Demanem que doneu un pas endavant, en la mida de les vostres possibilitats per anar bastint EINES DE PAÍS, en línia amb el procès cap a la independència:

La Catalunya independent, i especialment els autònoms, petits empresaris, emprenedors, etc necessitem tambè una estructura econòmica fonamental: Una nova Caixa d’Estalvis que treballi pel bé de la gent del país.

S’està treballant des del 2014 per bastir 100 anys desprès una Cixa d’Estalvis un altra cop, amb l’esperit original de servei als de baix…

Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit hauria de poder aixecar la persiana durant el 2016, enmarcat tot en el procès cap a la independència.

Fem una crica a tothom a adherir-se a la nova Caixa, amb petites aportacions econòmiques, que es convertiríen ja, al seu moment, en participacions, amb dret a votació.

Proposem que la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit estigui controlada aproximadament en base a:

50% del control a mans dels estalviadors i tenidors de crèdits
20% a mans de gremis d’oficis, col·legis professionals, cooperatives agrícoles, cofraríes de pescadors, entitats de caire social
15% a mans dels mateixos treballadors, en la base d’una persona = 1 vot
15% del poder a mans de la Generalitat, per garantir-ne una estabilitat

Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit ha d’actuar con al Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de la Catalunya Independent, donant petits crèdits d’entre 5.000 i 10.000 eu. a autònoms, comerciants, emprenedors, petites empreses, etc.

http://www.CaixaCatalana.cat

A més, trobo que són cinc reivindicacions de cara a la galeria, perquè si es pretén aprovar un pressupost que retalli un 10% la despesa i demaneu quelcom que significa major endeutament (sense calcular quan) i sense concretar per on ho compenseu es molt poc seriós.

Una proposta seriosa seria: Proposem afegir-ne 5 aquí a costa de treure’m 5 allí. Demanar com si no existís un problema de dèficit i liquiditat és molt senzill.

Oriol, estic molt d’acord amb el que dius, tot i que jo em referia a l’actitud personal també dels votants, perquè han aplicat receptes diferents que ho fa més difícil. El concepte marca estic molt d’acord i fa dies que hi penso. Estem com el PSUC el 1987? ells van acabar refundant-se i generant una nova marca, IC.

I amb això sé que no responc a la teva pregunta, ho faig ara. Sempre he dit que si no hi hagués el conflicte polític amb Espanya, IC podria ser el meu referent, tot i que algunes derives que no m’agraden. Però això fa que estigui a ERC. No estic en condicions de posar-me a casa dels altres, però penso que ells també han de fer una anàlisi de l’eix nacional seriós (no per sortir del pas amb la proposta federal) i veurem si tenim més punts d’acord.

Quants als cinc punts com a condició http://www.esquerra.cat/actualitat/simo-assegura-que-esquerra-vol-collaborar-amb-la-governabilitat-del-pais-pero-adverteix-qu la veritat és que no em semblen pas exagerats ni inassumibles. Fixa’t que la diferència potser seria 1. El realisme de les propostes, sense màxims inassolibles més estètics que factibles 2. Parla del tema del concert econòmic, que IC no faria, i que és la clau de volta de la ressolució del conflicte, al meu entendre, la darrera prova que CiU demana al país abans de gosar anar més enllà. A partir d’aquí, ja no hi haurà excuses, penso.

Però també cal analitzar la frase: “Si vam tocar el cel el 10A i vam sortir tocats el 22M, (…)”. No m’ha sobtat pq ja vaig veure en Portabella donant les gràcies a tots els vots, com si el 10A hagués estat cosa d’E(rc). I no ho ha estat, en absolut. Però bé… jo aquí no puc donar masses lliçons 😉

Hi ha molta gent realment cabrejada amb el tracte que rep Catalunya i identifiquen els partits d’obediència espanyola com a “enemics”, i per tant, tots els seus còmplices i crosses polítiques com a “traïdors”. Jo crec que hi ha certa gent no us pensa tornar a votar mentre no tingui la sensació que prioritzeu l’eix nacional per sobre de l’eix social.

Sembla dur el que dic però penso que és una realitat, a més, el govern de Zapatero us ha fet molt de mal perquè governar amb un partit “amic” (PSC), on el seu líder real (PSOE) es dedica a mentir sistemàticament a Catalunya no us ha ajudat gens.

Crec que haureu d’acabar triant entre apostar clarament per una de les tres opcions: “Unitat Nacional” o “Esquerra Independentista” o “Esquerra plural”, i, penso, que la tercera opció és la que ha acabat actualment amb fracàs.