He seleccionado una serie de artículos para entender la Super Bowl desde el punto de vista de los #socialmedia:

– A fan’s guide for Super Bowl social media

– Audi Super Bowl Ad Claims First Use of Twitter Hashtag

– Before sunday, a taste of Super Bowl

– Check in to the biggest sporting event of the year

– Super Bowl Ads Cross Online, TV, Social Media

– Aplicación VISA-Twitter Super Bowl 2011

– 4 brands using social media to build Super Bowl

– Twitter, un jugador más en la Super Bowl

Y algunos vídeos comerciales interesantes:

Brand Bowl 2011

Descubriendo un poco más sobre la potencia del evento en cuanto a redes sociales, seguimos con una de los proyectos que contó con más visitas el año pasado y que en esta ocasión sigue teniendo una potencia impresionante: Se trata del Brand Bowl 2011, una iniciativa de Radian6 y Mullen en la que los usuarios a través de Twitter eligen al mejor anuncio:

Dona’m un mòbil intel·ligent i mouré el món. Poc s’ho podia pensar Antonio Meucci (no Alexander G. Bell, com bé expliquem a ‘Les Edats de la Genialitat’) que el seu invent marcaria tant el desenvolupament del món més d’un segle després. Els diferents congressos que es fan a diverses ciutats del món -i Barcelona n’és un exemple- focalitzen les tendències de la mobilitat en els pròxims anys. Som ciutadans del nostre territori per DNI però ciutadans del món per la nostra connectivitat i aquesta no s’instrumentalitza d’altra forma que amb el nostre telèfon mòbil.

El BDigital Apps (amb molt bona acollida i problemes d’overbooking en algunes sessions) que es va celebrar la setmana passada al Cosmocaixa de Barcelona demostra la importància creixent d’un sector on les aplicacions tenen igual o més importància que els propis terminals.

La conferència de Kei Shimada (Infinita) ens redescobreix l’experiència japonesa un país on cada any es consulten 275 bilions de pàgines vistes amb dispositius mòbils, deixant enrere el 220 bilions de pàgines amb ordinadors personals. Arpu, Kazzasu, Fujitsu, Sekai o Sankei formen part dels tags habituals de la quotidianitat nipona.

Mentrestant, al Cosmocaixa, keywords a tenir en compte: multicanals, multiplataformes, segmentació, personalitat, disseny, feedbacks,… exemples en banca 2.0, experiències com el Mobile Shopping Sitges 2010, tecnologies com el NFC i les targetes SIM 2.0, o aplicacions com Tourist Eye, Goo Taxi, Mòbil Bus o Malcom de Mobivery.

Es parla sovint de la immediatesa, la sociabilitat, la usabilitat, la trasfarència de dades quan parlem de la mobilitat però no podem obviar que aquesta ‘revolució mòbil’ és més que geolocalitzar-nos en el món per convertir el nostre entorn en un àmbit d’intel·ligència col·lectiva. Els nostres telèfons intel·ligents sobreposen realitats intel·ligents (en el cas de la Realitat Augmentada) i afegeixen valor a tot allò que ens envolta.

Atos Origin, per exemple, ens mostra en aquest vídeo, les possibilitats als nostres palmells.

Daniel Armengol (Usolab), expert en usabilitat d’aplicacions mòbils, va comentar al BDigital, que “si voleu que els usuaris estimin les vostres aplicacions, estimeu als usuaris amb les vostres aplicacions”. En el mateix sentit, Jorge Márquez (Everis) explicava que “calia apuntar a dissenyar experiències, no tecnologia pura”.

És aquest sentit, que cal afegir valor al nostre entorn i la tecnologia ens permet envoltar-nos d’informació, no només bytes, sinó de les emocions construir ciutats intel·ligents (smart cities). Només així farem entorns més amables i adaptables a les nostres necessitats. La tecnologia i les idees que ens poden arribar als nostres mòbils no són un valor quanitatiu, sinó qualitatiu. De la mateixa forma que les xarxes socials ens permeten seguir un esdeveniment com el BDigital Apps, des de Twitter les recents experiències d’aparcaments intel·ligents llançat per l’empresa catalana Urbiòtica (prova pilot a Figueres i pròximament a Barcelona) o la construcció d’edificis intel·ligents com el MediaTIC (realitzat per l’estudi d’arquitectura de Ruiz-Geli) ens configuren un (present) futur amb valors educatius que són bons arguments per lluitar contra les idees d’entorns hostils i inseguretat ciutadana.

# LA REVOLUCIÓ MÒBIL, EN VÍDEOS

1.The Revolution is here

2. The future of mobile media and communication

3. The Growth of mobile

4. Mobile Media Stats

5. Sesame Street: Song: There’s An App For That

“No sé res del futur, només sé que el futur són els joves”

Plató en estat pur. El dubte ens porta a les respostes. A les afirmacions de Castells al Citilab de Cornellà, que considera que els mitjans de comunicació no són el quart poder, sinó l’espai on juga el poder i on es reparteixen les cartes del joc. Els poders forts són aquells que no fa servir la força, que no imposen sinó sedueixen. I és en aquest aspecte on la moderna política ens ofereix bufons mediàtics com Silvio Berlusconi, un expert en l’art de la mediàtica.

I és que la relació de poder és la matriu, el codi font de tot allò que succeix a la societat. El poder s’exerceix en el control de la informació i la comunicació i no és estrany doncs l’enorme concentració de media de l’abans esmentat Berlusconi o de l’etern Rupert Murdoch.

Mobilitat + Autocomunicació de Masses

Però la jerarquia comunicativa i la verticalitat dels models de poder no són eterns. La revolució comunicativa ens porta a un model en transformació. És aquí quan Castells introdueix dues paraules clau: mobilitat i autocomunicació de masses. Rapidesa, immediatesa, globalitat i horitzontalitat. El model nodal de les xarxes socials ens porta un nou panorama on els ciutadans construeixen missatges, competeixen de tu a tu amb els periodistes i els mitjans de comunicació, i val a dir-ho, construeixen una alternativa de poder.

Què ens queda doncs als periodistes? La veracitat. Aquesta és l’últim reducte de la nostra existència segons Castells. Som capaços d’acceptar aquest model? Una evolució dolorosa, sense dubte, i en alguns casos que haurà de realitzar-se sense el beneplàcit de les empreses periodístiques. Són temps del periodista-emprenedor, del branding personal i d’aprofitar reflexions com les de Castells per tornar a trepitjar el carrer… i les xarxes.

PD: Per llegir més sobre la conferència de Castells, recomano el post de Montse Carrasco

Creuar paraules clau com Zuckerberg, Fincher i Facebook és una combinació guanyadora d’entrada. No obstant, demostrar la força de les xarxes socials i explicar l’impacte del 2.0 en una pel·lícula per a tots els públics no és gens fàcil. El fundador de la principal xarxa social del món ha aconseguit una teranyina de 500 milions de persones (500 milions de “cretins que confien en mi”, segons les seves pròpies paraules). El paradigme de la comunicació, no obstant, és un camí ple d’obstacles, de sentiments reprimits, de frustracions i de demandes judicials reflectits a la perfecció per un fantàstic Jesse Eisenberg i que té un bon contrapunt en Andrew Garfield (el nou Spiderman 4).

Per què estem disposats a que envaeixin la nostra privacitat? Vouyerisme? Necessitat d’establir una xarxa molt més àmplia que la que ens ofereix la vida quotidiana? Moltes preguntes a respondre per a una pel·lícula que converteix Harvard en l’epicentre de l’explosió d’impossibles prediccions futures.

No obstant, m’ha interessat comprovar com alguns missatges d’aquesta pel·lícula no queden tan amagats com sembla. I les creences no estan tan difoses com semblen.

Així, considerem que el David Fincher de ‘Seven’ no està tan allunyat però al de ‘The Social Network’. En ambdues cintes es destil·la el sentiment religiós. Si a a la primera, Kevin Spacey encarna un Javhé castigador (Antic Testament) en Patrick Barnett, a la cinta més actual, Eisenberg és una espècie de Messies (Nou Testament).

En aquesta paràbola messiànica, Eduardo Saverine, el primer soci de Zuckerberg, encarna a un Joan Baptista, predicador tecnològic, que acaba ‘decapitalitzat’ en els percentatges accionarials d’una empresa que no va trigar gaires anys en aconseguir més d’un milió de fans en tot el món. (Mateu 14, 1-12)

Sean Parker, fundador de Napster, encarna el costat fosc del negoci 2.0. Brillantment interpretat per Justin Timberlake, la seva visió vertiginosa i privilegiada de la realitat és la veritable tentació del diable a Jesucrist en el desert. En aquest cas, canvíem Palestina per una discoteca i les temptacions venen en forma de dòlars i models de Victoria’s Secret.  (Mateu 4:1-11)

Algú s’aposta que la Jerusalem que trepitja el Messies no és la moderna Califòrnia a la que Zuckerberg es trasllada per acabar de fer triomfar el seu floreixent negoci? Harvard és Natzaret que veu l’inici d’aquest nou profeta, d’aquest nou ungit, però Facebook conquereix la costa oest: Hossana! i l’establishment universitari benneix aquesta entrada triomfal. (Mateu 21:1-11).

No són els seus companys d’habitació d’Harvard els deixebles i apòstols que el van seguint en aquesta història de bytes? No és l’absència de la figura paterna (i materna, cal dir-ho) rellevant igual que ho va ser l’absència bíblica d’un pare biològic? No són els fariseus els moderns i atlètics germans (Camero y Tyler) Winklevoss?

Una a una la religió Facebook s’imposa. Han passat altres profetes: des de Bill Gates (La finestra com a porta d’entrada al Cel) a Steve Jobs (la temptadora poma d’Adam i Eva). Per què creure’ns ara a Zuckerberg? Les notícies, els miracles i la transformació dels pans i els peixos es van transmetre boca-orella i la xarxa esdevé aquesta mateix metàfora. Moderns però alhora retornant al més bàsic de la comunicació i, perquè no dir-ho, a la fe que hem perdut en els déus però que actualment encarna la tecnologia.

PD: Després d’una anàlisi religiosa d’un agnòstic com jo, us mereixeu una mica de diversió. Paral·lelament anava construint aquest article vaig gaudir d’un conjunt de vídeos que són paròdies sobre ‘The Social Network’. N’he fet una recopil·lació perquè tingueu una lectura més entretinguda: [+] ‘THE SOCIAL NETWORK’ PROVOCA UNA ALLAU DE PARÒDIES

[+] ZUCKERBERG PARLA DE ‘THE SOCIAL NETWORK’

El passat 1 d’octubre, al Tecnocampus vaig tenir l’honor de recollir un premi especial als Premis Blocs 2010, gràcies a la potenciació de l’etiqueta #neucat,  la iniciativa ciutadana del 8 de març d’aquest mateix any. Vam aprendre molt d’aquella ‘crisi meteorològica’.

Jo només vaig tirar un petit floc de neu -amb algunes gestions entremig amb RAC1, la Generalitat i altres usuaris- i els usuaris de Twitter van provocar una autèntica allau a la xarxa. El resultat no només va ser un èxit aclaparador d’aquesta etiqueta durant aquells dies (Hashtag líder a Catalunya, França i Espanya) sinó també un servei públic d’informació per a tots aquells que van trobar a Twitter una forma imprescindible per informar-se.

Sincerament, després de la gran experiència viscuda aquells dies i, sobretot, la de compartir amb molta gent que aprecio la recollida del Premi al Tecnocampus de Mataró, només puc dir un gran MOLTES GRÀCIES!

Crec que s’aprèn molt compartint projectes, opinions, idees, etcètera. L’educació és la base d’un país i aprendre és la base de les nostres vides. Si creues educació, xarxa i persones, en surt una bona combinació, la ideal per fer projectes grans sinó també per fer gran un país.

Imatges cedides per Maria Redondo

Notícies relacionades:

[+] Els Premis Blocs, segons Vilaweb

[+] Tots els premiats als Premis Blocs 2010

[+] Entreguen els Premis Blocs

Pots llegir més articles sobre #Neucat:

[+] Vaga 2.0, la mediocre gestió pública

[+] Aprendre del #neucat

El 8 de març després de la gran nevada escrivíem que “se li haurà de presuposar al Govern de Catalunya l’aprendre dels errors? Les reformes que proposa Benach amb tanta insistència en el món de la política i l’administració pública no són manies ni vanitats de qui queda meravellat per les TIC sinó la constatació d’un canvi de paradigme social.” Era clar: Havíem d’aprendre del #neucat.

Dit però no fet. Éra  massa presupossar que @gencat aprengués com gestionar una jornada  especial com la d’aquesta Vaga General del #29S. Ja no ens qüestionem què feia el secretari general del departament d’Interior, Joan Boada, en una manifestació a Girona quan hi havia festa major (més aviat batalla campal) a Barcelona. Novament les xarxes sociales que gestiona la Generalitat no van estar a l’alçada. Lentitud, excès de burocràcia i impermeabilitat a les consultes i preguntes de la gent. Així podríem qualificar la jornada 2.0 de la Generalitat. El 29 de setembre, @gencat a Twitter es llevava amb tweets que no feien cap referència a l’aturada sindical. Sentien ploure.

Cap referència al seguiment d’informació en altres canals, com per exemple @gencatpremsa o @treballcat, que sí van incloure una mínima informació de la jornada. Poca cosa, res de transversalitat entre els diversos canals de l’administració pública catalana.

De la mateixa forma, com bé deia la Sílvia Cobo sobre l’àmbit comunicatiu, que el ‘real time’ ha guanyat la partida als mitjans digitals, l’administració del país va quedar totalment superada per l’allau d’informació que ens arribava a través de les xarxes socials per part de ciutadans anònims que amb diversos hashtags com #vagageneral #29S #vagarac1 #vaga van informar de tot allò que succeïa a Twitter. La ciutadania es mou més ràpida que els mitjans de comunicació. També hem d’aprendre’n. La monotorització de la jornada que va encendre de nou aquesta ‘Rosa de Foc’ que es diu Barcelona és impressionant. Les xifres parlen i l’administració pública calla.

I és que, ho repeteixo sovint: existeix un canvi de paradigma comunicatiu. Les administracions no s’ho acaben de creure i pensen que no informar, no explicar les coses és una forma de gestionar la tranquilitat. Demanar a quatre dies de les eleccions del 28 de novembre qualsevol canvi sembla inútil certament. Els petits passos digitals necessiten recorreguts amb grans passos i sobretot aprendre dels errors. Amb la neu la Generalitat va respondre tard a les xarxes i amb la vaga ha tornat a demostrar foca eficiència. Mig any després, l’experiència hauria estat un grau si s’hagués après dels errors. La globalització i, sobretot, el ‘real time’ ens dóna l’oportunitat d’explicar-nos i d’entendre el món en què vivim. No podem defugir d’aquesta responsabilitat.

Cal ser àgils, flexibles, transversals, interactuar, escoltar activament i creure que el món de la comunicació canvia i ja no val només convocar rodes de premsa i enviar comunicats. I no ho oblidem, cal sentit comú. Massa complicat?

De la mateixa forma que s’ha fet amb altres festes majors de Catalunya, no només durant Festa Major sinó en els dies previs i posteriorment, tothom que ho desitgi podrà omplir amb el nom de Gràcia una de les principals xarxes socials del món.

A més a més, durant Festa Major s’ha organitzat un concurs de fotografia. Mitjançant un mòbil, totes aquelles fotos penjades a Twitter amb el hashtag o etiqueta #fotogracia entraran a concurs per guanyar fantàstics premis. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Federació de Festa Major de Gràcia, així com L’Independent de Gràcia i DeBarris.

Difondrem totes aquestes iniciatives a través del compte de Twitter @festagracia (http://www.twitter.com/festagracia). Volem compartir gracianisme, barri i seguir convertint la Festa Major de Gràcia, la celebració popular més important del nostre país.

Visca Gràcia i Visca la Festa Major!

Idea de Sergio Estévez, el concepte d’unir un tastet de productes exclusius, Twitter i relacions humanes és fonamental per entendre el creixement d’aquest tipus de networking.

Sabem que la comunicació, en els àmbits del periodisme, la publicitat, el marketing i, en general, de la cultura audiovisual està canviant de model i aquell esquema primitiu d’emisor-receptor s’ha quedat obsolet, digne d’un museu. La teoria, però, s’aplica en grans escenaris però també en el dia a dia de les nostres professions.

Fa uns dies un col·lega periodista i bon gastrònom m’explicava que la millor manera de conèixer la qualitat d’un cuiner era veure com cuinava una cosa ben senzilla com és una truita a la francesa.

Aquest món de la comunicació que estem construint entre tots pot tenir les seves regles de joc però al final hem de saber analitzar les diverses parts i, sobretot, posar sobre la taula unes normes bàsiques universals: la senzillesa i el sentit comú.

Una setmana després sé una mica més de vodka però sobretot intueixo que els canvis que a vegades se’t presenten com un formatge a l’estil Usain Bolt els has de saber atrapar per fer-los servir com a ingredient d’aquesta truita que costa que no es cremi, que necessita el seu punt just per quedar cruixent per fora i una mica crua per dins.

PD: Un mixer (combinat) espectacular: Ginger Beer (Fever Tree) + 2cl. de Vodka (Xellent, per exemple) + un quart de llima.