M – Una polèmica absurda que no beneficia a ningú. Em sembla una mica infantil, com de col·legi.

Ll – Tu per quina cuina t’inclines?

M – Depèn

Ll – Ja hi som. No et vols mullar?

M – Es que a mi m’agraden totes. Sempre que siguin ben fetes.

Ll – Però alguna cosa t’agrada més que altre.

M – Penso que la cuina ha passat de la pura i dura subsistència a ser una altre cosa, un plaer a gaudir, a compartir, etc. I moltes vegades malauradament ara s’està convertint en un producte de farmàcia.

Ll – Ho dius pels additius?

M – No, ho dic pels que et diuen, per tenir bé el fetge, has de menjar carxofes, per l’estomac, arròs bullit, etc. Això no és menjar, això és prendre medicines.

Ll – Però si fas bondat…

M – Pots fer una bona dieta i gaudir del menjar. No cal menjar mortificant-se.

Ll – Si, però la verdura…

M – Una bona verdura, cuita el temps just, amb molt poca cosa més que unes gotes d’oli, pot ser un menjar que doni molt plaer. No diem si hi posem una mica d’all, uns pinyons, etc. Llavors ja és una menja de reis.

Ll – Però no et pronuncies.

M – Es clar que em pronuncio. Quan vaig ser a Mèxic, cada dia esmorzava fruita. Perquè? Doncs vaig descobrir que la fruita era excel·lent, amb uns gustos que aquí no te. Era diferent i molt agradable. En canvi no compararia això amb unes croquetes de les que mengem amb els blocaires, però no per la bondat de les croquetes, que son bones, sinó per la companyia. Son coses que ajuden.  

Ll – Vols dir que la companyia influeix en el que menges?

M – I tant. Compartir un bon àpat amb gent agradable, una bona conversa, bon humor i unes gotes d’amistat, milloren qualsevol plat.

Ll – Si tu ho dius.

M – Per gaudir d’un plat, només falta que estigui ben cuinat, bona gana, i coses així de senzilles. Si anem a l’alta gastronomia, podem sofisticar-ho tant com vulguis però al final es sempre el mateix. El millor dels llobarros, si el menges sol, perd una part important.

Ll – Però tu que prefereixes, va mullat. Additius, no additius…

M – Què vols dir quan dius additiu?

Ll – Aquestes coses que fan servir a la cuina moderna….

M – Mira, si l’home no hagués anat provant coses i coses, avui ens alimentaríem com fa milions d’anys. La civilització avança i, de tant en tant, surten veus dient que hem de retornar al clàssic, al de sempre. Que vols que et digui, unes bones mongetes m’agraden, tan si van acompanyades de una bona botifarra com si son estofades. I penso que si me les donen de qualsevol altre manera, no deixen de ser mongetes. I l’important és que siguin bones, que el producte original sigui de bona qualitat i puguis gaudir el seu gust. Si te orenga, un extracte d’algues o una reducció de soja, tan se val.

Ll – No et mulles, tio. Santamaria o Ferran Adrià?

M – Desgraciadament no he dinat ni a can Faves ni al Bulli. Convidem i t’ho diré.

Ll – Vas bé cirerer…i pagant jo, no?

M – No vols saber-ho? La investigació sempre és cara al començament, després és quan li treus profit.

Ll – En aquest cas, el profit seria teu.

M – No, no, jo sol no, amb tu, i podem anar comentant la jugada.

Ll – Tens una cara que…..

M – Pago el vi…

Ll – Espera que troni…

M – No ho ser, penso que s’ha de pensar què penses fer per menjar, que et vols gastar, que t’agrada, etc.

Ll – Home, faré el de sempre, les coses tradicionals….

M – Tradicionals? Per a qui? Celebres el sopar o fas el dinar?

Ll – Bé, doncs donem unes regles generals.

M – Això m’agrada més. Mira….

Ll – Peix, vi blanc i carn, vi negre, un cava de postres i vins dolços….

M – Doncs no, mira tu l’espavilada. Si vols fer-ho fàcil pots començar amb un cava per l’aperitiu, un cava pel primer, un cava després i de postres…

Ll – Un cava?

M – Si. Mira si és fàcil. Però has d’anar amb molta cura. Pensa que de cava en pots trobar de molts tipus, el brut nature que és sec, el brut, sec però menys, el semi que no és sec, el dolç que és dolç, naturalment, i a més el reserva que te una criança de 18 a 30 mesos i el gran reserva que te una criança de més de 30 mesos. En alguns casos pots trobar-ne algun que digui “de postres”, en realitat vol dir dolç o semi.

Ll – I també en pots trobar de rosat, no?

M – Si, hi alguns d’aquests son bons. En el cas del rosat, generalment son fets amb raïm Pinot noire o també els fets amb Trepat, que és un raïm molt nostre. Si vols fer alguna cosa diferent, pots agafar un cava rosat fet amb Trepat, que sempre serà una mica més econòmic i et puc dir que a Serral en fan un de ben bo.

 Ll – En compraré una caixa.

M – Compra el que et vagis a veure. No compris botelles per guardar mesos. El cava a casa no millora, al contrari, sempre pot anar a pitjor. Compra el que pensis servir el proper mes. I guarda les botelles dretes, no cal tombar-les. I sempre en un lloc fresc (de 10 a 15º i no a la nevera) i quan menys llum millor.

Ll – A quina temperatura?

M – No cal que sigui gelat. A una temperatura entre 6 i 8 graus és l’òptim. No s’ha de posar en el congelador. El millor és aigua i gel una bona estona abans de servir.

Ll – I ja està?

M – Home, jo diria que posis copes de vidre. Ja no et dic de cristall, però no posis gots de paper…si és possible. I també que tinguin forma de tulipa millor. I et recomano que les rentis amb aigua sola, no amb detergent.

Ll – A mi m’agrada molt el cava, fa festa. A d’obrir fa el pum! i després surt la bromera…..alegria, alegria….

M – Home, no seré jo qui et tregui l’alegria del pum! que tu dius, però si és un cava mitjanet, jo l’obriria sense el pum!, poc a poc i amb la botella inclinada. Si l’obres de cop, el cava marxa i pitjor, tot el gas, que normalment està dissol en el propi líquid i va desprenent-se poc a poc. D’aquí les bombolletes, que quan més petites millor.

Ll – I va bé amb tot?

M – Mira, si serveixes coses més greixoses o contundents, jo posaria un cava reserva o gran reserva, un brut per l’aperitiu i primers plats, excepte que siguin coses més consistents. I de postres, amb el torró, hi serviria un cava més dolç, un semi o un dolç directament. Per cert el dolç també pot servir amb el foie, que te un toc dolç.

Ll – I què em recomanes? Entre tu i jo….ara que no ens escolta ningú…

M – No vull entrar en guerres. Per a mi pots trobar-ne de molt bons i a preus relativament correctes, no cal gastar-se el que no es té. És una festa i si fem un excés en el menjar, també podem fer un petit excés en la beguda. Segurament si tries vins, et sortirà a un preu semblant.

Ll – I de raïms?

M – La típica el Macabeu, Xarel·lo i Parellada, però avui dia també en pots trobar amb Chardonnay. En els rosats pots trobar el Trepat o el més tirant a xampany, amb el Pinot Noir o el Pinot Meunier, que ara també en fan aquí de cava amb aquests tipus de raïm. Inclòs pots trobar alguns cava que només tenen dos o una sola varietat. Tot depèn del que et vulguis complicar la vida.

Ll – No seria millor que m’acompanyis a comprar-ho?

M – Si no em dius que faràs de menjar….a més els triaria al meu gust, i has de ser al teu gust o a gust de la gent que convidis.

Ll – Apa, et convidaré a tu…¿que et sembla? ¿M’acompanyes?

M – Així, amb molt de gust…..

Ll – Pensa que cobro poc…..o sigui que la meva economia….

M – No pateixis, jo et senyalaré els que jo triaria i tu em dius si el vols més car o menys.

Ll – Serà menys….

M – Penso que et sorprendrà…..

M – Que havia de veure?

Ll – Dijous va ser el dia de l’any en que se’m podia veure més gran.

M – Vaig veure’t com sempre.

Ll – Tu sempre igual.

M – Es que vaig sé a Banyuls.

Ll – Que hi vas anar a fer?

M – A veure les vinyes.

Ll – Vinyes verdes vora el mar…..empinades, no?

M – Si, és tota un esforç immens d’aquells homes i dones de Banyuls.

Ll – I que tal?

M – Molt bé, va ser molt instructiu. Vam veure moltes coses i ens van tractar de meravella.

Ll – Teniu algun contacte allà?

M – Ens esperava l’alcalde de Banyuls, una persona increïble. Allò si és un alcalde. Només com parla del seu poble, de la gent, de les vinyes, etc. És una cosa sensacional. Hi posa tant cor, que s’encomana.

Ll – Vaja, o sigui que tenen un bon alcalde.

M – Per a mi si. I treballa, o sigui que no va parar en tot el dia.

Ll – Acompanyar-vos a vosaltres ja és una bona feinada, en sou de pesats. 

M – Si. Per cert vaig veure un bateig republicà. Que no sabia que existia. Em va agradar.

Ll – Es clar…republicà….t’agrada.

M – Ho dic pel fet, pel que vaig veure, el discurs de l’alcalde, la cerimònia, la gent, etc. Molt maco.

Ll – I que fan?

M – Fan un discurset sobre els valors republicans, la terra, etc. Li donen el nom a la criatura, li donen els padrins, que els anomenen un nom que no recordo. I a Banyuls, els hi posen el nom a una olivera i li donen la medalla de la ciutat, per si un dia han de marxar, sempre es sàpiguen units amb el poble que els va veure néixer.

Ll – Deuen tenir moltes oliveres.

M – Si, tenen un camp ple d’oliveres joves i encara queda terra per a seguir plantant.

Ll – I les vinyes ¿què?

M – Enfilades a la muntanya, amb un sistema de parets de pedra seca, amb unes “agulles” “potes de gall” etc. per tal de que corri l’aigua de pluja. Una meravella que cal conservar. I un terra de llicorella, com al Priorat, que fa que cada cep doni molt poc raïm, i per tant una qualitat molt bona.

Ll – Vi dolç?

M – Sobre tot un vi molt bo.

Ll – Els hi fas publicitat, això vol dir que et van regalar alguna botella.

M – Mal pensada. En tinc de botelles, però les he pagat totes i a preu de la llista. O sigui que si els hi puc fer propaganda, és totalment sense ànim de lucre.

Ll – Caram, potser si que et va agradar.

M – Em va agradar.

M – Per cert he d’afegir una cosa que m’ha donat en Cani.

Ll – Com no. Si no li posem igual s’emprenya i ens esborra.

M – Aquí ho deixo.

Benvolguda Magdalena, surt del túnel ensorrat

            Igual t’enganxa un tren, per aquesta mena de forat.

Ll – Te com una obsessió amb això del tren….

M – Estic experimentant una recepta.

Ll – Algun llibre de cuina nou?

M – No, aquest cop l’he tret de un web que fa un dels blocaires i que es diu Cuinetes.

Ll – Que hi posa les seves receptes?

M – Hi posa les seves, però tu també pots registrar-te com a “cuiner” i pots posar les teves. Així, entre tots es pot fer un bon receptari.

Ll – Si, la recepta del pa amb tomàquet i llonganissa….

M – Perquè ho dius això?

Ll – Home, gent jove, que no te un minut, no crec que es dediqui a fer grans “virgueries”, dic jo.

M – Tu ets com ets i no vull discutir, però si ho mires veuràs que hi ha receptes molt interessants, a part d’unes quantes del “jefa”,

Ll – Ja som al cap del carrer. Tu ara fas la pilota al “jefa” i dius que el web és molt bo, que els que hi col·laboren son fenomenals,…tot pel que pugui dir.

M – No ho creguis. He fet el tafaner i he vist una recepta que, com que som a quaresma pot fer-me quedar com un gran cuiner amb els amics i no és tan difícil.

Ll – O sigui que cuines i a més pels altres?

M – Mira, tinc una norma. Cuinar si, però sempre que jo ho pugui gaudir. I si és amb els amigachus i amigachas, molt millor.

Ll – Sou de pànic. Sempre pensant en el menjar, el beure, ….

M – Jo només penso en el menjar, tres vegades al dia. Si algú em convida a un gelat a la Plaça Revolució, doncs hi vaig, i si em conviden a una copeta també. Però no creguis que més d’un parell. Quan beus molt, al final no hi trobes el gust, i si no hi trobes el gust, ¿perquè beure? Millor ho guardes per un altre dia.

Ll – I on dius que és aquesta web?

M – Busques cuinetes i “ja ho trobareu, ja ho trobareu…”

Ll – Si, val més que marxi, Llach de pacotilla. Mira que tallar ceba ara que soc aquí, ¿que no saps que em fa plorar? Ho fas expressament per fer-me la punyeta….ets, ets….

M – Es que quan cuino no m’agrada que em distreguin, que després no em surt al punt i no puc presumir…

Ll – O sigui que reconeixes que ho fas per presumir?

M – És una forma de parlar. Ho faig pels meus convidats, que ho trobin molt bo….

Ll – Tots menjant al voltant d’una taula….

M – Mira, si tens un bon menjar, un bon vi i una bona companyia, que més pots demanar en aquest mon. Una bona conversa? Aquesta vindrà sola….

Ll – I després…?

M – Després farem el que podrem….que tu sempre vas a la part….fosca….

Ll – Es que estic sempre tan sola….

M – O sigui que ara que has sentit l’olor, vens amb el cuento de la llagrimeta per venir a sopar….

Ll – Pensava, que un més, tampoc seria molt, no?

M – Va, marxa, posat guapa i torna a sopar, ja posarem un plat més.

Ll – Gràcies….si que fa bona olor. Fins ara….no tardo.

M – Aquesta s’apunta a tot….

M – Bé, contingut.

Ll – Amb el que t’agrada menjar, aquests dies son de bogeria, no?

M – He fet bondat, no crec que m’hagi passat molt.

Ll – Deu n’hi do

M – També he menjat molta verdura i molta amanida, que per cert, amb el fred no son cap meravella.

Ll – Però sempre cauen uns torrons, un tortell de reis, unes neules, i tot a més a més de unes copes de més de cava, o unes copes de licor, etc. que tot suma.

M – Mira, si ho fas amb moderació, tot va be. És allò de “un dia és un dia”.

Ll – Si però va sumant.

M – A mi m’agrada variar molt, o sigui que no he menjat excessivament de res i si he picat molt variat, inclòs amanides, verdures, tot combinat, no sols carns, peixos, marisc, que son els que després passen factura.

Ll – I ara, tot el mes de gener a dieta estricta per rebaixar un parell o tres de quilos?

M – Ara mateix em deleixo per un menjar que no sé on trobar aquí.

Ll – No em diràs que amb aquests dies de disbauxa encara et queden ganes de més coses.

M – No, és que avui, anant per mirar coses, he vist Amsterdam i he recordat un menjar que m’agrada molt i que només he menjat en aquella ciutat. Un moment d’enyorança.

Ll – I a tu els moments d’enyorança et venen pels plats, ja.

M – No, no. És tot, de l’aire, la pluja, els canals, les bicis, els tramvies, la gent, els carrers, els aparadors, tot plegat. Per descomptat també la cervesa i els plats.

Ll – I quin plat és?

M – Crec que es diu rijsttafel, encara que no em facis cas, que no sé si s’escriu així.

Ll – I és holandès?

M – No, és indonesi. Vaja, sembla que els indonesis el van “fabricar” pels holandesos. És com una petita recopilació de cuina Indonèsia, no sé si molt o poc ortodoxa.

Ll – Picant, aspre, amb dolços i amargs…..

M – Una mica de tot, en poques dosis i molt, molt variat. Una deliciosa companyia per anar parlant i menjant acompanyat d’una bona cervesa o un vi, encara que, en aquest moment, no sabria dir-te quin. Una mica complicat trobar un vi que vagi be amb tots els gustos.

Ll – Dons em podries convidar, jo no l’he tastat mai.

M – Crec que t’agradaria, el petit inconvenient és que no conec cap restaurant de Barcelona que ho preparin i anar fins a Amsterdam, amiga, ara mateix quasi son a la celebèrrima “cuesta de enero” que diuen. O sigui ni cinc de calaix.

Ll – No, si ja ho sabia. Tu sempre vas amb la butxaca buida, i sempre em toca pagar a mi. Però jo, tinc una avantatge que tu no tens, cada nit passo per Amsterdam, encara que moltes nits no la veig per culpa dels núvols. Però un dia m’hi deixo caure i el tasto.

M – Veus, ara ets tu la que abusa de la seva situació. Jo volant tardaria…..uf, ja estic cansat de pensar-ho. A més ara deu fer-hi un fred….

Ll – Jo hi passejo moltes vegades pels canals….

M – Molt romàntic…..

Ll – Si, una és una romàntica de totes, totes.

M – Per cert si passes pel restaurant Kantjil & de Tijger et preparen un rijsttafel per emportar. O sigui que me’l podries dur en una o dos hores.

Ll – Ara em faràs servir de pizzero?

M – Com que hi has de passar…..Ja et donaré els diners.

Ll – Tu de romanticisme res de res, oi?

M – No estem parlant de menjar?

Ll – Ja m’has contestat…..apa, adéu.

M – Ara que t’ha picat? No l’entendré mai….

M – Perquè?

Ll – Aquí, assegut amb una botella de vi i una copa….i sense dir res.

M – Estic abstret, escoltant el que em diu aquest vi.

Ll – Un vi especial?

M – Si, és un Trepat.

Ll – Ja veig que no convides…

M – Si en vols, agafa una copa i tu mateixa, encara que podries portar alguna cosa per acompanyar, seria un detall.

Ll – Si, no seria mala idea, encara que no se pas que podria anar-hi bé.

M – Mira el Trepat és un raïm molt nostre, és un raïm negre, que dona uns vins de color rosat molt bonic, brillant amb un grau moderat que et permet beure un parell de copes  i assaborir-les sense problemes. Aquest és de la Conca de Barberà.

Ll – Home, l’aroma és bo.

M – Si te uns aromes de espècies, amb un fons de fruites com maduixes i un rerafons de fusta.

Ll – I el color és molt bonic, es com rosat intens, amb reflexes porpra, i brillant.

M – Si, el color és molt bonic. És un rosat molt maco.

Ll – Els rosats no tenen molt bona premsa, oi?

M – Mira, jo no tinc manies. Segur que podem trobar millors vins, però també de pitjors, la gràcia és saber-los gaudir, poc a poc, sense pensar en res més, relaxat i mirant de trobar-hi tot el que ens pot donar de vista, olor i gust. I el que un vi sigui millor o pitjor també depèn del plat que l’acompanya. Per cert, no convidaves?

Ll – I amb aquest vi que podem prendre?

M – Tasta’l i ho podem descobrir.

Ll – Ummm, sembla afruitat, i no és molt alcohòlic.

M – No, és suau, molt sedós i estructurat. Després notaràs a la boca un reragust molt agradable.

Ll – Si, m’agrada. Amb que el podem prendre?

M – Mira, podem prendre una escudella, sempre que no sigui molt greixosa, però jo em conformaria amb uns formatges de cabra, per començar. O una pasta, carn d’au que no sigui caça, o sigui coses més aviat lleugeres però també amb unes gambes a la planxa….

Ll – Em sembla que la meva capacitat econòmica, ara mateix pot arribar al formatget, màxim unes croquetes de pollastre.

M – Mira, ara mateix m’agafes molt relaxat i no se si faré be o no, però acceptaré unes torradetes amb uns formatges lleugers.

Ll – Tu tal que pagui un altre, acceptes el que sigui, que ja et conec.

M – Home, jo poso el vi i te descobert un món nou, i ja saps que l’ensenyament mai és gratuït.

Ll – No, si ja ho veig. Per cert, és molt car?

M – No siguis grollera, tens un vi que és bo davant i tu parles de la part monetària….

Ll – O sigui que a sobre és barat? Que ja ens coneixem una mica.

M – No hi pensis, tu gaudeix del moment. ¿Venen les torredetes?

Ll – Tens una barra. No sé com t’aguanto. Va posem una mica més de vi.

Ll – Algun n’hauré de fer

M – I a mi?

Ll – Vols alguna cosa?

M – Necessito estris de cuina

Ll – Molt bé, a veure parlem

M – Mira jo trobo que alguns estris son imprescindibles, com un bon joc de ganivets.

Ll – Piques alt, els ganivets bons no son barats

M – Ja en tinc. No cal que m’ho regalis

Ll – Millor una cosa més barateta

M – Uns taps per vi. D’aquells que treus l’aire i pots conservar el vi més dies.

Ll – Això s’ajusta més al meu pressupost.

M – Van molt bé. Pots tenir una bona botella de vi i no cal que t’ho beguis d’una tacada.

Ll – Alguna cosa més?

M – Una bona mandolina per tallar. Fas unes patates, pastanagues, carbassó, etc. en un moment.

Ll – Molt bé. És cara una mandolina?

M – No molt, depèn de quina qualitat vulguis. A Vinçon en tenen de més de cent euros, però a qualsevol ferreteria que tinguin coses de cuina la pot trobar per vint o vint-i-cinc.

Ll – Això està més bé. Alguna cosa més?

M – Una bona olla a pressió, petita ¿eh?

Ll – Es clar per a tu.

M – Per a mi i la meva mussola una de petita

Ll – Fas servir molt l’olla?

M – Va molt bé. L’has de saber fer anar. Per exemple fer un brou és molt fàcil, però alguns altres plats necessiten dos o tres cuites, anar fent poc a poc o més ràpid. Tot és qüestió de pràctica i voler fer-ho.

Ll – Un dia has d’ensenyar-me alguna recepta fàcil.

M – Conill amb patates, guatlles amb verdures, carn estofada, etc.

Ll – I tot ho fas amb l’olla?

M – Olla, mandolina i ganivets. I una paella, un altre estri important. Val la pena tenir-ne un joc de bones, les de Teflon i gruixudes son bones.

Ll – I una bona cassola?

M – Una d’aquestes negres de ferro amb interior de teflon i tipus català, o sigui el cul estret, van molt bé, ja que admeten tipus i quantitats. Son les més flexibles a l’hora d’utilitzar.

Ll – Molt bé. Alguna cosa més?

M – Uf, moltes més. M’agraden els estris d’aquest material sintètic que no ratlla. Molt important.

Ll – Em pots fer un platillo? M’has obert la gana.

M – Si no ho dius a ningú et puc fer unes croquetes.

Ll – M’encanten

M – Però que no ho sàpiguen els del bloc que vindrien tots.

Ll – Seré una tomba.

Lluna – Va digues on.

Al restaurant Els Quatre Gats.

Lluna – I que tal?

Vaig fer una mica el guiri.

Lluna – I això com es fa?

Pel que vaig veure, s’ha d’anar a sopar a un lloc dels que es consideren típics. Anar vestit com si anessis a una recepció, portar joies, anar amb ulleres negres de sol, encara que sigui de nit o estiguis triant el peix i fer moltes fotos de tot. I sobretot riure molt.

Lluna –Se’n diu “efecte sangria�

No. Si riuen ja quan entren.

Lluna – Es que venen del Boades.

Potser si. Però riuen i ens miraven com si fóssim estranys.

Lluna – Clar, devies anar amb camisa de màniga curta, sense corbata ni res.

Si, anava com vaig normalment. Es que feia temps que no anava als Quatre Gats.

Lluna – I que tal el sopar?

El menjar estava bé, era molt Standard. Vam fer un pica pica i jo vaig menjar un entrecot a l’estil Romeu, o una cosa així i un pastisset de iogurt i melmelada.

Lluna – Molt original, veig que cada vegada ets més original.

Es que no hi havia res que em fes tilin, i quan mires a la dreta, veus un munt de euro.

Lluna – pagaves tu?

No, ni “locu�

Lluna – O sigui de gorra?

Si, però no volia donar mal exemple.

Lluna – Si que has canviat. I el vi?

Vam demanar un Picapoll i un Costes del Segre, un blanc i un negre. Tots dos bons, normals, recomanables.

Lluna – I el restaurant?

El menjar bo, l’ambient guiri, i el compte car.

Lluna – Conclusió?

Si no fos pel fet que no saben sumar, hi vam pagar menys del que deia la carta, crec que és car, la relació preu qualitat, a la meva opinió no és bona. Pel mateix preu pots fer dos sopars iguals o millors.

Lluna – Es que demanar un pica pica, es l’estratègia de picar fort. Excepte en restaurants normals. En aquest que hi van els turistes, ja és sabut.

Si, però de tant en tant s’han de fer coses així.

Lluna – Pagant un altre, oi?

Naturalment. Només faltaria, per a qui m’ha pres aquesta…..

M’han convidat a dinar.

Lluna – Quina sort

Si, sembla que la meva companyia resulta interessant, ehem!

Lluna – Qui t’ha convidat?

Una persona mooolt especial.

Lluna – La teva parella

Doncs si, que passa?

Lluna – I després diuen que tenim un rotllo i em fas el sal amb la parella. No et dic!

Es que, en el fons, sóc fidel.

Lluna – Castro. Ho dic per la barbeta.

Però he dinat.

Lluna – En un bon restaurant?

Home, he menjat bé si es te en compte el preu. No era el Bulli,,,,

Lluna – O sigui que era baratet.

Si, però si et dic que era Cuina Mediterrània creativa. Que me’n dius?

Lluna – Sona bé.

He menjat uns espaguetis amb verduretes, costella i un suc de gamba.

Lluna – Bé, no?

I un mar i montanya de mandonguilles i tempura de gambes, etc.

Lluna – I de postres.

Fluixet, una Tatí de poma, bona, però si era una Tatí, jo soc el David de Miquel Àngel.

Lluna – No, no ho era, segur que no era Tatí.

Doncs en general m’ha agradat. I un vi que segur era Xarel·lo amb alguna cosa més i un toc de Chardonnay, increïble en un menú, i de postres una copa de cava, un Codorniu senzill però cava.

Lluna – I el local?

Petit, confortable, s’hi veu normal. Vull dir que no està a les fosques com alguns.

Lluna – El servei?

Amable, però…., encara que la carta és en català, com passa massa sovint, no parlen en català. És més, diria que algun d’ells ni l’entenen.

Lluna – Això per a tu és quasi no propina?

Exacta. Penalització greu.

Lluna – En resum….

Ja, ja, el preu el millor de tot.

Lluna – Va, digues d’una vegada el lloc i el preu.

Preu 10 €, el menú sense IVA i el lloc es diu Canela, al carrer Aribau, abans d’arribar a Diputació a ma dreta.

Lluna – I saps si a la nit fan el menú?

I jo que sé! Ara vaig a prendre una copa de cava, aquest cop bona. I demà serà un altre dia.

Sí, el dia de Sant Joan.

Lluna – Sol?

No vaig mai a sopar sol. Vaig anar-hi amb molt bona companyia.

Lluna – Pilota.

Que vols? La carn és dèbil.

Lluna – I que tal?

Molt bo. Estic una mica enamorat del Sureny.

Lluna – Ja veig que t’agrada.

Si força. Es mengen tapes, però unes tapes molt especials.

Lluna – Si, ja m’ho havien dit.

Vaig menjar, com sempre, la tonyina marinada amb mostassa dolça. Ummmmm

Lluna – Si, molt japonès, no?

Una mica ho recorda, però és una de les meves debilitats.

Lluna – Que més…

Una tapa de tres arrossos, molt bona i aconseguida. Arròs salvatge, arròs normal i arròs cruixent.

Lluna – Bé, ja començo a tenir gana.

Un formatge de cabra amb tomàquet, un caneló de murgules i ànec, un cruixent de botifarra, boníssim, i finalment un mi-cuit de foie amb salsa de taronja, cremat….una delícia.

Lluna – i el vi?

Vaig voler que la parella provés un Monastrell, i l’únic que tenien era un de Yecla del 2003, segons la carta, però em van portar un 2004.

Lluna – I això és important?

Molt, ja que el Monastrell, també dit Mataró, és un raïm que necessita temps per dulcificar-se, l’hi passa el mateix que el Cavernet, de joves son una mica aspres. I ho vaig reclamar.

Lluna – No si a tu, per reclamar….

Si anuncien una cosa, poden dir que no la tenen i tots amics, el que no pots fer és servir-ne una altre i com si res. Ni un comentari.

Lluna – Resultat total

Em va agradar molt el menjar. El cuiner molt bo i el servei correcte. El que no em va agradar és el detall del vi, tot i ser un bon vi, que per ser del 2004 no era dolent.

Lluna – I de preu?

El preu al Sureny ja sabem que no és barat. Tampoc son tapes convencionals i donen molta importància al que et posen al plat i menys a la decoració i altres tonteries que no la tenen. Jo hi tornaré.

Lluna – Et puc acompanyar?

Sempre que vulguis.

Lluna – Amb el pap ple et poden demanar el que es vulgui.

Ja, soc dèbil de caràcter, que hi vols fer?

Lluna – Especialment després d’un bon dinar o un bon sopar.