Aquest estat sempre ha estat marcat per la “picaresca” que tan bé van descriure escriptors de fa 4 segles.

El turisme, la principal industria, que és la responsable de molta ocupació i la responsable de molta desocupació, ningú li ha marcat uns límits i una forma sana d’actuar. Mireu si no els preus de un cafè, un aigua, no diguem un entrepà, en un lloc turístic o en els aeroports. La qualitat de les begudes (els celebres sangries infectes a preu de vi de reserva). Tot son petits cops de martell a la gallina, que al final, per desídia d’uns i desmesurat afany de guanys ràpids d’altres, petarà aviat. Llavors serà una crisi dintre de la crisi general i tots a l’atur, menys uns quants que hauran de treballar fins els 80, com a mínim.

Entretant les comunicacions ràpides i fàcils amb Europa, via tren per exemple, aparcades per un luxe asiàtic de comunicació amb la capital del regne, no fos cas. Les facilitats per estudiar, investigar, etc. en mans de qui?.

Per tan, lo dels controlador només és un punt més en la carrera de la mort de la gallina.

La sort serà que, fins que no tanquin, els hotels ens faran unes ofertes sensacionals. El fotut serà que no tindrem un duro, perdó, ni un euro per aprofitar-les.

Lluna – Es natural, sempre es tenen dubtes.

M- Els meus son molt de com comptabilitzar les coses.

Ll – Pel compte de la vella…primer un , després dos, etc.Perquè ho dius?

M- Estic llegint que els accidents de circulació han baixat……

Ll- Si, i és una bona dada….suposo hi estaràs d’acord?

M – Si, però penso que si l’atur ha crecut tan i la gent diuen que estalviem més per por. Llavors viatgem ménys, o sigui que si circulen menys cotxes, la possibilitat d’accident és menor.

Ll- Si, per això baixen els accidents.

M- Llavors el mérit és de la crisi, no de les mesures preses….no?

Ll – Home….una part….si….

M- Llavors els accidents s’haurien de mesurar segons el número de cotxes en circulació….no?

Ll – Doncs, ara que ho dius….sembla raonable….

M- Llavors dir que els accidents han baixat pot ser una mica demagógic….ja que en xifres reals si, però realment el percentatge d’accidents per vehicles en circulació….

Ll- L’important és que han baixat.

M- No baixarien molt més si prohibisin circular tots els cotxes un dia determinat?

Ll- Aixó és una bajanada….

M- Potser si, però encara tinc el dubte……

Ll- Pensa en altres coses…..

M- En la circulació?

Ll- No, amb la cavalcada que será dintre de res….¿Que et portaran els Reis?

M- A mi res….que ja no soc cap nen….i això si que és una llàstima……

Ll- Per una vegada estic d’acord amb tu……

Ll – Pobre de mi.

M – Com és que una persona pot confessar que és un lladre de 1 mil·lió d’euros (suposem) i no va a la presó i un altre pressumpte lladre de la meitat, va a la presó exposat antes de ser jutjat?

Ll- I jo que sé.

M – Més fácil. A veure, com s’explica que cada vegada que surt una conxorxa de lladres a les Espanyes, inmediatament en surt un altre aquí?

Ll- Casualitat? Que a arreu hi ha lladres?

M – Si un pressumpte delinqüent te dret a la pressumpció d’inocencia, els jutges que també son humans, tenen  alguna presumpció?

Ll- D’actuar de bona fé?

M- Veig que m’has aportat molta llum

Ll- Sí d’això fa temps que ho faig força bé

M – Excepte uns dies cada 28 i quan és nuvol.

Ll – Bé, si els humans, reis de la creació son prou proclius a l’error, que no seré jo, pobre roca sense vida…..

M – Realment cada dia estic més content de ser un mussol……petit, gris, poc dotat pel pensament, discret, sempre visc  a les fosques, …..

Ll- És ben cert, sempre ets a les fosques, intel·lectualment parlant….

M – Tots tenim la nostra creu, estimada lluna……

Mussol – Estic intentant descobrir com funciona aquest aparell.

Ll – Quin aparell?

M – Tinc un nou ordinador. M’han col·locat programes nous, tot és nou i no em sento còmode com amb el vell.

Ll – Caram, suposo que és per millorar?

M – Així m’ho han venut, però sembla que tot és més complicat.

Ll – No pateixis, ara és la falta de pràctica, però ja veuràs com en un parell de dies ho domines com l’altre.

M – Això diuen, però ara…..no sé com fer-ho per escriure amb català i que no corregeixi en castellà….Ara, ja ho tinc.

Ll – Ho veus….El que passa ara és que només et veig l’esquena.

M – Mira, amb la instal·lació he perdut algunes dades. Ara he de mirar de no haver perdut fotos i documents. Una feinada de pànic.

Ll – No t’hi amoïnis que si ho has perdut, ja és perdut, i si no, ja ho trobaràs.

M – Es que jo ho tenia tot endreçat en carpetes, tot ben classificat. Ara ho tinc tot dins d’una carpeta, tot en un munt….un desastre, un verdader desastre.

Ll – Que vols fer si ets un endreçat?  Si no fossis tan tiquis miquis…..

M – Només ho vull tenir bé. Saber on tinc cada cosa…..cada carpeta amb els seu nom, i dins les coses pertinents, totes classificades per anys, per noms…..

Ll – Uf, quina feinada. Et deixo….bona nit

M – I ara on trobo l’adreça del grup d’amics? Mira que és petita aquesta lletra…..a veure si la faig més gran….

M – Estic muntant una empresa. T’agrada el nom?

Ll- No m’agrada gens.

M- A mi tampoc, però és el que es porta.

Ll – De on treus tu que ara es porta?

M – Vols exemples?

Ll – Si

M- Mira, si vius en aquest bosc, has de saber algunes coses. Com, per exemple, que pots robar-li la bossa a una velleta, que no passa res, però no pots copiar una cançó del gripau, que et cau la ploma, el pel i fins el bec.

Ll – Això està molt vist….

M – Una altra. Pots preguntar a tots els habitants del bosc si els agrada més les mamelles de la vaca Calixta o les plomes del flamenc Lulú. Però no s’acudeixi preguntar si els agrada viure en aquest bosc o a l’altra…..que això no és dins les regles del joc.

Ll – Qui marca les regles del joc?

M- En teoria, i segons les pròpies regles, tots els que vivim en aquest bosc.

Ll- Llavors és més important el que vareu acordar que vosaltres mateixos?

M – Això ho dius tu. Jo no en soc responsable, gens ni mica….encara em caurà un puro per divagacions llunàtiques…no fotem.

Ll – En tens més?

M- Bé, que els cabirols van fer un partit i els hi van prohibir….deien que defensaven la violència, ja que es foten uns cops de cap considerables, a tort i a dret i son esquerps, van a la seva, molt a la seva i emprenyen als animals que volen menjar-se la seva herba.

Ll – Te certa lògica.

M – Doncs ara han deixat que els ratpenats en facin una de grossa. Ells que tenen un passat, com a mínim, tèrbol. Que s’han associat sempre amb estranyes companyies, condemnades a tots els boscos, menys aquí.

Ll – Molt regular no sembla, pel que dius.

M – I si vols fer recerca sobre si els ratpenats han o van mossegar a algú…..pobre de tu.

Ll – Deuen tenir un bon suport, no?

M – Es que, segons diuen, van treballar pels que realment tenien (o tenen, no ho sé de cer) el poder absolut.

Ll – Llavors tot s’entén. I que hi tens a veure tu, amb tot això?

M – Res, res, absolutament res. Només dic el que sento….no en sé res…..de veritat…..

Ll – Si que està fotuda la cosa…..

M – Perquè ho dius? Que en saps alguna cosa?

Ll – Home, per la teva actitud…..

M – Quina actitud? Si aquest bosc és meravellós….aquí tots som feliços, el passat ni el recordem, ¿perquè? El passat és passat. L’important és que ara tenim poc menjar….però ja ho anirem arreglant, farem, entre tots un sacrifici i ens estrenyerem el cinturó i tot arreglat. Apa, a riure, que estem contents.

Ll – Val més que me’n vagi, no sigui que s’encomani…..

Ll – Els uns contra els altres, ètnia contra ètnia?

M – Si

Ll – Vist com et veig a tu….

M – I què tal?

Ll – Molt bestia….

M – Em pregunto si també els amenaçaran com van fer als francesos per la burca….?

Ll – No sé…..

M – ¿Creus que tindran…………..ganes de fer-los una amenaça com han fet a occident per un mocador més, un mocador menys?

Ll – Penso que no……

M – O és que no son musulmans una part dels que hi deixen la pell?

Ll – Si, però és a la Xina….i ja s’ha sap……

M – Si, ja………..

M – Jugar a pilota amb l’impressora.

Ll – I perquè?

M – Avui havia de imprimir una cosa molt important que hauria de presentar demà i he comprat paper nou, tinta nova, i tot a punt. Volia quedar bé.

Ll – I…?

M – Que, com que vaig amb un cert retard, ja que ho hagués hagut de presentar fa dies, he volgut anar per feina….

Ll – Va, acaba, que sembla una novel·la de misteri…..

M – Que, s’ha acabat la tinta….

Ll – Però tu, que ets més llest que la fam, ja tenies el recanvi a punt.

M – Exacte. I he pensat “fotet impressora, avui t’he guanyat per mà”

Ll – I doncs…?

M – Que  s’ha emprenyat i ara no va. Fa veure que va, però sols deixa un lleu tel de tinta, com si ho fes molt fluixet.

Ll – I tu t’has emprenyat….

M – M’he emprenyat i he fet el que es fa en aquests casos. Apagar-ho tot, fer un vaset d’aigua i tornar a engegar.

Ll – El vas d’aigua?  m’he perdut.

M – Per calmà el neguit i que no s’hem faci un nus a l’estomac de ràbia.

Ll – I…?

M – No cal que preguntis, mira com jugo a puntades de peu amb l’impressora.

Ll- A lo millor es pot arreglar.

M – Si, demà. I jo hauré quedat com un……com un…….

Ll – Un mussol que no ha fet les coses a temps i ara tot serà culpa de l’impressora….

M – Porco governo!!!!!

Ll – Si, ara fotet amb el govern….

M – I ara m’hauré de comprar una impressora nova.

Ll – Si no li haguessis fotut tants cops de peu i de puny, potser l’haguessin pogut arreglar….O és que era tan antiquada que encara escrivia a mà….que venint de tu tot pot ser.

M – Però funcionava….o és que tot el que és vell s’ha de llençar?

Ll – El que deia…..

M – Tu molt parlar però no dones solucions….

Ll – Mira, pren una til·la força carregada, sopes lleuger, vas a dormir aviat, demà t’assegures que no funciona, no fos cas. I si no funciona en compres una de nova i fas el que tenies de fer. I tranquil que més es va perdre a Filipines.

M – Comprar?     Com que no pagues tu……Apa, a comprar, a comprar. Vendre és el que hem de fer, vendre……(comprar, ella sempre està comprant….)

Ll – No rondinis que et sento…..

Corb – No feu cas de la guineu, us vol entabanar. Recordeu que em deia, fa tan sols uns centenars d’anys, que jo era d’una bellesa inigualable, d’una serenor envejable? Ho feia pel formatge que portava al bec. Sempre promet i diu coses que no compleix. Només vol un bon lloc per entrar al corral i menjar-se les gallines.

Guineu – El corb només parla del passat, i és avui quan defensem les nostres comunitat, ell només ataca i no fa cap pla per millorar el bosc.

Corb – La guineu és un animal pudent, poc amic de la gent, només us ve a demanar el vot i després marxa amb la gallina a la boca cap el cau.

Guineu – El corb si que fa pudor, sempre amb la carronya, només entendrà coses de carronyer, de podrit, de passat. Voteu-me a mi, que soc net i polit.

Corb – No li feu cas. Si el voteu tornarà l’època del saqueig, de la expropiació, del dolor i la falta de llibertat. Jo us prometo que solcaré tots els cels per defensar-vos amb el meu elegant i poderós vol.

Mussol – Tu que en penses?

Lluna – Jo votaria el corb,….o potser la guineu? Tu que faràs?

M – La guineu la veig venir de lluny, es capaç d’enganyar, però no a mi. A mi em fa més por el corb.

Ll – Doncs mira tu que a mi em fa més patxoca la guineu. És més tranqui-la, va més a la seva.

M – I a qui votaràs?

Ll – Em sembla que a cap. És com una olla de grills.

M – On son els grills? Que en pensen?

Ll – Del discurs només he aprés que la guineu fa pudor i el corb és carronyaire……

M – I tu? que ets tu?

Ll – Blanca i immaculada, que estic per sobre de tota l’humanitat, i per suposat, del bosc aquest. I tu?

M – Soc massa intel·ligent per votar un mortal…..si fos una votació a l’Olimp, encara m’ho pensaria.

Ll – Cregut

M – Doncs mira que tu…

Lluna i Mussol – Ja, ja, ja, ja, Semblem politics….ja, ja, ja, Els grills som nosaltres…..

M – Encara no m’ho crec….¿estic somiant?

Ll – No, ha guanyat el Barça….mussol de poca fe.

M – No sé per on començar…..

Ll – El què?

M – Tiro els petards, els coets i em foto el cava o al revés?

Ll – Tot a l’hora, no? Una mica i una mica, fins cremar-ho tot.

M – Comencem?

L – D’acord, comencem…

M & Ll – Uhé, uhé, uhé, campions, campions, uhé, uhé, uhé…..

M – Espera que ara ve el petard……Fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuupummmmm!!!!!

L –Que bestia ets, una mica més i em treus un ull….

M – Amagat rere un núvol que en ve un altre…Fiuuuuuuuuuuupummm!!!

Ll – I el cava?

M – Som-hi…..ben fresquet….pummmm!

Ll – Alegria, alegria….

M – Ja pots omplir la copa bé, que aquesta val per tres…..

Ll – I que no va bé una copa amb aquesta alegria?

M – Si noia, si, visca el Barça!!!!

Ll – Viscaaaaaaa!!!

M – Copa, lliga i champions….

LL – …Un, dos, tres…..

M – Una segona copa?

Ll – Fins que no en quedi gota…..

M – Vas forta, avui….

Ll – I quan s’acabi aquesta botella, en tinc un parell més a la nevera…

M – Serà llarga aquesta nit…..

Ll – Boti, boti, boti….

M – Si,  amics, una nit molt màgica i llarga,

Ll – Hauria de durar fins demà….

M – O fins dema passat…..je, je, je.

Ll –  Avui fins i tot ets simpàtic….

M –  Qui ho diu això, tu o la lluna que tens al costat….

Ll – No ho sé….je, je, je.

M – Es igual, Visca el Barça!!!!!

Ll – Brindem altre cop….

Bona nit….bosc!!!!!!!!

Lluna – Quina en tens el cap?

M – He estat pensant i aprenent d’altres, de gent important. Va bé aprendre….

L – No sé perquè, em fa un tuf….

M – He pensat que, com que la crisi és forta i la gent va curta de capital, hauríem de fer-hi alguna cosa per aixecar l’ànim de la gent.

L – Home això està bé, ajudar als altres és una bona obra.

M – Doncs si. Mira, com que alguna gent no te per arribar a final de mes, he pensat que podríem ajudar-los a tenir l’esperit més alt. En definitiva a animar-los. No dic pagar-los-hi un sou, que no arriba la cosa, però si, fer-hi alguna cosa.

L – Molt bé. Què havies pensat?

M – Havia pensat en convidar-los a un dinar en un lloc bo, a fer un bon tec, en un restaurant important, que la cosa estigui bé.

L – I com ho faries?

M – Penso que un bon tec pot costar uns 50 euros per persona. Podríem convidar a dues persones.

L – Molt bé. Com les escollim. Només han de ser dues? Podríem convidar-ne a 4 per un menú de 25. I tots hi sortirien guanyant.

M – No, no, ha de ser un menú de 50, que no falti de res.

L – I a quin restaurant havies pensat?

M – En un d’un conegut meu.

L – Que passa per dificultats i així l’ajudaries indirectament. Molt ben pensat.

M – No, no. Te les taules plenes cada dia……cuina de meravella.

L – Llavors…no entenc….

M – El pla és el següent. Convidem a dues persones. Jo he d’anar-hi, ja que soc l’impulsor de la idea i pago una part.

L – Una part? I tu et convides? I qui paga el teu menú?

M – La cosa és molt simple. Agafo a dos persones, anem tots tres al restaurant, reservo i faig un menú, no sigui que el preu es dispari. Llavors jo aporto 25 euros, el del restaurant em fa un descompte del 50%, ja que és per una obra de proïsme. Tu pagues uns 50 euros, per col·laboradora i et dono un paper d’agraïment. I tot arreglat.

L – Perdona. Jo pago 50€ perquè tu vagis a sopar amb dues persones, que et donaran les gràcies a tu, el del restaurant, com que et coneix et fa el 50% de descompte i tu sols pagues 25 euros per un sopar de 50….Això és tenir cara…..per dir-ho finament….

M – Escolta, escolta….que altres fan el mateix amb les subvencions per la compra de cotxes i ningú piula….

L – Apa, adéu i que et bo…. Ai, ara anava a dir-ne una que no fa per una senyora com jo. Bona nit.

M – O sigui que no vols col·laborà en una bona obra? Quines penques….després dieu que sou solidaris i no sé quantes coses més…..

L – Bona nit i tapat…..

M – Colla de garrepes!!!!!