I tot això ho portes bé fins que de sobte un dia t’adones que t’ha abandonat la motivació. No recordes quan ha sigut ni perquè, però despertar-te al matí comença a fer-se feixuc; posar-te 8 hores devant l’ordinador esdevé desesperant per la manca d’utilitat, o millor dit d’aplicació, de les eines que desenvolupes i per l’absoluta certesa que ja t’envaeix: qui mana no en té ni idea; et distreus amb més facilitat o no t’impliques en el que fas perquè, de fet, és absolutament igual.

I et preguntes què pots fer, sabent ja d’entrada que només pots fer una cosa: recuperar la motivació. I aleshores penses en fer-ho al mateix lloc de feina i analitzant el que pot ser interessant per l’empresa li presentes al Director General Sr. Fill-de-l’Amo un pla per millorar l’empresa. I després de llegir-se’l i dir que l’ha entès et diu que més endavant ho tornarà a mirar, i que ara no és el moment. I veus claríssim que, de fet, no ha entès res malgrat li has escrit en la llengua i llenguatge adient.

I tornes al teu lloc de feina capcot, amb l’absoluta certesa que per manar no cal ser bo fent-ho i que el dia que el Sr. Amo desaparegui en breu ho farà la teva feina.

I decideixes, aleshores, anar a fer un cafè amb la Motivació per preguntar-li on s’està darrerament, i si podeu tornar a estar junts si us plau que la trobes molt a faltar.

Però mentre per una banda em fa pena abandonar KDE per l’altra em sento content ja que malgrat que per la meva professió em passo el dia programant i realitzant coses pels usuaris que sovint milloren (als meus ulls) el que tenien, veig que jo també puc ser un d’ells: puc ser usuari a seques. Puc entendre com ells se senten quan els hi canvio les interfícies i se’m queixen.  Puc convertir-me en un d’ells i dir jo també que una estètica no m’agrada i canviar-me a una altra. Puc dir que em resulta incòmode i que malgrat els avantatges tècnics que segurament suposa el KDE4 en front del KDE 3.5 jo em sentia millor amb l’anterior. I, sobretot, puc canviar. Puc escollir i puc decidir. Exerceixo la possibilitat que tinc i puc canviar. I puc abraçar un altre projecte, i sentir-m’hi a gust.

En definitiva, m’he adonat que jo també sóc usuari i que puc decidir. I ja he decidit.

A la meva feina m’he adonat que després de tenir cecs forçats ara hi tenim autistes voluntaris, amb la salvetat que aquests autistes els tinc molt a prop i hi he de treballar. Sé que en ocasions peco de soberbi però fa anys que remeno sistemes i tinc una base que em permet localitzar problemes ràpidament i coneixer solucions senzilles provinents del món linux que resolen problemes aparentment enormes. Per això em sento una mica malament quan veig que els meus companys de Sistemes munten un pollastre i quan els hi suggereixo una possible solució per deixar treballar als usuaris ni m’escoltin ni em tinguin present.

Perquè jo sé que no estic dient cap tonteria. Perquè més d’una vegada s’ha demostrat que el meu anàlisi era el correcte. Perquè ja ens ha passat d’estar mesos fent “a” quan jo des de la segona setmana deia de fer “b”, i al final s’ha fet “b”. Però qui diu de fer “b” és un paiu extern que cobra una pasta i aleshores té més credibilitat que jo.

Em rebenta els collons quan proporciono una clau per resoldre problemes i em perdonen la vida. Perquè, al final, jo sé que  l’usuari té raó al queixar-se que Sistemes és una merda i he d’admetre, posant-me al seu costat, que ni en tenen puta idea ni volen escoltar. I jo, humilment, aguanto la clau que no volen agafar.

I si per una banda no m’extranya que un amant abandonat utilitzi qualsevol eina per fer-li saber a qui l’ha deixat el que sent i, sobretot, intentar fer-lo partícep del seu malestar si que em sorprèn que persones aparentment madures emprin un espai per una cosa diferent a l’ús que se li ha donat. Perquè sorprenentment aquestes persones que escriuen retrets saben que allò que han escrit molt possiblement no perdurarà, perquè ells també tenen bloc i coneixen la funció d’eliminar comentaris. I han vist com el blocaire n’eliminava, de comentaris d’aquest estil.

No deixarà mai de sorprendre’m les tonteries que es fan en nom de la racionalitat i l’anàlisi. I si bé és cert que la pena de l’abandó és gran també hem arribat tots a una edat en la que sabem que els retrets acostumen a produïr l’efecte contrari al desitjat: no només permeten posar pau sinó que generalment . I no obstant, així que podem li retreiem a l’altre allò que esperavem que fos i no ha estat.

Val a dir que la feina feta per aconseguir el .cat fou excepcional i magistral. Però un cop aconseguit això cal deixar clar que ara es dediquen a treure’ns els calés de la forma més vil i lamentable: amb el xantatge emocional de la nació.

Tornaré a pagar, perquè sóc idiota. Però cada any em plantejo traspassar el cuinetes.cat a cuinetes.org i deixar d’alimentar paràsits. I un any ho faré.

I ara estic en una situació d’aquestes. Estic desenvolupant una web per una gent i mentre jo gestiono la programació hi ha una altra empresa que s’encarrega dels gràfics. I, ho he de confessar, són uns pijus panxacontents que m’estan perdonant la vida i donant molt pel cul. Han desenvolupat un servei de banners que senzillament no funciona quan la url és composta de més de dos signes “/” (fet bastant normal perquè les adreces web estan optimitzades per a ser indexades i, per tant, són dinàmiques en funció de la categoria, secció… buf, un merder!). Els hi he explicat per activa i per passiva que el flash dels banners es perd perquè agafa com a referència la url per ubicar-se i que haurien d’incloure un fitxer extern de configuració per dir-li on buscar els banners, perquè sinó el flash acaba atabalat i no troba res. Sóc programador, i ja m’he pelat els ous més d’una vegada volent resoldre coses que, al final, cal resoldre-les a la manera tradicional: amb un fitxer de configuració extern. O sigui que m’estalvio de fer-li’s perdre hores i els hi dóno tot mastegat, que no es queixin.

Doncs no, ells insisteixen en tenir raó. No la tenen, però em perdonen la vida i m’escriuen uns mails llarguíssims on apart de deixar-me com un inútil entre línees, demostren encara més la seva incapacitat mentre em culpen a mi del fet que el seu programa que hauria de funcionar, no ho fa. I aleshores em mostren altres webs on han fet algo similar (de fet totalment diferent) per demostrar-me que ells ho fan bé i jo no. I mirant el codi veig que fan tot el contrari del que em diuen que jo he de fer per tal que surti com ells diuen que ha de sortir. I és que ho estan fent malament, els hi agradi o no saber-se equivocats. Perquè les coses són com són, i no com ens agradaria que fóssin. I ara, ui quina por, amenacen amb refer tota la web per adaptar-la a lo que ells han fet.

Clar, el problema aquí és que jo cobro per hores i ells van acceptar un pressupost tancat per lo que ara no volen dedicar-hi cap esforç al haver sobrepassat les hores que ells comptaven. Vaja, resulta que l’informàtic friqui linuxero tampoc era tan tonto oi? I ells… ells són tan guais que els seus càrrecs són en anglès, que és més cool: IT Manager, es fa dir. EUP, li diria jo: Ets Un Pallasso.

Bé. Al final, o escrivia això al bloc o li enviava en un mail a un d’aquests EUP explicant-li com n’arriba a ser d’inútil ell i de lamentable la seva exposició de coneixements a base de conceptes sentits en algún lloc. I he preferit fer-ho al bloc… no t’importa oi?

I es dóna quan estic en un ordinador amb Microsoft Windows XP, enviant un correu a través de Microsoft Outlook amb un fitxer adjunt de Microsoft Acces, que serà entregat a través de Microsoft Exchange. I em diu que és insegur i que, segurament, si el receptor fa servir programes Microsoft per treballar amb arxius Microsoft no pugui obrir el correu que jo li envio. I resulta que el que envío només és una petita base de dades, incapaç de fer mal a cap ordinador.

O sigui que ja ho sabeu, nens i nenes: no us fieu ni de la vostra mare!

Això és el que m’ha passat avui amb un mail spam de Juan Blanco, provinent lanonima.com. El personatge, que no deu tenir punyetera idea de què és el correu electrònic i molt possiblement no té ni punyeteres ganes d’aprendre, m’ha enviat un correu (a mi i a centenars més) “tremendu” . Entrant en detalls, l’esmentat correu m’arriba sense res al contingut, un subject en majúscules (LANÒNIMA IMPERIAL EN HOLLYWOOD / NEWSLETTER 06/09), un llistat d’aproximadament 1000 adreces de correu al destinatari (que tothom pot veure i copiar si li plau) i dos fitxers adjunts (un .doc i un .pdf). Ni cap “Hola” ni cap “Adéu” ni tan sols un “Perdoneu la molèstia“.

I mirant, veig que amb el correu enviat ha trencat com a mínim dues lleis, fet que el converteix en un delinqüent a més d’un pesat, un maleducat i un ésser que s’hauria de mantenir lluny de les màquines. Perquè, i això ja no ho miro, molt probablement l’haurà enviat mitjançant l’Outlook, fet que als meus ulls és suficient per tancar-lo de forma indefinida en un penal al mig del mar.

Si tan sols pogués trobar un programa que cada hora em silenciés l’altaveu durant 5 minuts….

Avui n’he descobert una de nova. Arran del comentari número 2 d’aquest article d’opinió he vist que es pot aplicar en cas de cerques incòmodes. Per exemple, què passa si busques un text que no existeix? Que et surt aquesta pàgina d’error:

I què passa si busques “Carretero”? Doncs que l’execució de l’script s’atura i ni et mostra la pantalla d’error ni et monta el html necessari per al peu de pàgina, etc.

El codi necessari deu ser similar a aquest:

if ((strtoupper($_POST[‘que’])==”CARRETERO”) {
die();
}

[EDICIÓ] Cal ser justos. Pel que observo hi deu haver una matriu de paraules prohibides que fan aturar l’execució del codi amb un die(). He observat el mateix comportament amb les paraules “prova“, “aznar“… i segueixo buscant-ne més.

Val a dir que el món dels escriptoris és una mica com el del futbol, en el que un és d’un equip guanyi o perdi i no es canvia de samarreta així perquè si. Jo des del primer dia feia servir KDE i n’estava la mar de content; però la versió 4 de l’escriptori no ma’grada absolutament gens. Les icones enormes, els widgets, el menú al centre… no m’agrada. No em va agradar quan vaig provar la 4.0 i encara m’ha agradat menys la 4.1 O sigui que el meu trasllat a GNOME vindria a ser com la fugida amb una amant perquè la dona ha deixat de tractar-te com t’agrada.

Però no, en el meu cas la decisió la considero irrevocable perquè entenc que KDE seguirà evolucionant el seu escriptori basat en el que he vist. I el que he vist no m’agrada, i com que Linux em dóna la llibertat de poder treballar amb l’escriptori que més m’agradi he decidit passar-me a GNOME.

I m’agrada. El trobo simple, eficient i lleuger. No obstant, encara hi ha moltes coses que no em van fines: el suport multimèdia no acaba de funcionar correctament i sovint se’m penja el reproductor mp3 o deixa de sonar sense motiu aparent; enyoro l’Amarok i l’Akregator i no he trobat substitut perfecte; les aplicacions es queden penjades més sovint que en KDE (no el sistema, compte) i el suport gràfic va resultar més difícil d’instalar.

Però tot plegat són els petits problemes que comporta la llibertat i que, amb temps, resoldré acostumant-me a les noves eines o aprenent a fer anar les velles en aquest nou entorn.

Però l’altre dia, treient diners d’un caixer de La Caixa del Penedès em va semblar que anava equipat amb Linux, més concretament amb GNome. I és que aquesta estètica del botó de “Cancel.lar” em recorda molt als botons de GNome.

Windows? Linux? Ni idea

Jo sempre havia treballat amb procmail, i entre això i que en T. sempre monta els servidors molt a la seva manera vaig tardar en fotre-li mà a l'assumpte. Però com tot, tot té un dia i aquest va arribar fa uns mesos quan cansat de rebre tant d'spam (marcat, això si) a la bústia vaig buscar la forma de separar-lo automàticament. El fet que utilitzem IMAP ens facilitava la feina perquè podiem crear carpetes de Junk per a cada usuari i deixar-li allí el correu que teòricament era brossa.

Així fou com em vaig adonar de l'existència del sieve. Es tracta d'un petit plugin per a dovecot que em permet crear regles directament al servidor i executar certes accions depenent d'unes variables. I així vaig poder indicar-li que tots els correus que passessin pel servidor i que fossin marcats com a SPAM s'emmagatzemessin a la carpeta Junk de cada usuari, apartant així els correus molestos de la bústia d'entrada. Sembla mentida com una cosa tan banal pot fer que un webmail sigui usable o no!

Igualment, vaig aprofitar per manegar un script que cada nit consulta les carpetes Junk dels usuaris i li diu al SpamAssassin que prengui nota que tot allò és spam, i posteriorment n'elimin els que tenen més de 30 dies. Això ens permet tenir l'espai més o menys controlat i entrenar l'spamassassin amb els spam que no ha detectat però en canvi si que ho ha fet l'usuari (o el programa client que utilitza).

Mesos després em va passar un petit accident casolà: a l'ordinador gran de casa se li va espatllar una peça que encara no he repostat i fa unes setmanes que em moc amb el petit portàtil. Així va ser com em vaig començar a enyorar els filtres que tenia al ThunderBird i em passava hores (exagerat!!!) desgranant els correus personals dels de llistes,facebooks,errors,webs,etc. Realment, un conyàs.

Així que vaig tornar al Sieve. Vaig pensar que si hi havia alguna manera de fer regles a nivell servidor, bé n'hi hauria d'haver una altra per fer-ho usuari a usuari, oi? Doncs si, efectivament n'hi ha una: creant un fitxer anomenat .dovecot.sieve a l'arrel de la carpeta arrel de l'usuari. Tan simple i tontu com això, però alhora tan complicat ja que cal tenir accés ssh a la màquina.

Ara per ara doncs, he aconseguit configurar el servidor perquè executi regles a tots els correus i perquè ho faci també al meu compte, i és un plaer veure com els correus es classifiquen solets en carpetes IMAP. Vagi on vagi, sempre ho veig tot endreçat i polit! El següent pas, i que de moment m'està costant prou, és implementar un altre intèrpret (probablement el managesieve) que sigui capaç de fer comunicar al sieve amb el squirrel (el roundcube no té plugins encara) i ser capaços de generar els filtres des del correuweb, sense haver d'accedir per ssh.

I una vegada més constato com de tremendament lògic és el linux quan saps on mirar i, ho confesso, després d'hores de cerca de documentació i proves fallides. Ara mateix, crear regles és qüestió de segons i aquí en van alguns exemples:

Separar correu spam:

if header :contains "X-Spam-Flag" "YES" {
  fileinto "Junk";
  stop;
}

Guardar separament el correu que arriba a un àlies:

if address :contains "to" "info@gracianet." {
  fileinto "GraciaNet";
  stop;
}

O el d'alguna llista:

if header :contains "subject" "[kernelpanic]" {
  fileinto "kernelpanic";
  stop;
}

També pots molestar a algú que et molesta

if header :is "from" "ideniel@bcn.cat" {
  redirect "ideniel@bcn.cat";
}

o, perquè no, banejar un domini complet:

if address :contains "from" "@socialistes.cat" {
  discard;
}

Per ampliar la informació es pot mirar el wiki del dovecot i sieve.

I al final en va sortir una web en la que tothom s'hi podia registrar i afegir les seves pròpies receptes. Per ser conseqüent amb la meva filosofia, les receptes eren publicades amb llicència CC per tal que tothom les pugués provar, millorar i gaudir. Com la majoria dels meus projectes, un cop posat en marxa va patir un temps d'oblit important. És el que té la passió: que s'acaba.

Però fa uns dies vaig pensar: "Caram, això de consultar la web és una mica pal perquè m'enganxa lluny de la cuina. Ho podria imprimir i així tenir-ho més a mà." Així que dit i fet: ja tenim el llibre de Cuinetes.cat

Aprofitant els serveis de lulu.com, he agrupat les 130 receptes completes que hi havia al servidor provinents dels diversos usuaris registrats i mitjançant un pdf les he publicat en format de llibre. (Tècnicament, el llibre no està publicat i s'imprimeix sota demanda però la idea és la mateixa: tenir a mà les receptes quan estàs a la cuina.)

O sigui que tothom que estigui interessat pot dirigir-se a lulu.com i adquirir el llibre Cuinetes.cat: 130 receptes per compartir . També és possible descarregar-se el pdf, i així t'estalvies uns calerons

Suposo que si hagués pagat el peatge (windows) podria fer-ho, però com que tinc una cosa per a rarus anomenada GNU/Linux no puc.

A veure si trobo per alguna banda el cost d'aquest super-web-super-modern-compatible-amb-tothom-menys-amb-mi …

NOTA: Amb Firefox si que m'he pogut registrar…

NOTA 2: Un departament controlat per E(RC) fa una web on a la plana de registre pots especificar si és de Catalunya o d'una altra comunitat autònoma :O

NOTA 3: Al final resulta ser un fòrum com el que teniem a GràciaNet, amb un soft molt similar. 

NOTA 4: Ho he trobat! El soft que utlitzen crec que és el SMF.  Segons el que entenc a la llicència, tothom és lliure d'utilitzar i/o millorar el codi font (cosa que han fet) mantenint els avisos de copyright al codi i a la pantalla resultant (cosa que no han fet).

Com q el procés és lent (no tant com em pensava, en una setmana estarà traduït el glossari) ara mateix es pot veure una barreja de paraules catalanes i angleses que riu-te'n tu de l'spanglish. Deu ser un idioma nou, que batejo com a catalanglish.

Un cop passada aquesta primera fase començarà la de veritat, la traducció total. Si algú s'hi vol apuntar pot anar a http://www.facebook.com/translations/  (t'has d'haver autentificat primer) 

Resulta doncs que MS Exchange incorpora un Filtre de Missatges Inteligent (sic). I es pot aprofitar aquesta característica per al que m'interessava. Tan sols calia activar-ho i crear un petit arxiu de configuració que s'ajustés al que jo volia. Recordem que havia configurat l'SpamAssassin per tal que em modifiqués l'assumpte dels missatges considerats brossa amb el text [SPAM], o sigui que els passos que he seguit (a grans trets) són:

Pas1: Activar FMI. Cal dirigir-se a l'administració de l'Exchange i amb el botó dret a sobre de l'opció "SMTP Virtual Server" fer click a Propietats i activar el checkbox que diu "Apply Intelligent Message Filter".

Pas 2: Registrem la DLL. Obrim una finestreta de DOS i hi escrivim:

    regsvr32 C:Program FilesExchsrvrbinMSCFV2MSExchange.UceContentFilter.dll

Pas 3: Preparar el fitxer de configuració. Per aixo obrim el notepad i fem copipaste del següent text:

    <?xml version="1.0" encoding="UTF-16"?>
    <CustomWeightEntries xmlns="http://schemas.microsoft.com/2005/CustomWeight">
         <CustomWeightEntry Type="BODY" Change="MAX" Text="[SPAM]"/>
    </CustomWeightEntries>

Cal guardar-lo a:

C:Program FilesExchsrvrbinMSCFV2MSExchange.UceContentFilter.xml

IMPORTANTÍSSIM: cal guardar-lo en format Unicode. El format per defecte de Notepad és ANSI, així que quan fem "Save as" veurem un desplegable on podem escollir el tipus de codificació del fitxer. Seleccioneu Unicode. (A mi aquest detallet m'ha fet perdre hores remirant els logs i el coi de Event Viewer, buf!)

Pas 4: Reinicieu el servei SMTP del servidor

Et voilà, amb això funciona i a partir d'ara Exchange guardarà el correu on l'assumpte contingui la paraula "[SPAM]" a la carpeta de "Correus no desitjats" de les bústies Exchange.

Bé, per ser exactes funciona casi sempre… suposo que forma part de la filosofia windows, això que de tant en tant falli tot.

Podeu trobar informació més detallada en aquests dos enllaços:

• Fight Spam on Your Terms with Custom Weight Lists
• Intelligent Message Filter version 2 (IMF v2)

El sistema en principi era prou estable, em van explicar. El programa usat per efectuar el filtratge es el ScanMail de TrendMicro, però en els últims mesos fallava tot sovint. I quan fallava, ja fos perquè es parava el servei o perquè no s'actualitzava correctament la base de dades, l'spam campava alegrement pel servidor i saturava les bústies. Els usuaris prou que es queixaven, però mentre no va molestar al-de-dalt-de-tot la cosa no passava d'aquí. Però com són les coses, quan al al-que-tot-ho-vol-per-ahir li va començar a entrar spam correm-hi tots. A Sistemes van començar a buscar solucions.

Totes les solucions que van trobar eren de pagament i llavors van començar les rebaixes. Calia trobar-ne un que no fallés, gestionable, baratu i prou car per semblar bo i confiable. I excepte lo de "prou car", SpamAssassin crec que és el millor.

Aixi que mans a l'obra, li vaig proposar al meu cap de montar un Linux que s'encarregués de filtrar el correu. Per ser sincers, el seu escepticisme era notable. Lliure? GPL? Eing? "Bé, prova-ho", em va dir. Dit i fet. Em vaig agenciar un dels servidors sense ús que rondava per allí i en dos dies he montat un servei anti-spam i anti-virus més eficient que no creien. I no falla. I posar-lo en marxa va ser cosa d'hores i prou. En vaig tenir prou amb baixar-me la darrera versió d'openSUSE (la 10.3) i fer una instal.lació en mode només text, descarregant-me els paquets directament d'Internet. Vaig preparar-lo com a gestor de correu amb els quatre programes imprescindibles i el vaig posar al mig del trajecte, entre el firewall i l'Exchange.

Així doncs, li he indicat al firewall que tot el tràfic entrant pel port 25 (el de SMTP) el redireccionés al servidor Linux. Un cop allí, el postfix recull el correu i el passa a l'amavis, que s'encarrega de mirar si té virus i si és spam. Si dóna positiu per un marge prou alt l'elimina i sinó li posa les capçaleres indicant si és SPAM (o no) i l'envia al servidor de correu Exchange per tal que l'entregui a les bústies. Per fer-ho, només m'ha calgut indicar-li de forma específica a l'amavis (/etc/amavis.conf) les següents línees:

relayhost = servidor_exchange
relay_domains = $mydestination, domini_empresa.com

Apart vaig configurar el fitxer de transport (/etc/postfix/transport) per assegurar-me que entregava el correu al servidor correcte:

domini_empresa.com    smtp:[servidor_exchange]

Per poder-ne veure els resultats he configurat el webalizer per treure unes boniques estadìstiques de correu gestionat i el mailgraph per veure les gràfiques de correu spam i vàlid que transita pel servidor.

La part final, està sent incomprensiblement la més complicada: indicar-li a l'Exchange que tots aquells correus que rebi amb la capçalera X-Spam-Flag=YES o amb determinat text al Títol els posi en la carpeta de correu no desitjat de la bústia. És a dir, que separi els correus legítims dels considerats spam. I que l'usuari decideixi.

Sembla ser que Exchange no és capaç de fer-ho sense l'ajuda de cap programa extern. I no n'he trobat cap que no fos de pagament! No em puc creure que sigui tan complicat de fer!!! I que ningú hagi pensat en compartir el seu coneixement, que bé deu costat d'adquirir. Suposo el fet que tots els correus estiguin centralitzats en un sol fitxer (al més pur estil ms-access, buf!) ja m'hauria d'haver fet sospitar…

ACTUALITZACIÓ: En un altre apunt explico com configurar l'Exchange per tal que separi el correu que li arriba amb l'assumpte modificat. Mira-ho a Apuntalant Windows amb Linux (II): Configurant Exchange

No estaria de més que abaixessin els preus, ja que no sé per quina raó als catalans això de la projecció nacional sempre ens costa una pasta.

Bé, siguem sincers… entre la openSUSE 10.2 i la 10.3 hi ha poques diferències aparents (o més exactament: de moment no he hagut de canviar cap costum). Les que perceps immediatament és  que des del primer moment de la instal.lació i quan ja està "up and running" tota la interfísie és en català, que engega molt més ràpid i que porta instal.lat de sèrie el gestor de finestres Compiz. La millora en la rapidesa s'agraeix molt (nota mental: aplaçar compra imminent de RAM), i el Compiz em sembla molt divertit (aquí hi ha imatges).

Per això a vegades em sorprèn que es faci córrer la brama que Linux és complicat. No té perquè ser-ho, i encara menys a nivell d'usuari casolà: tan sols cal que instal.lis allò que necessites i afegir-hi la part gràfica. I és en aquesta parton també va molt per endavant del seu principal competidor i la seva darrera creació, (<mode irònic on>) tot un portentu en efectes gràfics a l'escriptori (<mode irònic off>)

Així que li he fet quatre captures de pantalla al nou escriptori, recollint potser el que és més espectacular: l'escriptori en forma de cub amb 4 cares i les diferents maneres de canviar d'una aplicació a l'altra (allò que normalment fem amb Alt-TAB).

També hi he afegit la captura de pantalla corresponent al famosíssim "Mi PC" (que aquí es diu "El meu ordinador"), perquè es pugui comparar amb la versió de fa pràcticament 1 any (foto aquí). 

El meu ordinador:

Coses que té el Compiz:

Malhauradament si et quedes al país la veritat és que l'usaràs poc, l'anglès. I ja se sap que un idioma o es practica o es perd, i la meva fórmula personal per seguir-lo utilitzant (mínimament) es basa en el consum audiovisual en versió original. Sense doblatge. Em permet practicar anglès i no mutilar la feina de l'actor, fet que segurament més d'un agraïria si es sentís a ell mateix "doblat".

Però una cosa que si que m'ha permès el fet de comprendre prou bé l'anglès (eps, que no perfecte eh?!) és el de no dependre de la televisió per a veure les sèries o pel.lícules que vull. No és que abans no me les deixessin veure, és que m'obligaven a veure-les el dia i hora que les cadenes volien. Això afortunadament s'ha acabat i avui dia les sèries que m'enganxen les acabo mirant per Internet.

Això em va passar no fa massa amb la sèrie Herois. Quan la van estrenar a TV3 em va passar per alt. Un parell de cops la vaig enganxar a mig fer i em va semblar prou interessant. Així que un bon dia vaig agafar la mula i li vaig demanar si tenia "por ahi" alguna recopilació de la primera temporada de la sèrie. Dit i fet, al cap de poc tenia tota la primera sèrie al meu disc dur, en versió original i sense anuncis.

No em direu que Internet no és bo!!!

Ara hi estic enganxat, necessito la dosi setmanal. Als USA la passen dilluns al vespre, i normalment al cap de 24 hores ja tinc l'episodi al disc dur preparat per a ser visionat.

Que les companyies diuen que això és pirateig? Bé, què vols que et digui, de fet jo els estic promocionant. Si no hagués vist la sèrie, no us estaria recomanant que la segona temporada val la pena. A mi em semblava difícil que poguéssin continuar la història de la primera part, tal com acaba, però m'estàn sorprenent.

La trobo molt bona, i em sembla que TV3 ja ha anunciat que la passaràn aviat. Si us va agradar la primera temporada, no us perdeu aquesta.

Au, me'n vaig a disfrutar de les aventures dels Petrelli & cia (ho sento pel mini-spoiler!)

Bona nit!

Avui he rigut molt. De pena, però he rigut. Em sembla sorprenent que avui en dia hi hagi càrrecs públics que no tinguin ni la més remota idea de com funciona el correu electrònic. Algunes coses ja han deixat de sorprendre'm, com per exemple la mania d'enviar els correus en documents adjunts en comptes d'escriure-ho en el propi correu (m'explico, és bastant freqüent rebre correus on et diguin "adjunt t'envio un document amb informació"). Ho trobo lamentable, és com si t'enviessin una carta a casa on et diguessin "A Correus hi tens un paquet amb una carta per tu". Absurd. Però existeix, i cal acostumar-se.

Bé, avui l'analfabetisme digital dels nostres dirigents ha deixat de sorprendre'm per cabrejar-me. He rebut un correu, via GràciaNet, amb aquest contingut:

De: XAVIER BARBERA MIR

Assumpte: Missatge del nou conseller de Cultura del Dte. de Gràcia

Benvolgudes entitats,

Benvolguts i benvolgudes representants de les entitats gracienques,

 

Et qualitat de nou conseller de Cultura i Participació del districte de Gràcia, em plau adreçar-vos unes línies. Obriu, si us plau, document JPG annex.

 

Una salutació,

 

Xavier Barberà

 

Ein? El remitent en majúscules? L'adreça del remitent no és ni de l'Ajuntament ni del districte sinó d'un servidor públic de correu? (no poso l'adreça per evitar-li que sigui coneguda) En un servidor americà? I he llegit "document JPG annex"? "document JPG"??!!!!! L'he mirat i si, si… es tractava d'una carta!!!! I amb el timbre de l'Ajuntament de Barcelona, res de Gràcia (ni Districte ni Vila)!. Però aquest home no sap el que són els documents en format Acrobat/pdf? Ningú del seu entorn li ha explicat? No només ell és un ignorant, sinó que també ho és el seu equip? No podia dir el que diu a la carta en el propi correu i així no posar una imatge de 2MB (si, 2MB!!) adjunta al seu correu?

El contingut és tan lamentable com la forma en què ho ha enviat. Demana que se l'informi de tot i que ells estàn atents al que vol la gent. No, no, perdoni… és vostè qui s'ha d'informar del que passa allí on vostè governa i, a més, és l'Ajuntament qui ha de fer el que el poble vol i no pas al revés. Que vostès són els nostres representants, i no pas nosaltres els vostres súbdits com es dóna a entendre a la carta.

En fi, una mostra més de la ineficiència de qui governa. I del seu cofoïsme. Perquè aquest home, a més, és Conseller de Participació.

Per qui tingui curiositat, he pujat la carta al bloc i la podeu veure fent click sobre d'ella:

Però és que hi ha coses que et fan somriure d'enyorança. Aquest article "Nostalgia, dulce nostalgia" et porta a un passat que en nombre d'anys no està tan lluny. I llegint els comentaris (absolutament imprescindibles) no he pogut evitar somriure trobant gent amb les mateixes sensacions i experìencies que vaig sentir jo.

Diumenge geek

Jutgeu vosaltres mateixos  

Però ai las! L'altre dia vaig veure que oferien la possibilitat de rebre tota la correspondència via correu electrònic, en comptes de paper com tota la vida. Així que m'hi vaig apuntar (dir que, a més, per cada rebut que no imprimeixen a final d'any et dónen 0.01eurus).

L'altre dia vaig rebre el primer correu. Adjuntava un fitxer amb extensió FM6. Al anar-lo a obrir, lògicament, el KDE flipava. Així que els hi vaig enviar un correu i em van respondre que m'havia de descarregar un programa que trobaria a la seva web. Vaig anar-hi i… era per Windows! I, tal com m'imaginava, després em van confirmar que no tenien cap versió per a d'altres plataformes i que, sentint-ho molt, m'havia de donar de baixa.

Però clar, ells no comptàven amb l'astúcia del món lliure

Petit tutorial per visualitzar els rebuts de Caixa Enginyers amb el programa FastMail desde GNU/Linux.

Aquests són els passos que he seguit per poder visualitzar els rebuts des del meu linux:
1- Instalar wine:
          # yast -i wine
2- Descarregar-me el programa FastMail desde la web de la Caixa d'Enginyers
3 – Instalar el programa:
         # wine fastm6.exe
4 – Executo el FastMail per primera vegada per tal que em demani la contrasenya: 
          # wine ~/.wine/drive_c/FAST/FASTM6/fastm6.exe
5 – Per tal que els fitxers rebuts els obri directamet el wine, configuro el sistema per relacionar l'extensió FM6 amb el wine: 

6 – Obro el fitxer .FM6 i automàticament ja me l'importa al programa!
7 – Ara senzillament executant
          # wine ~/.wine/drive_c/FAST/FASTM6/fastm6.exe

puc obrir el programa i veure els rebuts

Aquest mini-tutorial està fet en base a SuSE 10.2, kernel 2.6.18.8 i entorn gràfic KDE 3.5.6

ACTUALITZACIÓ 11 Juny: També per a Ubuntu

En quim ho ha provat amb Ubuntu i li ha funcionat bé, seguint aquests passos:

1- sudo aptitude install wine 
2- sudo fastm6.exe
3- sudo wine ~/.wine/media/particio/FAST/FASTM6./fastm6.exe 

Aquest matí m'havia posat a documentar una web que ja tinc pràcticament enllestida. Ho estava fent al wiki de GràciaNet, d'accés restringit amb contrasenya. Com a navegador, emprava el Firefox. Així que, en un moment donat i mentre estava mirant les estadístiques de visites al Google, de cop i volta s'ha tancat el navegador sense previ avís. Tenia obertes ben bé 10 pestanyes amb diferent informació i una d'elles contenia la documentació que estava fent i que no havia salvat. Se m'ha caigut el món als peus.

Però al reiniciar el Firefox, m'ha preguntat si volia restaurar la sessió antiga i ell solet s'ha connectat a les 10 webs, s'ha autentificat amb les dades que li he donat i ha recuperat tot el text que tenia ja escrit! Sense haver perdut ni una sola paraula de tot el que hi havia!

Impressionant.

I pensar que els nostres administradors es gasten milers de milions en llicències de programes que fallen, estàn en idioma foraster i no t'expliquen com funciona… mentre aquí, amb un Linux i el Firefox he pogut fer el que Microsoft és absolutament incapaç: treballar bé i a gust. I més baratu que a Andorra: 0 pessetes i tot absolutament legal.

Gràcies guineu!  

PS: per cert, afortunadament el poble és més savi que l'Administració i l'Internet Explorer representa només un 57% de les visites a aquest bloc l'any 2007. Si tenim present que fa 3 anys era el 100%, vol dir que anem en bona direcció. Llàstima que n'hi hagi que prefereixin els diners al coneixement (sí, estic parlant dels inútils que signen contractes amb Microsoft).

El sexe oral augmenta el risc de càncer de gola

(…)En resum, segons els científics, el sexe oral és la principal via de trànsit per a la infecció del papil·lomavirus humà.(…)

(…)El càncer oral vinculat al papil·lomavirus humà està en augment des del 1973 als Estats Units i, segons adverteix Gillison, si es manté aquesta tendència superarà els tipus de càncer relacionats amb el consum de tabac i alcohol.(…)

Després de riure una bona estona imaginant-me a les Autoritats Sanitàries, als pares i les mares, als políticament correctes dient als nanus que creixen "Vigila, que si li xupes a la teva parella pots agafar càncer de gola" paro un segon en una dada que m'ha passat per alt:

En l'estudi dirigit per l'oncòloga hi van participar 100 homes i dones als quals s'havia diagnosticat aquest tipus de càncer.

Ah val. Ok. 100 persones. Suficient. De sobres. Quina empresa t'esponsoritza, si es pot saber?

De totes formes, ha sigut una estona divertida  

ACTUALITZACIÓ: He anat a consultar la font original i la informació és lleugerament diferent a la publicada al diari:

Background: Substantial molecular evidence suggests a role for human papillomavirus (HPV) in the pathogenesis of oropharyngeal squamous-cell carcinoma, but epidemiologic data have been inconsistent.

Conclusions: Oral HPV infection is strongly associated with oropharyngeal cancer among subjects with or without the established risk factors of tobacco and alcohol use.

M'ha fet mal, molt de mal. No ho entenc… Tan friqui m'he tornat que no m'adono  penso que això és un disbarat que no ens du enlloc?

1. Perquè estic tranquil sabent que si falla segurament serà perquè jo he fet alguna cosa malament, no per vés a saber quina raó que s'arregla (o no) reiniciant la màquina.
2. Perquè el puc tenir en el meu idioma sense suplicar-li o pagar-li a ningú.
3. Perquè em dóna tot el que necessito: un entorn gràfic agradable i potent, un control total del que s'instal.la i executa i la possibilitat de poder veure com està fet. Tot de forma legal i sense haver de pagar cap preu que jo no desitgi.

ACTUALITZACIÓ: He vist a ca'n Benjamí que el meme té bases i tot… que organitzats que són aquesta gent!

Podeu donar tres motius seriosos o tres motius de conya (sempre que siguin convincents). No es poden usar raons en forma d’atac al sistema o dels seus usuaris (tipus «Windows és per a idiotes» o «cada pic que uses Windows Dau mata un moixet») i si un blogaire interessat en seguir le meme no usa GNU/Linux, haurà d’informar-se abans d’usar-lo. 

Així que li passo al crazy, en quim i al roger.

No és el primer domini que enregistro i poso en marxa després d'haver creat una web en temps d'oci (i avorriment). Espero que aquesta vegada tingui la suficient perseverància per no deixar-lo abandonat de la mà de déu.

En un altre article parlaré del vergonyós preu que he hagut de pagar per tenir un .cat . Primer, i últim, que pago de la meva butxaca.  Però aquest és un apunt de celebració, o sigui que no ho espatllarem.:-)

Bon profit!

Així doncs, el potent s'incorpora a la familia bítica Al seu costat hi té, gaudint de la jubilació, en despistat i l'egocèntric. El viatger sembla que no envelleixi, segurament el fet de ser un portàtil i no estar permanentment engegat hi ha col.laborat. Ja ho sé, sóc un friqui perquè els hi poso noms als ordinadors

Aquí va una captura de pantalla del potent: 

Ara bé, publicar un pdf em va semblar bastant "pobre". Així que, pensant pensant, vaig començar a "veure" una mena de web on emmagatzemar totes les receptes que jo utilitzés. El projecte es va anar fent gran dins el meu cap i es va començar a barrejar perillosament amb la meva intenció de posar-me a estudiar AJAX.

Al final, un pensament va cristalitzar: "Perquè no fer una web on permetre publicar receptes de forma còmoda, i fer-la seguint criteris d'AJAX?". Dit i fet, vaig començar a pica tecla i el resultat és visible a http://www.gracianet.cat/socis/david/cuinetes .

ESTAT ACTUAL
Bé, està ja bastant avançat i em queden alguns detalls per pulir. De moment, aquests serien les modificacions pendents:

• Possibilitat per un cuiner d'esborrar les seves pròpies receptes.
• Problemes de visualització de caràcters especials i/o accentuats en la majoria de navegadors.
• Possibilitat de visualitzar totes les receptes d'un cuiner.
• Mostrar la data en què s'han realitzat els comentaris.
• Afinar la rutina per enviar imatges, ja que no sempre rutlla bé.

ERRORS / PROBLEMES / BUGS

Un dels avantatges de treballar amb Linux és que si t'ajustes als estàndards tot funciona bé. Per aquest motiu he intentat que el codi html resultant fos estàndard i, per tant, tots els navegadors ho haurien de veure bé.

Tots? No, tots no. Un navegador irreductible desafia els estàndards i es nega a sotmetre's als seus dictats. Aquest navegador és anomenat Internet Explorer i nois, com que per Linux no en tenim (no ens el volen adaptar) no sé com es veu. Us prego que em detalleu aquí mateix, en aquest apunt, els problemets de visualització o funcionament que experimenteu amb els vostres navegadors.

La meva experiència amb Correus

La setmana passada vaig haver d’enviar un paquet postal per Correus. Crec que és el primer cop que ho faig (vull dir a través del servei postal espanyol, ho havia fet a l’extranger), o sigui que sóc un autèntic profà en la matèria.
La sorpresa fou quan em digueren que podia "seguir" el paquet via Internet. A partir del codi del paquet, i entrant a la web http://www.correos.es (quin nom més lleig, val a dir-ho, només li falta el signe d’exclamació al final) pots obtenir la informació d’on està el paquet. Així doncs, al cap d’un parell de dies (ho vaig enviar dissabte, i els servidors no deuen treballar en cap de setmana perquè al sistema no li constava el meu codi) vaig començar a examinar la pàgina web.

Primera sorpresa (alegria): tenen la pàgina en català. Segona sorpresa (estupefacció): també està en valencià. Tercera sorpresa (felicitació): malgrat ser pàgines asp, es veuen i funcionen perfectament desde Konqueror. Així doncs, introdueixo el codi i em diu que està "En trànsit". Bé, sembla que funciona doncs.

L’endemà ho torno a mirar i em diu que el paquet no ha pogut ser entregat perquè el receptor no era a casa, però se li ha deixat avís. "Això rutlla", penso. I em fixo que hi ha un apartat on li introdueixes el codi i t’envien l’estat del paquet al teu correu. Ho provo, i no rebo res. Vaja, ja deia jo que no podia ser tan maco.

Al següent dia, ho torno a mirar i el paquet torna a estar en trànsit! Ostres, què vol dir això? Han recollit el paquet? No l’han recollit? L’han rebutjat? L’operari ha picat el codi equivocat?Ara ja m’han fotut, ja no sé si fiar-me del sistema. I, per flipar encara més, al vespre rebo al correu la petició del dia anterior! I diu que, efectivament, està en trànsit.

Avui ho torno a mirar, i continúa estant en trànsit… Però clar, qui se’n refia ara del sistema? Què vol dir "En trànsit", exactament? Hauràn recollit el paquet? Encara estarà rondant per l’oficina d’origen, o ja està en la de destí? On està el meu paquet???

Vaja, que al final hauré de fer lo de tota la vida: anar allà i preguntar si tenen constància de l’entrega. Com que el vaig enviar certificat, suposo que quedarà registrat, no?

(continuarà…)

Però hi ha una cosa que em té absolutament sorprès. A partir de les IP’s, Google és capaç de dir-te de quina població prové! He estat buscant per Internet, però no he aconseguit trobar una eina amb tanta fiabilitat. La majoria d’elles et diuen on és el carrier, fins i tot algunes encerten a dir-te la població, però té una fiabilitat baixa ja que no funciona bé amb IP’s dinàmiques.

Però deixant de banda el "pique" que pugui tenir jo amb mi mateix per a trobar aquesta eina, és sorprenent veure d’on et visita la gent… Et preguntes: a qui conec jo d’aquí? Qui em pot visitar des d’aquest poblet? Perquè ho fa a les hores que ho fa? A tall d’exemple, per tal de mostrar fins a quin punt és fiable l’invent del Google, m’he trobat visites de "Torrelles de Llobregat/Les casetes d’en Montaner", de "Villaviciosa De Córdoba", de "San Lorenzo De El Escorial" o fins i tot "Las Jarillas", "Oleiros" (aquest amb insistència… qui serà?) i sorpresa… "Gràcia"! No Barcelona, no… Gràcia!! Serà l’ajuntament?

En fi, això del Google Analytics, tot un invent per quan estàs avorrit I si a més combines les dades amb el Google Map pots obtenir resultats com aquest, corresponent a les visites dels darrers 7 dies:

Ahir ho vaig provar per pl. Catalunya, però no vaig trobar cap dispositiu amb el que m’hi pogués comunicar. Aquest matí ho he provat a la feina i… bingo! He fet un escaneig i m’ha trobat un Mac, o sigui que li he enviat un missatge "Quina calor, oi?". Llàstima que no he pogut veure la cara del sofert usuari quan deu haver vist el missatge per pantalla Això si, al cap de 2 minuts el Mac ja no estava disponible a la xarxa Bluetooth

Seguiré provant, això té pinta de ser divertidíssim. Tot i que també és podria enviar virus a ordinadors equipats amb Windows però… no no no. De moment em dedicaré a divertir-me una mica

• Microsiervos.Bloc gestionat per varis autors, personalment crec que va perdre moltquan van decidir eliminar la possibilitat de comentar els articles. Detotes formes, alguns dels apunts són realment interessants. Em fa molta gràcia quan es refereixen a la vida fora dels bits com a Mundo Real ^(TM)
• Ricardo Galli, de software libre.Argentí afincat a Ses Illes, defensor a ultrança del software lliure itota la seva filosofia ètica, és un personatge molt conegut en lablogosfera hispana. Va associar-se amb en Benjamí per crear el Meneame.net, tot un fenòmen. A vegades, els comentaris són més interessants que els propis apunts
• Caliu. No es pot dir que siguin especialment actius, estàn centrats en el món GNU/Linux en català. Un must-have
• Volldamm.net.Potser hauria d’estar en la categoria Personals, però la sevainsistència en els estàndards oberts i l’Ubuntu l’ha fet saltar decategoria. Apart de considerar un error la moderació dels comentaris eltrobo molt interessant (avís: el fet que en conegui l’autor pot influir decisivament en la meva valoració).
• Xavier Caballé. Què en puc dir? Un bloc indispensable, centrat en la seguretat.

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (II): Notícies i/o política.

• Guerra Eterna. És un d’aquells blocs que fa mandra llegir cada dia, però de tant en tant m’agafa la falera i em poso al dia llegint els apunts pendents de cop. Parla bàsicament de conflictes armats al Pròxim Orient, amb fortes crítiques a les barbaritats occidentals comeses allà.
• Vilaweb. Un clàssic de l’Internet catalana, garanteix notícies en clau catalana.
• Escolar.net. Un clàssic d’Internet, també podria estar dins la categoria de Personals, però com que publica 3 o 4 apunts diaris finalment em vaig decidir a posar-lo aquí. Té certa tendència esquerranosa (de l’esquerra espanyola, em refereixo), i me n’hi agrada el seu sarcasme.
• Periodistas 21. Analitza una mica l’actualitat, escrivint apunts amb multitut d’enllaços cap a d’altres webs. A voltes no comparteixo la seva opinió (sobretot quan parla de Catalunya), però és una mirada crítica e inquietant a l’actualitat.

Seguint amb l’anàlisi lingüístic, el 75% són en castellà i només un en català… i és que webs de notícies en català que segueixo (com podrien ser E-notícies i Tribuna Catalana) no es poden pescar via RSS.

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (III): Tecnología.

Com que en són uns quants, ho aniré fent poc a poc. Comencem pels que tinc classificats com a "Futbolerus", doncs:

• Mata-dor. Sincerament, la meitat o més dels articles no els llegeixo però de tant en tant n’apareix algún de bo. Només per això, ja paga la pena tenir-lo.
• Lluvia blaugrana. Una de les últimes incorporacions, parla única i exclusivament del Barça. Encara no en tinc una opinió excessivament creada, però com que parla del Barça ja m’està bé
• Banyeres blog. Crec que és el més veterà de la llista, el vaig descobrir per casualitat ja fa molt temps i des d’aleshores el llegeixo a diari. No comparteixo moltes de les seves opinions, però m’agrada llegir-les. Si us avorriu, sempre podeu entrar als comentaris (que n’hi ha sempre un munt) a veure si trobeu al nostre poeta gracienc camuflat.

• La ducha. Com en el primer cas, només una part dels articles que hi ha me’ls llegeixo. Suposo que el fet que tan l’un com l’altre són periodistes professionals els hi treu frescor i, des del meu punt de vista, gràcia al bloc. Així i tot, aquí estàn.
• Notas de fútbol. Bloc col.laboratiu, me n’agrada sobretot que s’hi veuen reflectides vàries sensibilitats. Són més aviat merengues, però intenten d’alguna forma ser objectius (tot lo objectiu que es pot ser quan parles de sentiments) i no centrar-se només en Madrid i Barcelona. En la meva opinió ho han aconseguit, i d’alguna forma són el bloc futboleru més generalista.
• "El Deu" también juega en Tercera. No recordo com hi vaig anar a parar, suposo que via Perarnau, ens explica les aventures i desventures d’un jugador català (crec) a Tercera. Una mca irònic, és maco veure com el futbol es viu tan intensament en el campionat de Tercera.
• Perarnau blog. Eps, un respecte aquí! Articles molt cuidats, fotos il.lustratives, raonaments tremendament lògics… per mi un dels millors blocs futbolerus i amb més influència. Certament en Martí Perarnau, de qui jo en desconeixia totalment l’existència abans d’arribar al seu bloc, s’ha convertit en un dels meus culers de referència, i els seu anàlisis (que també pots seguir al programa "Tu diràs" de’n Basté) influeixen bastant sovint en els meus
• Fiebre de Barça. Va aterrar a l’Akregator el mateix dia que el "Lluvia blaugrana". Explica les vivències d’un culer i prou, sense voler anar més enllà. Me n’atrau el seu caràcter amateur i la frescura al explicar els seus pensaments.

Ara repassant m’he adonat que tots són escrits en llengua castellana. És curiós, o molt curiós, ja que tant en Banyeres com en Perarnau són catalans (i catalano-parlants), i m’ha semblat entendre que els autors de Lluvia blaugrana, Fiebre del Barça i "El Deu" també són catalans (en desconec la seva llengua materna). És a dir, majoria de blocs escrits desde les nostres terres, però en llengua castellana. Res a objectar, la comprenc al 100%.

Què us sembla? Hi ha algún altre bloc futboleru (preferentment culé, ja us haureu adonat que del futbol m’interessa bàsicament el Barça) que tingueu controlat i jo no?

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (II): Notícies i/o Política.
2. Blocs que segueixo (III): Tecnología.

Així, el meu bloc té ara nova adreça: http://blocs.gracianet.cat/despensaments , i la meva adreça de correu també es @gracianet.cat. Però no patiu, que el gracianet.org continúa funcionant igual i res no es perdrà.

Estic més content que un xínxol! En el Món Real ^(TM), la finestra de casa meva ja fa temps que deixa clara quina és la meva bandera, i ara també ho fa el meu correu

Ignoro si avui es celebra alguna onomàstica del genial artista, però així i tot m’ha alegrat veure com un català monopolitzava la imatge del guguel.

Sincerament, una de les pitjors idees que he vist. Si ho posen en marxa… algú està interessat a comprar-me la tele?

Via: Digg

I és que crec que cap dels dos ha pensat en quelcom que per mi és la clau: l’audiència. Els internautes que es dirigeixen a un o altre lloc són diferents, i per tant també seràn diferents les notícies que arribin a portada. És lògic, ja que l’usuari de meneame.net no busca opinions personals sinó més aviat documentació o curiositats tècniques. En canvi, a blogmemes abunda més la promoció d’articles propis. De forma gràfica, podria dir que meneame abunda l’estil "he vist aquest article que us pot interessar", i a blogmemes es basa en "mireu el que he escrit que us pot interessar".

El primer cop que vaig veure la polèmica (bé, l’inici de la polèmica) em vaig fer una predicció a mi mateix que ara plasmo:

Blogmemes s’acabarà convertint en un lloc per a auto-promocionar punts de vista, i meneame.net un sistema en el que trobar apunts tecnològics interessants. En quant a l’audiència, crec que meneame es farà molt gran mentre blogmemes quedarà com un bon intent, però amb poca audiència.

A mi, personalment i ja que m’ho preguntes, et diré que sempre que vaig a meneame.net visito un o dos dels articles en portada, mentre que a blogmemes normalment no me n’interessa cap. Qüestió de gustos.

Ara feia molt temps que no em barallava amb un Windows, i puc dir que bàsicament em sorprenen/molesten dues coses:

• És un egoísta insolidari. I no ho dic per dir, ja que disposo de 4 ordinadors client iguals (és a dir, mateixa marca i model, idèntica configuració) i 2 d’ells s’han pogut unir al Domini però els altres dos no volen. O no poden, vés a saber. Per tant, i fent el símil amb Catalunya, no es volen integrar a la caixa comuna i així ser profundament insolidaris amb els altres dos.
• Manca d’informació. Em sento perdut en el Windows ja que no registra enlloc el que està fent. On és el syslog? On trobo l’equivalent al /var/log? Quan un ordinador no es pot unir a un domini, només és capaç de dir-me "El servidor no pot realitzar aquesta operació" i prou? Remeno el Visualitzador d’esdeveniments però hi ha ben poca cosa, i cap referent al procés que ha fallat.

Així doncs, i malgrat diuen que el Windows és senzill, jo m’hi sentomolt perdut. Trobo que la documentació és pèssima, i malgrat no nego ladificultat de posar en marxa un Linux sé que, com a mínim i gràcies alsyslog, puc saber què està passant al sistema i on està fallant. Potserno ho sabré resoldre (bé, bastant probablement per ser sincers), peròsabré exactament on està el problema. I podré buscar a Internet, o acomunitats d’usuaris, a algú a qui li hagi passat el mateix i veure comho ha resolt per tal d’aplicar-ho al meu cas.

Ara em trobo amb la dificultat que dos ordinadors es neguen aentrar al Domini que he creat, i per buscar la solució només sé quewindows em diu que "El servidor no és capaç d’executar aquesta acció"… A qui pregunto? Qeè pregunto?

Argh! Com més m’acostumo a les tones d’informació que unsistema Linux és capaç de donar-te menys soporto l’aparent bellesa delWindows. En fi, em tocarà seguir-me barallant fins a trobar perquè tincdos ordinadors tan caparruts que es neguen a entrar en un Domini.

Ja us explicaré…

Doncs jo n’estava molt content, fins que dissabte em vaig adonar que no només existeix un límit de 20 MB/mes de transferència d’arxius, sinó que també hi ha un límit de 200 fotografies actives (això estava a la lletra petita i no m’ho havia llegit ). Ja sé que pagant, Sant Pere canta i que per 25 $/any podria tenir el meu propi compte al mateix Flickr amb espai ilimitat, però és que no em vull liar a pagar més coses.

Així que ara per ara estic mirant si trobo algún altre lloc web similar a Flickr on poder deixar les meves fotografies de forma gratuïta. Si tu en coneixes algun t’agraïré que em deixis un comentari!

No havia vist mai una CPU que arribés a un índex de 28.04!

Aquí us deixo una instantànea del meu nou escriptori, perquè us moriu d’enveja

Fa uns dies, el servidor de la meva xarxa casolana va començar a fer el ruc. Al principi feia molt de soroll i al cap de poc va començar a fallar, primer el control anti-spam (que va provocar que perdés varis correus, i no sé ben bé quins!), després la xarxa a nivell general (deixava de funcionar la targeta). Per evitar mals majors, el vaig apagar i configurar l’estació de treball per tal que anés directe al router i s’oblidés del servidor d’arxius, email, dhcp, samba, etc. Un contratemps, però com que sóc mandrós de mena ho preferia a no pas haver de barallar-me amb un ordinador vell que es vol jubilar

Ahir, però, vaig tenir una estona lliure i vaig decidir-me a obrir el PC a veure què li passava. Jo sóc poc de maquinari (sempre que puc m’escaquejo de tocar hardware), però com que és el meu servidor doncs… em tocava. Ràpidament vaig veure on estava el problemo: el ventilador del processador estava brut com una mala cosa! Osti, mai havia vist un ventilador amb tanta pols acumulada! (Hauria d’haver fet una foto primer al ventilador i després a la quantitat de pols que en vaig arribar a treure, d’allà dins!) D’aquí venia el soroll, i probablement el processador es sobre-escalfava i provocava les anades d’olla
del pc.Bé, doncs el vaig desmontar i netejar a consciència, el vaig tornar a montar i… el pc no es volia engegar! Arrgh! De fet, sí que engegava, però pitava com un desesperat sense ni tal sols enviar la senyal a la pantalla. (NOTA MENTAL: els ordinadors antics, si els pares pot ser que després no engeguin, així que no paris cap servidor a no ser que sigui totalment imprescindible!). Cosa del processador no era, ja que estava ben montat. Així que vaig començar a desmontar peces i al final vaig adonar-me que, canviant la RAM d’"eslot" tot tornava a rutllar. Vaig aprofitar l’avinentesa per a treure-li la targeta de so, que realment no li fa cap mena de falta, i una Wireless que tampoc utilitzava per a res i en algún moment donat em podria comprometre el servidor.

Ara cal que em recordi de fer còpia de seguretat de la configuració, ja que tots sabem que quan una cosa comença a fallar… malament! Com se’m mori el disc dur, aniré apanyat! A veure si aquest vespre amb un senzill rsync puc automatitzar la còpia cap algún altre lloc, ja us explicaré.

Lògicament, les reaccions contràries per part dels espanyols no s’han fet esperar, però aquesta vegada no hi haurà marxa enrera. Ja frisso perquè obrin el procés de registre i poder tenir el meu propi .cat.