gener 2nd, 2008

Primer dibuix de l’any: Un lloro, un moro, un mico… i un senyor de Puerto Rico

Com a primer dibuix de l’any, enguany, he decidit fer una il·lustració basada en una cançó que em resulta molt divertida: “Un lloro, un moro, un mico… i un senyor de Puerto Rico” del grup “Dijous Paella”… per cert em sembla que a més de ser una cançó també era una dita tradicional catalana de finals del XVIII, principis del XIX…

 

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2008 

Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro,
ric de ploma i de bon pico,
d´aquells lloros que fan oro,
dels que costen un bon pico.

I un veí seu que era moro
de Tetuan va rebre un mico,
i amarrà aquet mico el moro,
al balcó quedà el lloro,
a l´altra banda lluny del mico.

Tant i tant xerrava el lloro
que s´empipa un dia el mico
i amb rabiós alè de toro embesteix,
s´amaga el lloro
i trenca la cadena el mico.

Salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i esverats surten el moro
i el senyor de Puerto Rico.

Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

Perquè no tanca el seu lloro?
Perquè no amarra el seu mico?
Van cridar tots dos fent coro,
volent l´un agafar el lloro
i estirar-li l´altre el mico.

Cau el mico sobre el lloro
i li clava el lloro el pico,
reganyà les dents del mico
i esverat mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.

I renega aquet del lloro
prometent matar el mico,
mentre que furiós el moro
provoca l´amo del lloro
i embesteix el lloro al mico.

Cap amunt s´enfila el lloro,
cap avall s´esmuny el mico
i faltant tots el decoro
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.

Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

Ai moro si perdo el lloro!
li diu ja el de Puerto Rico,
replicà cremat el moro,
pagaràs ben car el lloro,
al cristià si es perd el mico.

L´escarneix ara del lloro,
a baix fa mueca del mico
i no se sap si és el moro
o el que parla o bé el lloro
o el senyor de Puerto Rico.

El brunzit creix, vola el lloro
i al carrer cau sobre el mico
corre en guà el de Puerto Rico
veient-se en perill el lloro
altra volta sobre el mico.

Es desfà com pot del moro,
entra i pega un tiro al mico,
però l´erra i mata al lloro,
desmaiat cau, riu el moro
i ja fuig a buscar el mico.

Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

Eixerit retorna el moro
amb el lloro mort i el mico,
a auxiliar al de Puerto Rico
i després envia el lloro
amb una carta pel mico que diu:

"Seis onzas de oro
per l´ataque en contra un mico
d´un cristià reclama un moro,
guardi´s ara dissecat el lloro
i pagui´m ara a mi aquest pico."

Veu això l´amo del lloro
i es tira sobre el mico,
mata el mico, mata el moro
i mort el moro, el mico, el lloro,
tot pel senyor de Puerto Rico.

Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

desembre 31st, 2007

Avui, ja heu vist a l’home dels nassos??

L'home dels nassos

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007

Home dels nassos (extret de la Viquipèdia)

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.

Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.

A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a més de dir anar a veure l'home dels nassos es deia anar a veure matar l'home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.

desembre 28th, 2007

¿Pots endevinar quina cançó es aquesta?

Aquí os deixo un impressionant vídeo d’un tipus ianqui que canta una cançó molt fàcil de reconèixer… No os sona? Doncs espereu-vos a veure l’altre meitat final del vídeo…

 

 

 

desembre 26th, 2007

Coronel Macià: La pel·lícula

Ahir nit, vaig estar mirant a Tv3 la pel·lícula “Coronel Macià” i realment em vaig quedar gratament sorprès, tant queixar-nos del cinema català i de tant en tant et trobes una peli d’aquestes que et fa dubtar, si realment es tant dolent com diuen, o si el que passa es que gaudim d’un auto odi massa pronunciat… Aquest film em fa deixar molt bon sabor de boca, vaig pensar que hauria de ser de sessió obligatòria (quan dic obligatòria, que s’interpreti com a recomanada) a les escoles catalanes, per així conèixer una miqueta més un dels personatges històrics d’aquest país.

A nivell narratiu es fa molt amena, avança bon ritme, i no costa gens de digerir… A nivell gràfic m’agradaria molt ressaltar el tractament d’imatge i de color que han fet… realment et fa recorda a les pel·lícules antigues, i això fa que es creí una atmosfera que et fa estar enganxat a la pantalla…

Per a tots aquells, que no la veu poder veure ni al cine ni a la televisió, crec que ja la han tret en DVD… i pot ser un bon regal per a qualsevol català interessant per la historia de seu país petit.

 

 

desembre 20th, 2007

En Joan Petit ja està aquí! Felicitats Eva! Felicitats Joan!

 
Il·lustració de Roger Giménez – 2007

desembre 17th, 2007

Felicitació Nadal 2007/08 (Mr Scrooge)

Il·lustració: Roger Giménez Tomeo – 2007

desembre 13th, 2007

Felicitació de Nadal de El Jueves

desembre 4th, 2007

Es pot fer conya del 11S de NYC?? I tant!

Aquesta es la primera escena d'una peli anomenada "POSTAL" i l'estrenaran d'aquí mig any…

novembre 26th, 2007

Porca Misèria: “Roger Brunet 1975-2007”

Aquest es el títol del 10é capítol de la 4a temporada de Porca Misèria… Un episodi amb el qual m’he arrancat a aplaudir al finalitzar l’emissió. Encara que no hagueu vist mai la sèrie no dubteu ni un segon a cercar-ho a l’eMule i pitgeu sobre descarregar!

En un moment on tothom magnificà les series americanes, fa molt de goig pensar que aquí a Catalunya hi ha una sèrie de molta qualitat anomenada Porca Misèria (si, si… la del Joel Joan).

Feu-me el favor, mireu-vos el episodi, i ja em direu… una manera genial de tractar la mort!… brutal! …brutal!

Fitxa técnica:

Roger Brunet 1975-2007

Capítol: 10 – 4rta Temporada

Data d’emisió: 25/11/2007

Tots els actes tenen conseqüències, tot i que de vegades no són fàcils d'entendre. El que li ha passat al Roger serà molt difícil de pair per tots els personatges, però sobretot per ell mateix.

Veure web oficial

novembre 25th, 2007

Estic al·lucinant cogombres: GràciaNet al diccionari del Office??

No tinc consciència d’haver agregat mai la paraula GràciaNet al diccionari Català del Word, però avui passant el corrector a un escrit m’ha suggerit que canvies la paraula “Gracianet” per “GràciaNet”…!!

La meva cara ha estat un poema… he al·lucinat cogombres en tecnicolor… El word aprèn sòl? Si jo he entrat milers de vegades a la web de GràciaNet ell acaba assumint que allò existeix? I per què només en Català? Algú més pot comprovar si això també li passa a ell/a??… o realment vaig ser jo, però no recordo quan, que vaig agregar la parauleta al diccionari…??

Os deixo la captura… i ja em direu el què… segueixo al·lucinant cogombres…

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Aneu a la barra d'eines