Àngels Tomàs, gracienca i candidata per ICV-EUiA, va exposar les propostes centrant-se especialment en tres eixos: el món laboral; els drets individuals i els drets col·lectius.
En aquest esquema, va defensar que el salari mínim interprofessional sigui de 1.000 euros i que es produeixin més avenços en la despenalització de l’eutanàsia i de l’avortament, dues qüestions abandonades pel govern socialista.
A més de donar unes pinzellades sobre altres temes com el medi ambient o la immigració, l’Àngels va posar damunt la taula una de les paradoxes més grans que han aparegut en aquesta legislatura: al Congrés s’aproven lleis amb el recolzament de les esquerres, però les inversions del govern que les han d’acompanyar no es corresponen a les necessitats socials del país.
Josep Vendrell, secretari de relacions institucionals de la Generalitat, va definir els darrers quatre anys com una període de normalitat democràtica després dels governs del PP perquè s’ha pogut fer política i hi ha hagut diàleg; una oportunitat perduda per les esquerres per fer avenços precisament en aquest context de normalitat; i la indefinició del govern socialista a l’hora de pactar les lleis socials amb les esquerres i les lleis que consoliden els privilegis dels grans sectors econòmics amb les dretes.
Dins del balanç, va fer una pregunta i dues reflexions:
Perquè el govern presumeix de superàvit pressupostari quan han augmentat les desigualtats i ha disminuït el poder adquisitiu de la majoria de persones?
En aquests anys, més enllà de fer discursos en favor del protocol de Kyoto, l’Estat espanyol no l’està acomplint i cada dia se n’allunya més.
Hem acordat un bon Estatut de Catalunya, però l’Espanya federal que es plantejava al principi de legislatura ha desaparegut totalment.
En aquestes eleccions hem de decidir si es fa –com ha dit sempre ICV-EUiA- una aposta per les polítiques de la quotidianitat com pot ser augmentar les inversions en rodalies o si Espanya segueix amb una política d’infraestructures per afirmar que cada cop hi ha més i més quilòmetres d’AVE, com si féssim una modernització de “nous rics”.
Finalment, el Josep va recordar que no votem un president sinó unes majories parlamentàries a l’entorn d’uns programes electorals. I davant la victòria del PSOE només hi ha un dilema: ha de tenir més força ICV-EUiA –conjuntament amb IU- per pactar polítiques d’esquerres o deixem que el PSOE pacti amb CiU i la opció conservadora de Duran i Lleida?
En acabar l’acte, es va presentar el video “graciencs amb Joan Herrera”, en el qual de forma planera diversos veïns i veïnes de Gràcia membres o propers a la coalició han explicat breument per quin motiu donen recolzament a la candidatura d’ICV-EUiA.
Primera part:
Segona part:
http://www.youtube.com/watch?v=2LhFF8_Swk4
