Doncs si, els culpables són un col·lectiu força nombrós a casa nostra i sembla ser que va en augment. M’estic referint als mestres. Un col·lectiu amb massa vacances pagades per una feina que podria fer qualsevol i sense cap mena de valor social.

Qui s’han cregut que són aquests que demanen dues setmanes per preparar nou mesos si aquests només han de servir per aconseguir generacions millor preparades?

Qui s’han cregut que són què es creuen amb el dret a exigir a les famílies que participin activament en l’educació dels seus fills?

Qui s’han cregut que són quan cada any tenen nous plans d’estudi o sistema d’organitzazió o critreris d’avaluació o calendari que els fa mantenir ben desperts i amb criteris estables?

Qui s’han cregut quan que són quan qualsevol de nosaltres els canviaríem la feina en qualsevol moment ja que els seus alumnes, fills i filles de la resta de ciutadans, cada dia creixen amb valors més ferms apresos a casa.

Qui s’han cregut que són quan compten amb l’ajut de televisions publiques i privades que tenen cura del horaris protegits per reforçar la tasca educativa de l’escola tambñé quan estan a casa?

Qui s’han cregut que són? Jo us ho diré (digueu-me agosarat) Són, perquè així ho han volgut, mestres que creuen en la seva feina, professionals ens constant reciclatge, ciutadans amb una enorme responsabilitat vers el futur.

Ells són els culpables de tot. Culpables de la mala programació de la televisió; culpables de que pares i mares no dediquin més temps als seus fills i filles, culpables de que l’administració estigui més amoïnada per assegurar els vots d’una part de la ciutadania que no pas per la qualitat de l’ensenyament/educació.

Ells i elles tenen la culpa de tot.