Tot i que ella mateixa deia que si tocava i servia perquè deixessin de robar encara bo. I mentre escric aquestes ratlles ben segur que un altre viatger desorientat haurà trobat el seu destí gracies al’eficaç tasca orientadora dels que jo creia afgents de la inseguretat privada.



One Response to “Misteri resolt. Companyia d'(In)Seguretat Privada (2)”

  1. I doncs que et pensaves, que un servei públic fora eficient?
    Es tracta d’arribar sa i estalvi a casa, si s’han d’estar les seves 8 hores donant voltes doncs si estan però arriscar-se a perseguir malfactors corrent amunt i avall o que et treguin una navalla? Però si els paguen igual!

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines