Vull fer una petita reflexió sobre la inauguració del Casal de Joves “de Gràcia” (lo de Gràcia és per l’ ubicació), el passat 14 de febrer.
Veritablement és un edifici molt bonic, de 2.500m2, amb uns espais polivalents, com l’auditori i la sala d’actes, una planta per a la tecnocràcia del Consell de la Joventut de Barcelona i uns petits espais o sales, també per a tecnòcrates, això si, joves.
La inauguració no em va agradar, tot i que, com va dir l’Alcalde, es un espai per a tothom, no vaig entendre perquè únicament va actuar un grup de “raperos llatinoamericans”. Algun esbart del districte ens podria haver fet alguna cosa més nostre.
Per no dir que pintaven els 10 o 15 personatges (sempre són els mateixos) que amb xiulets, pancartes i bocines, van intentar boicotejar l’acte, demanant l’autogestió del Casal. Crec que precisament els 10 o 15 que proclamaven l’autogestió, són els mateixos que auto gestionen uns espais okupats, on només uns quants hi poden accedir, previ pagament o consumició als mateixos.
Com he dit moltes vegades, un Casal és necessari en part i dic en part perquè si considero que l’auditori-sala de concerts i la planta baixa del nou edifici amb serveis d’informació per a joves, són necessaris mentre la resta de l’edifici es pot destinar a altres usos, com per exemple, a fer apartaments perquè els joves s’independitzin, ja que els joves del districte de Gràcia pràcticament no tenen pisos de protecció oficial, ni de lloguer ni de compra, al mateix districte.
Simplificant, els joves d’avui el que realment necessiten són llocs de treball amb sous i contractes dignes, vivendes de compra o de lloguer a un preu assequible. També necessiten espais, però cal reflexionar una mica sobre els espais que els hi fan falta, i sobre tot pensar en que actualment tenim espais als que no li traíem profit, com per exemple, les escoles. Perquè a les escoles podria haver una sala o “bucs d’assaig”, o punts de trobada per a joves, per no dir que els patis de les mateixes, s’haurien d’obrir els caps de setmana per a activitats lúdiques.
La iaia porta uns dies que pateix insomni i a casa dels nois no dorm ningú. Truquen al Doctor Prim perquè la visiti i aquest els suggereix que li donin una mica de marihuana perquè tingui son. Els nois van a comprar-ne una mica per preparar-li una infusió a la iaia, però els estafen. Després arriba l’Emma i els n’ofereix d’una planta que té al balcó. El Lopes, al·lucinat perquè l’Emma té una planta a casa seva, requisa la planta i munta una mena de consultori al menjador per donar-ne només com a medicament . La notícia s’escampa i la Mercedes també li demana droga. El Ramon convida un veí seu perquè el Lopes l’entrevisti a la ràdio, però resulta ser un policia que precisament ha escrit un llibre sobre traficants de droga . El Lopes ja no aguanta més la pressió i es vol entregar per possessió de marihuana. Per altra banda, el David es fuma uns quants “porros” i durant una estona es torna molt generós.