Monòlegs políticofestius

Hola,

com veieu aquests dies de final de semestre vaig una mica de bòlit i no tinc massa temps per escriure. Bé, a la tortuga sí que hi he escrit, tot i que amb retard respecte el dia habitual.

Segurament aquest cap de setmana ja faré una anàlisi dels fets que estan passant a Gràcia. 

Així que poso un enllaç interessant:

–  Una entrevista a en Roger Buch, una persona que vaig conèixer per primer cop a la Campanya Freedom for Catalonia dels jocs olímpics via l'Esbarzer. Perquè és important pensar en l'independentisme com a quelcom transversal, també. 

– I un article d'en Cardús, prou acurat també. 

Com a banda sonora de l’article, evidentment, Bowie.

Bé, avui, com han fet d’altres companys meus als blocs, maurici, gracienka, greips, dolors, parlo de canvis. Sí, canvis vitals, importants personalment. Com diu en Papa Oso, només no canvien els tontos i els morts, ;-). 

De fet, n’hi ha un que ja fa tres setmanes que dura (em va enganxar enmig de la campanya), però d’ençà que vaig descobrir que hi ha alumnes que segueixen el bloc vaig decidir esperar per anunciar-ho. Ja no treballo del tot a l’Autònoma. M'explico.

Sí, tu, el lloc on vaig arribar l’any 92, farcit d’adolescència, hormones i ganes de canviar el món. Fa temps vaig escriure un text molt sentit quan vaig marxar durant mig any a la Gran Bretanya. Ara la sensació és diferent, difícil i diferent. Enguany ha fet 10 anys que dono classes a l’Autònoma, i el sentiment que hi seria sempre el vaig dur durant força temps. Però necessitava un canvi. I aquest és a millor. 

Diguem que he passat a ser professor d’una uni més virtual i a la vegada catalana, tot i que el treball és presencial. Hi ha ofertes a la vida, com dirien al Padrino que no pots ni vols rebutjar. Tot canvi convençut sens dubte a millor cal fer-lo. 

Sí, ara treballo al 22@, a Barcelona!! 

Tot recomença a poc a poc, nous horaris, nous trajectes, el descobriment del metro i d’una part de Barcelona, Glòries, per mi desconeguda. Bé, desconeguda, desconeguda, tampoc, la vida té curiositats. Quan encara no m’havien agafat, vam anar a fer les fotos de campanya allà davant, aquí teniu la foto que vam fer amb una fletxa que assenyala el meu nou despatx. 

L’Autònoma? Hi mantindré un plaça d’associat per a donar una docència. Martí, encara ens veurem per la gespa. 

I conseller-portaveu, evidentment. 

Bé, i més canvis que venen en camí. I això et fa sentir viu, molt viu. I ho volia compartir amb vosaltres.

I, per canvis, en Bowie, acabo amb el Life on Mars, perquè poguem comparar. I no patiu, que ara recupero el ritme habitual d'escriptura, ni diàriament, ni setmanalment.

Avui començo una sèrie d’articles d’aquells de treure pit a nivell de país des del punt de vista del món bibliotecari i documentalista i Internet (el següent serà sobre el PADICAT).

Haureu llegit tots com el conseller de cultura, en Tresserras, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, entre d’altres, presentaven l’acord amb Google per a la digitalització de part del fons no subjecte a drets d’autor de la Biblioteca de Catalunya (de fet biblioteca nacional tot i que es manté el nom del 1907), el Monestir de Montserrat, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca del Seminari de Barcelona. Si us interessa el tema, podeu llegir més sobre digitalització de fonsen aquest article d'en Miquel Térmens.

Com destaca la pròpia biblioteca nacional (extret d’allà)

“El conjunt de biblioteques catalanes esdevé així el segon soci no anglosaxó que se suma al Projecte per a Biblioteques, dins el Programa Google Cerca de Llibres (després de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid) i el tercer d’Europa (Universidad d’Oxford).

A més d’aquesta última, en aquest moment formen part del Programa Google Cerca de Llibres les biblioteques de la Universitat de Michigan, Universitat de Harvard, Universitat d’Oxford, la Biblioteca Pública de New York, Universitat de Stanford, Universitat de Virginia, Universitat de Wisconsin i la Universitat de California. Google també està treballant amb la Biblioteca del Congrés dels Estats Units en un projecte pilot conjunt de digitalització."

Eps, estem parlant de centenars de milers de llibres, poca broma.

 Per mi hi ha diverses coses destacables: 

1. Si la Fira de Frankfurt pot ajudar a dinamitzar el sector actual, aquell que publica ara, aquest acord dinamitza la cultura catalana de tots els temps. Evidentment, en el fons hi ha obres d’altres països i en altres idiomes.
2. És una mostra que el món bibliotecari és dels més potents, actiu dinàmic i preparat per les noves tecnologies.
3. Google, que no entén de polítiques d’estats (deixem de banda el tema de la Xina en el cercador, si us plau), ha triat el fons que ha triat tot tenint en compte el català, ja van ser dels primers cercadors a incorporar la interfície en català i el català en la cerca.
4. Penso en les comunitats catalanes a l’exili i els seus descendents (tinc pendent un article sobre els casals catalans), penso en aquell que està a la Xina escoltant el Barça i bevent Estrella, penso en tanta gent com nosaltres que hem estat un temps a l’estranger, com aprofitar per llegir els clàssics que no sempre tenim temps de llegir.
5. Penso que la gratuïtat i un format pdf és el que pot fer que ens llegim llibres dels clàssics que mai no havíem llegit si no els teníem per casa dels pares o avis.
6. Penso en tots els lectorats arreu del món de català (recordeu que n’hi ha més a Alemanya i altres llocs que no pas a Espanya) com els pot ajudar en la seva feina i com pot fer que gent que estudia filologia romànica agafi el català com a llengua d’estudi.
7. Coincideixo amb el conseller que pot ajudar a que la indústria catalana es posicioni de les primeres en el món postInternet, adequant el sector i el negoci a les noves realitats. El proper pas són els arxius sonors, no en tingueu dubte, i al final, el sector audivisual.
8. Cal felicitar la Biblioteca de Catalunya com a dinamitzadora, evidentment, bona gent, que treballa per la cultura i el país. Un gran petit país es mereix una gran biblioteca nacional i la tenim.

Bé, amb la magnífica eina per saber d’on venen els teus visitants al bloc, hi ha curiositats que no puc deixar de dir. 

Per exemple, 

“pal de paller expresiones en castellano”, i arriba al meu article de Ciutadans de llautó

“MÀTRIX i MITE DE LA CAVERNA” i arriba a Agnosticisme del Segle XXI

“"jo vinc d'un silenci" acords” i arriba a Generacions desacomplexades

“el autentico final de doraemon” i arriba a Generacions desacomplexades

“sangtrait no son santo de mi devocion” i arriba a Generacions desacomplexades

“fotos plaza de vic” i arriba a Salamanca I

“mongetes i butifarres fotos” i arriba a Mérida

“sentimientos de l nación” i arriba a Mérida. Per cert, és el nom d’una universitat mexicana.

“Videos de Miedo” i arriba a En Resposta a en Estel Blanc

“es legitim formar govern de coalicio deixant fora el partit mes votat” i arriba a Ja faig tard per a anàlisi.

“la vida sentimental de monica terribas” i arriba a Redebat

“el maquillatge dels grecs” i arriba a La política com a capacitat de...

“de quina edat es fet i amagar” i arriba a Memòria Histórica Personal 

Les reflexions evidents és que, d’una banda, i des del punt de vista documental, les expressions de cerca són molt diferents.

Deixant de banda el fet que faci certa gràcia, el que no té massa sentit alguns dels resultats, atès que el contingut no té massa a veure amb el que pretesament es buscava.

Això fa que em fa por, sincerament, que els blocs desvirtuen les cerques de Google, a més a més que la fiabilitat dels propis blocs, clarament i volgudament subjectius també. 

Espero que això acabi separant-se de la mateixa manera que els problemes que està tenint Wikipèdia.

Fa anys, des que la vaig descobrir el 2000, a les classes de preservació de documents esmento l’Internet Archive, un megaprojecte coparticipat per la Library of Congress (la Biblioteca Nacional dels Estats Units), Alexa i HP entre d'altres, on es dediquen a guardar el contingut del món web. 

Aquest projecte que començà sense tenir les coses massa clares, ha anat consolidant-se fins al punt que per estudiar la història d’Internet és necessari. Tot i així, cal considerar que s’ha perdut molt contingut pel camí, des del 1991. 

Doncs bé, a Catalunya s’està engegant el PADICAT, el projecte de recopilació del Patrimoni Digital de Catalunya de la Biblioteca Nacional de Catalunya. És interessant veure com els diferents països prenen estratègies diferents. Mentre als països nòrdics, més petits, fa temps que funcionen projectes d’aquest estil, com el Kulturarw Project (on va tenir lloc una interessant discussió: què calia guardar, què era considerat suec a la xarxa?), a Austràlia van decidir fer només una selecció del més interessant, a Pandora. Crec que a Catalunyahem trigat però estem per davant de la Bibliteca "Nacional" espanyola.

Doncs, mentrestant, crec divertit poder veure com era Gracianet fa uns anys. També us he afegit el recorregut del lloc web d’Esquerra Gràcia, tot i que en haver canviat d’URL es fa més complicat el seguiment, per això no m’agraden gaire els canvis de domini bèsties, de .org a .cat sí, però mantenint l’altre domini viu per poder estudiar l’evolució.