Rol amb nens: Segona sessió
juliol 12, 2016
Per la segona partida ja ens hem retrobat amb la princesa i li hem explicat les aventures viscudes. Els dos aventurers han agafat el camí cap a les muntanyes i en Potito s’ha servit de la seva habilitat per convertir-se en gegant i així dur sobre les espatlles a la princesa per arribar-hi abans.
Un cop a les muntanyes el pericó Potito ha decidit fer-se encara més gran (ha aconseguit obtenir el 6 que li demanava) i poder mirar per sobre les muntanyes. Entre els dos han localitzat la cova i s’han plantat davant l’entrada. La princesa ha desafiat al drac a que li tornés la corona i aquest, molest perquè no el deixaven dormir ha acabat exhalant una flamarada. La princesa Aina s’ha apartat a temps, però en Potito, gegant com era, ha rebut el foc a les seves cames. Adolorit s’ha retirat i ha hagut de reduir la seva mida. Entre els dos han anat a buscar neu del cim de les muntanyes (deuen ser prou altes perquè la neu sigui permanent) utilitzant tant la rosa per saltar com el vestit per flotar que els hi ha servit per refredar el metall del pericó. A partir d’aquí la princesa s’ha quedat fora la cova (necessitava tenir la seva mare a prop) i en Potito ha pres la decisió de recuperar la corona. Recuperat de les ferides sofertes, s’ha fet petit i ha esperat a sentir dormir de nou al drac. Ha localitzat un cofre rere el seu cos i s’hi ha acostat. Per no despertar en Gombley ha utilitzat la destral com a perxa per apartar el cofre i acostar-lo cap a ell. Se l’ha carregat sense problemes a l’espatlla i ha marxat corrents fins al Pi Gegant. Ha comprovat que el cofre estava tancat i ha tornat a les muntanyes a buscar la clau, que descansava al coll del drac. Amb molt sigil l’ha recuperat i ha tornat on era el cofre, però per desgracia les rates negres que habiten sota l’arbre li havien pres de nou. No ha dubtat en amenaçar-les i l’ha recuperat. Un cop obert, ha retornat la corona a la princesa Aina i ha decidit entregar la resta del tresor (or, joies) a les rates. Després ha comprovat que el drac dormia de nou i ha depositat de nou la clau i el cofre sense que es despertés (increïble les tirades que ha obtingut).
I sí, tal i com heu llegit, el tresor ha quedat al cau de les rates pels següents motius: per una banda es guanya l’amistat de les rates que així deixaran de molestar als esquirols del Pi Gegant i per una altra banda, si el drac acaba descobrint algun dia que el tresor ha estat robat, anirà a enfrontar-se amb les rates. Com a pare, aquesta última part no sé si m’ha de preocupar…

Després de l’expedició a les muntanyes i la troballa del tresor, ara tenim dos nous destins: el Bosc Pintat i la Granja.
Entry Filed under: Rol amb nens. .
Leave a comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed