via @paulacamps

Ernest Folch, conseller delegat d’Ara Llibres. Nascut a Barcelona el 1972. Llicenciat en filologia catalana. Amb l’aparició de Leqtor i del projecte digital 36L, el món editorial català pretén consolidar un projecte d’ebooks a l’abast de tothom.

-Com va sorgir la idea?

-Aquesta idea neix de tres coneixements diferents. D’una banda hi ha un àmbit d’empreses editorials encapçalades per Cultura 03 i Vicenç Vives, d’altra banda, el Grup Abacus amb la seva experiència de distribució i d’altra banda tot un seguit d’accionistes encapçalats pel Ferran Soriano que tenien experiència tecnològica i empresarial.

Per tant, volíem unir coneixement editorial, de distribució i tecnològic perquè eren necessàries les tres potes per portar a terme un projecte d’aquest tipus. Volíem tenir una presència física amb punts de venda, com tothom a partir d’avui veurà en els centres Abacus, per vendre el leqtor, el dispositiu que venem a 199 euros. A aquest lector s’uneix a la primera oferta de continguts consistent del nostre país. Havíem de començar a introduir continguts competitius en el mercat i això és possible a través de múltiples acords editorials i a base d’anar en un sistema de càrrega web molt intensa. Volem que l’oferta en digital deixa de ser el germà pobre, que l’oferta s’iguali i que aparegui una nova forma de consumir. La fase 2 seria com es comercialitzen aquest tipus de continguts.

-Quina és la principal característica del leqtor?

-Hem plantejat un sistema obert. No tanquem res. Si algú es compra el nostre lector pot anar a altres tendes i si algú té un altre lector, pot comprar la nostra oferta. És un sistema totalment obert en comparació a altres sistemes com el Kindle, que és un sistema totalment tancat. Aquest concepte obert era la segona premisa que ens van marcar quan van iniciar el projecte. El primer, com ja he dit, tenir el coneixement en tres àmbits: empresa editorial, tecnologia i distribució.

-L’aposta per posar al mercat és tot un repte tenint en compte els múltiples aparells que hi ha actualment a la venda.

-De fet, en alguns casos no competim perquè en el mercat espanyol, per exemple, no hi ha els aparells de Sony. Nosaltres no volem competir amb l’aparell perquè l’hem posat a la venda a preu de cost. Nosaltres el que volem és estimular la venda d’arxius perquè circuli i es consolidi com una forma sòlida de comsum. La batalla dels aparells no ens interessa. Al final la nostra lluita és que hi hagi bons arxius digitals.

-Teniu un públic determinat a qui va dirigir Leqtor?

-Sí, nosaltres hem fet un gran estudi on veiem dos grans grups tradicionals. D’entrada un gran grup tradicional de 45-55 anys que és el consumidor més habitual de llibres, que en consumeix més de cinquanta a l’any. L’altre, és justament, un públic jove poc avesat a la lectura però que s’hi pot enganxar justament amb la qüestió de la tecnologia.

-Algun cop has dit que el món editorial es basava amb la idea que el llibre era molt difícil d’imitar. Ha arribat el moment en què les editorials ja s’ensumen que o bé canvien o el negoci pot anar malament justament per la introducció dels ebooks?

-El món editorial no ha reaccionat fins que ha vist que hi ha uns aparells que amb el concepte de tinta electrònica simula realment la lectura amb una perfecció absoluta. Això és el que després ha permès la comercialització d’uns arxius digitals. El que crec, però, és que l’aparició d’aquests productes no perjudica la indústria editorial perquè una de les coses que veiem és que no es tracta d’una experiència substitutiva, el llibre digital no es carregarà el llibre en paper sinó que el complementarà. Per tant, hi ha estudis que indiquen la meitat dels lectors d’Estats Units que fan servir llibres electrònics després van a la llibreria a comprar-se l’edició en paper per tenir-lo o regalar-lo. Per tant, la indústria editorial s’haurà d’adequar i fer un esforç però no serà un irrupció tan gran com va suposar en el món de la música la descàrrega d’arxius davant del CD.

-Quins objectius us heu marcat?

-Al primer any vendre 100.000 descàrregues digitals i al cap de tres anys apropar-nos a la xifra del milió d’arxius, que això voldria dir que estem en un panorama absolutament normalitzat. Quan haguem aconseguit això voldrà dir que hem assolit el nostre primer gran objectiu.

[+] FER VOLAR AVIONS AMB PAPER DIGITAL

[+] BITFERIT AMB OLOR A TINTA

[+] LEQTOR, LA PRIMERA GRAN EXPERIÈNCIA CATALANA D’EBOOK

Leqtor, però no només és el dispositiu. També és la llibreria digital de la nova plataforma de distribució d’e-books, 36L, que ofereix novetats editorials als mercats català, espanyol i llatinoamericà. Els accionistes de 36L són els grups editorials Cultura03 (Ara Llibres) i Vicens Vives, la cooperativa Abacus. També Ferran Soriano, Jordi Viñas i Gustau Navarro.

Dispositiu-plataforma és un binomi a l’alçada d’Amazon-Kindle. Tot i que aquesta no és la primera experiència d’ebooks al nostre país, sí que és la més agosarada i completa. A més a més, significa un gran pacte de sector empresarial entre editorials ja que en el projecte també hi ha les obres d’Edicions 62 i RBA, per exemple, a més a més, dels productes de les empreses ressenyades a 36L.

El conseller delegat d’Ara Llibres, Ernest Folch. afirma que el preu del llibre digital, el marcava l’editor, i que, de mitjana, era un 35% més barat que no pas el llibre de paper. De moment, la descàrrega més barata serà de set euros i la més cara quinze. Un gran pas per a la consolidació del #paperdigital i, obviament, per a l’edició en català.

[+] FER VOLAR AVIONS AMB PAPER DIGITAL

[+] BITFERIT AMB OLOR A TINTA

“Si mor el paper, com viu el fotògraf?”

Dues frases. Una afirmació i una pregunta. Crec que els dos camins porten al mateix lloc: el món canvia, mutem i ens transformen, com a persones i com a professionals. Els canvis són ràpids i la inestabilitat continua. Són temps de transició.

En el cas de la primera fase, de Miguel del Fresno, potser seríem agosarats si treiéssim l’adjectiu online i ho deixessim en periodisme. M’agrada fer una lectura en diagonal i trobar certes paraules que subratllo: desesperació, canvis, incapacitat, veritat, relativisme, pànic i cementiri.

En el cas de l’article de Carlos Spottorno la línia també ens pot dur per diverses paraules clau: pitjor, llibre, ebook, adéu, pagar, gratis i acabar.

Davant de l’apocalipsi, pedagogia.

Davant l’endogàmia, multidisciplinaritat

Davant l’objectivitat, interpretació.

Davant la mort, transformació.

Davant la crisi, innovació.

Anem més enllà però de les consideracions d’Apple. Centrem-nos en qüestions sobre la societat de la informació actual, que es mou en tres punts:

1. Diogenització. Hem convertit les nostres vides digitals en una acumulació gairebé infinita de bytes d’informació en què les targetes de memòria es sobreposen i ens empenyen a una no-assimilació de tots aquells productes que baixen, consultem, carreguem. Quantes pel·lícules hem baixat en els darrers mesos i no hem vist? Quants discos tenim carregats en els nostres iPods? Acumulem bytes i gairebé els convertim en brossa -inservibles per la seva manca de reproducció-.

2. Els pioners tecnològics, els early users, estan creixent exponencialment. La nova religió és el consum tecnològic i els responsables de les principals empreses tecnològiques, els gurús que ens guien cap un horitzó futur per deixar enrere les escletxes digitals.

3. L’oci creix al mateix temps que es digitalitza. Cada cop hi ha menys racons on la tecnologia no transforma aquelles activitats que han acompanyat l’home al llarg de la seva història. Ha estat la música, les activitats físiques, el cinema… i ara és la literatura i per extensió, allò en què es basa la nostra cultura: la tradició escrita.

Si considerem aquests tres punts, será l’hora de plantejar-nos cap a on van les nostres biblioteques i els objectes que molts estimem, els llibres.

Estem en una etapa inicial on els dispositius que apareixen al mercat no són gaire millors que aquells vells terminals Motorola que a finals dels noranta anomenàvem telèfons mòbils. Ens parlen de Papyre, del Sony Reader Touch o del Kindle 2 però recordem que a vegades ser el primer no significa ser el millor i que companyies com Amazon, Sony o Barnes&Noble no es comporten millor que Microsoft o Nokia, reversionant i millorant els prototips de forma gairebé paranoïca.
Ángel María Herrera, creador de l’editorial digital bubok.com, és molt clar en aquest aspecte, segons unes declaracions recollides al darrer FICOD: “No hi ha grans diferències entre els aparells, el més important és el contingut”. Així el llibre digital representa ja el 8% de la producció editorial a l’Estat espanyol i l’any 2008 es van editar gairebé 9.000 llibres en format digital.

Amb aquestes xifres és obvi que el sector editorial s’ha d’adaptar perquè l’ebook planteja diverses qüestions:

-Replantejament dels costos. De moment es parla que els ebooks han de tenir un cost aproximat d’entre el 50 i el 80% dels llibres de tapa dura però en general els preus encara no són prou competitius. Tindrà, en aquest sentit, la culpa la continua penalització tecnològica de les diverses administracions? Sense unes velocitats de línies prou competitives, el llibre digital neix a Espanya castigat: les obres digitals tributen un 16% d’IVA, davant el 4% que grava el llibre imprès.

-Aparició de noves professions relacionades amb l’edició digital. Una nova indústria podrà prescindir d’impressors però haurà de cercar tècnics en edició digital.

-Recels romàntics. No feia gaires setmanes, el conegut escriptor gallec Manuel Rivas se sumava als corrents neoludistes per posar en dubte el llibre digital davant la tasca romàntica i clàssica que realitzen les llibreries i aquests fetitxes en paper que anomenem llibres. És gairebé heroïca la resistència de tots aquells que aguanten i resisteixen l’arribada dels ebooks.

-Recels econòmics. Són els ebooks els pròxims objectius de la pirateria? Tot allò que neix digital està subjecte a la controvèrsia sobre la seva copia. No és aquesta la vella dialèctica entre un món catòlic -controlador de la paraula- i un món protestant -difussor de la paraula-?

-Reconversions inevitables. Sumant a les qüestions sobre l’IVA cal pensar si l”ebook seguirà l’exemple de la indústria musical o cinematogràfica? En un món on l’empresa de comunicació es reiventa contínuament les editorials seran illots lliures de qualsevol canvi? Estrany pensar-ho. Més estrany voler que sigui així.

-Noves dialèctiques entre els autors i els seus lectors. Poden ser lògics els recels de Rivas davant els canvis. No podem demanar a tothom que sigui flexible i deixi enrere el seu gust pels fulls de paper. Ara bé, qualsevol autor es resistirà a estar en contacte amb els seus lectors. He assistit a presentacions d’obres a l’Ateneu Barcelonès i us asseguro que el vàrem de l’optimisme d’un escriptor es medeix per l’audiència de la sala. L’ebook no ens obre la possibilitat d’entendre i ampliar els coneixements sobre una obra, manejant-la i incloent tota la informació possible?

-Noves possibilitats de les llengües minoritàries davant els oligopolis de les majoritàries. En el cas de la llengua catalana, Internet permet un major recorregut dels productes audiovisuals que consumeixen més de 10 milions de persones. El llibre digital pot ser la revolució que converteixi la literatura catalana en quelcom més que un bé preuat.

Hi ha massa preguntes sobre cap a quin futur naveguem amb els ebooks. Llibres, milers de llibres, milions… tot allò que potser mai podrem llegir al nostre abast, amb un simple ‘click’.

Crec que no hi ha imatges més esgarrifoses que les piles de llibres cremant a les places del Berlín dels anys trenta del segle XX. Els nazis van fer autèntiques ratzies entre els llibres dels autors jueus. Els pròxims dictadors, segur que n’hi haurà, ho tindran més fàcil que Hitler? Hauran de cremar els dispositius o caldrà esperar que els virus esborrin les obres universals? El somni d’una Biblioteca d’Alexandria eterna potser no està tan lluny.

[+] L’Univers Ebook

[+] Bitferit amb olor a tinta

PD: Aquest  post sorgeix com una idea comuna a partir d’una xerrada twittera amb:

@mcap_sr3

@irinoko

@jrosell

@jordigarcia

@perdomo

@soniola

@toniaira

@evasnijders

@trinamilan

Posts sobre #paper digital:

– Perdomo – Toni Aira – Jrosell – Noticia diari digital – Sobre Manuel Rivas. –Mediafuturist – Soniola – Trina Milan

-He escrit una història sobre el Vaticà, secrets i persecucions policials. Puc triomfar amb aquesta història?

-Aquesta mena de thrillers van ser conseqüencia de l’èxit del ‘Codi da Vinci’, que va produir milers de seqüeles a tot el món. Els lectors cada cop més sabem diferenciar un autor de culte i un autor de gran consum. Si els editors som honestos i tracem la frontera perquè ens passa com el cinema, que un dia et ve de gust veure una pel·lícula de Kieslowski i al dia següent, un film d’acció.

-Ara però un escriptor novell vol ser un Dan Brown en comptes d’un Jordi Coca.

-Pot passar que un autor essencialment literari vulgui ser vol ser un autor mediàtic o bé també pot passar que algú no vulgui sortir de la seva closca literària. Els editors hem d’estar atents als fenomens per intentar conduir l’autor o aconsellar-lo.

-Era inevitable acabar sent editor sent el fill d’un dels més importants del país?

-Després d’acabar la llicenciatura de filologia catalana tenia dubtes si dedicar-me a la docència o fer un màster de periodisme d’El País. Tot just en aquell moment em va trucar en Jaume Vallcorba i em va donar la possibilitat de treballar a Quaderns Crema. Havia de decidir entre anar a Madrid pagant o quedar-me a Barcelona cobrant.

-Abans de Frankfurt vas dir que estàvem davant d’un dels “moments més excitants de l’edició en català”. Continuem trempats?

-Ho vaig dir en el moment de deixar Grup 62 i venir a Ara Llibres. Estàvem a les portes de la Fira de Frankfurt i en un moment en què la concentració editorial que tenia el gran Grup, que semblava perillosa però que al final ha esta menys del que semblava, era també estimulant per a la resta d’editorials perquè ens obligava a millorar i ser més competitius. El temps ha demostrat que estem en un esclat que s’ha produït per la forma com la resta d’editorials han reaccionat al gran grup.

-La filosofia de Grup 62 era per tant contrària a la teva idea del món editorial?

-La veritat és que vaig marxar de 62 perquè em feia més il·lusió provar coses pel meu compte i amb la meva gent. Ara Llibres em permet innovar amb coses més flexibles com la no-ficció, el llibre d’encàrrec, sent multicanals i, sobretot, sent més internacionals. Tenim una oficina a la Xina i ara n’hem oberta una altra a Londres.

-La clau és l’exportació?

-Almenys hem de saber com anar a mercats com el xinès o el britànic que fins ara han estat poc investigats per la indústria catalana o espanyola, que ha tendit més cap a Amèrica Llatina. És el moment d’anar a Europa perquè mai he entès que vinguin editors europeus a vendre’ns productes i nosaltres no fèiem el mateix.

-La Fira de Frankfurt ens ha fet més fàcils les coses?

-S’ha exagerat la seva importància, abans i després. Va ser una experiència positiva però no ens ha salvat a cap de nosaltres ni ens salvarà. La Fira de Frankfurt va tenir moltes coses positives però també alguna de negativa, com per exemple, el debat sobre llengua i cultura, que va demostrar que encara som una cultura insegura i immadura, cosa lògica perquè no tenim un estat al darrera.

-El moment interessant de la indústria editorial contrasta amb la situació delicada de la llengua?

-Pot ser una situació complementària malgrat que sembli una contradicció. La qüestió de la llengua és molt complexa. Els polítics no han estat ni capaços de fer un país bilingüe. Hem millorat però estem lluny: ves a correus, a un jutjat o a un restaurant on no trobaràs la carta en català. Ara bé, la producció editorial a Catalunya té unes ventes molt altes i el llibre ja no es compra com a identificació ideològica sinó com a objecte de consum.

-Totes les històries tenen un ‘però’…

-El llibre en català té un mercat petit i els editors no podem invertir prou en proporcionar uns salaris significables per tal que molts autors es puguin dedicar a escriure només. L’única forma de viure d’escriure és augmentar molt la freqüència de publicació i això fa que el mercat se saturi i el lector es col·lapsi. Al final acaben triomfant aquells autors que tenen paciència i publiquen cada tres o quatre anys.

-Tal i com està el món de la política, la vostra línia d’Instant Books [llibres lligats estretament amb el context social] són garantia d’èxit?

-L’instant book sempre ens ha anat bé perquè al principi no ho feia ningú i ara tenim un bon procés de producció que fa que entre que s’escriu i surt al carrer no passi gaire temps. La nostra metodologia de treball és clara per tal de recollir les preocupacions de la gent. Cada matí, el primer que fem és llegir el diari per saber què passa al món. Gairebé cada setmana apareix un tema que és alguna cosa que preocupa més enllà a un periodista i es converteix en una qüestió de la societat.

-En els darrers temps la teva opinió s’ha tornat molt mediàtica en tertúlies en diversos mitjans de comunicació…

-No vaig a les tertúlies perquè vulgui influir a algú amb les meves opinions. De cop i volta m’ha arribat aquesta possibilitat però ara estic començant a dir no a algunes coses perquè la meva feina és ser editor i no tertulià. El que és cert és que sempre m’ha agradat tenir una opinió i una visió concreta sobre la realitat immediata i la seva interpretació. Una tertúlia és un espai ideal per reflexionar, equivocar-se i aprendre a saber com t’equivoques. La meva feina mai serà ser tertulià i és inevitable que quan surt als mitjans la gent et conegui més.