Avui encara puc dir que estic de sort. Per tercer cop des del mes de setembre m’han intentat fotre ma a la cartera sense èxit.

Els tres cops al mateix lloc: Linia 3 Estació Liceu Direcció Gràcia-Trinitat Nova

Els tres cops un grup de tres persones: Els dos primers masculins, avui tots tres femenins.

Els tres cops identificaria la llengua com de l’est, però no em feu dir de quin país. Ni ganes. No penso caure en la generalització fruit del ressentiment.

Els tres cops aparença d’allò més normal. Fins i tot s’han ofès quan quan he descobert les seves intencions La noia d’avui anava vestda de negre  duia una caçadora amb lluentons amagant-se el braç; cabell destenyit, seria blanc oxigenat? Le altres dues colors marrons, que no destacaven gens.

Els tres cops amb el mateix sistema. Apropant-se molt a mi en el moment de pujar sense haver-hi necessitat. Dos bloquejant els meus moviments i la tercera fotent-me ma la butxaca del davant. com que no soc com la de l’acudit no diré que creia que duia “bones intencions.

A diferents hores. Avui a quarts de sis de la tarda. Una hora d’allò més poc habitual per baixar o tornar del centre.

Els tres cops sense èxit. encara tinc la meva cartera, just la que em vaig comprar a finals d’estiu. No se quan de temps durarà la meva sort. Un dia deixaré de reaccionar i em quedaré sense cartera, sense fotos, sense targes de diferents supermercats i superficies. Sense calers no me’n quedaré. tinc el costum de dur el mínim imprescindible.

Avui he estat de sort. I ja en van tres.