Fa temps que segueixo un fenomen per la xarxa que és molt curiós i divertit, és el Google Ídol, de fet podria dir que estic enganxadíssim.
Les classificatories del moment són aquestes: Gidol
El seu funcionament és molt senzill, consisteix en una sèrie competicions per eliminatòries on la gent es grava fent playbacks de tot tipus de cançons i el públic vota els que els agraden més.
Dit això, aquí llenço el repte: Qui s’atreviria a fer un Gidol? Podríem organitzar un una espècie de Google Idol Gracienc si hi ha més d’un valent/s o en el seu defecte, que una proposta es presentin al Google Ídols, a veure si guanya una candidatura Gracienca 😀
Algú s’anima?
Un inventor ucranià, un tal Grigoriy Chausovsky, ha creat un condó musical que va pujant el volum i el ritme de la música segons augmenta la intensitat de l’acte sexual.
La innovació no te límits, però no sé si l’inventor d’això és un avançat al seu temps o directament viu en un món paral·lel, atenció a la notícia:
El seu inventor, un tal Maynes-Aminzade, també va presentar altres grans innovacions com les Edible User Interfaces (interfícies d’usuari comestibles) com una evolució natural de les interfícies gràfiques (l’escriptori dels nostres ordinadors), i va presentar una altra interfície comestible: el BeanCounter(comptacaramels). El BeanCounter és un aparell connectat a l’ordinador, consistent en sis tubs plens de caramels de colors diferents. La seva funció consisteix en monitoritzar el sistema de l’ordinador, deixant caure caramels de colors determinats segons els recursos emprats.
Malauradament, a l’edat de 91 anys, hem perdut un dels referents i pioners en la física espacial.
Aquests cinturons són dos franges a la magnetosfera terrestre formades per una alta densitat de partícules carregades. 
Els xinesos estresats ja poden alliberar les seves tensions en un bar que et deixa agredir verbalment al personal, trencar-los les ulleres o burlar-se d’ells.