Des del Campanar, el bloc roig, verd i violeta

Des del Grup ICV-EUiA volem felicitar per l'èxit de l'expedició 
gracienca als dos alpinistes del Club Excursionista de Gràcia 

La més sincera felicitació per haver fet el cim de l'Everest.

foto la tortuga.cat


  "HEM FET EL CIM DE L'EVEREST" 

Els Xavi's toquen el cel

http://www.transversalweb.cat/ 

En el passat Consell Extraordinari es va presentar una Declaració Institucional de suport a la Banca Ètica. El conseller d'ICV-EUiA, David Companyon, va fer la lectura de la text i amb la següent presentació:

Ens hem preguntat com s’utilitzen els postres diners? a qui financen ? a quins projectes donen suport ?

Serveixen per fabricar armes? Financen empreses que malmeten el medi ambient, augmenten els seus beneficis amb l’explotació infantil?

El Banc o la Caixa d’estalvis tenen cura de que dels nostres estalvis no ajudin a finançar projectes o empreses on no es respectin els drets humans i laborals, on hi hagi una retribució digne pel treball?

Avui presentem una Declaració Institucional a favor de la Banca Ètica, una alternativa al sistema financer convencional avui força desenvolupat a Holanda, al nord de França o a Itàlia i Alemanya. La Banca Ètica es un altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb el beneficis econòmics. 

Els mateixos productes i comptes d’estalvi, els fons d’inversió, els dipòsits a termini… però amb una finalitat diferent: l’ús ètic dels diners, i per tant, l’aposta per projectes o empreses responsables des d’un punt de vista social i ambiental.

La declaració institucional que avui aprovem només és una declaració de principis ètics, ens manquen els diners, però el d’avui es un pas fet a Gràcia amb la voluntat que sigui assumit per la “Casa Gran “

Declaració Institucional de suport a la Banca Ètica.

Declaració institucional de suport a la Banca Ètical passat mes de desembre va obrir les seves portes a Gràcia, al carrer providència, 20, la oficina del Projecte de Banca Ètica FIARE. Per aquest motiu, els grups municipals representats en el Plenari del Districte, proposen la següent declaració institucional,

1.- L'activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de convicció.

2.- En els nostres entorns, cada vegada més persones i organitzacions es van fent conscients d'aquesta realitat i intenten prendre les decisions sobre el destí dels seus estalvis, sobre les seves sol·licituds de crèdit o les seves inversions amb responsabilitat, basant-se en una informació fiable i suficient.

3.- Creiem que les finances ètiques són un mecanisme innovador de transformació social basat en l’assumpció del concepte de responsabilitat social i mediambiental per part d’empreses i institucions financeres.

4.- Finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu, representa donar suport a empreses i projectes socials, mediambientals i humanitaris amb especial atenció en posar recursos a l’abast de les persones i col·lectius més desafavorits i a les organitzacions que treballen per aquesta causa.

5.- La Banca Ètica representa oferir a les persones estalviadores i inversores, la possibilitat de donar suport a activitats i projectes amb un objectiu clarament social, canalitzant els seus desitjos de decidir responsablement l’ús que d’aquests en fa l’entitat financera.

6.- El districte de Gràcia vol mostrar el seu suport a aquesta Banca i a la seva representació al districte, col·laborant en allò que sigui possible per tal de donar a conèixer entre els veïns i veïnes el projecte Fiare.

Gràcia, a 13 de maig de 2008

Gràcia Televisió

La Generalitat de Catalunya i la Taula d'entitats del tercer sector social impulsen una campanya per incentivar els contribuents a marcar la casella d'altres fins d'interès social en la declaració de la renda. La novetat de la campanya d'enguany és que el percentatge per a fins socials s'amplia al 0,7% en comptes del 0,52 que es destinava fins a aquest moment. Les xifres diuen que un 30% dels contribuents deixen en blanc tant la casella de l'església catòlica com la de fins socials i que un 13% només tria l'opció de l'església. Marcar les dues caselles implica que es multiplica el 0,7%, ja que església i ONGs reben aquests diners.

Són més de 2000 entitats de Catalunya les que es beneficien d'aquest percentatge, a través dels seus programes i projectes d'ajuda als col·lectius més desafavorits.  La fundació Nexe del Districte de Gràcia és una d'aquestes entitats que treballa per millorar la qualitat de vida d'infants amb pluridiscapacitat i de les seves famílies.

El Consell de la Coalició d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) de Gràcia ha fet una valoració positiva del diàleg amb ERC per al desenvolupament i millora del Pla d’Actuació del Districte.

ICV-EUiA ha treballat, des del primer moment, des del govern del districte, per acostar posicions entre tots el grups i per aconseguir un acord que permeti que el PAD sigui un document que millori els serveis públics i la qualitat de vida dels graciencs i gracienques. Especialment, donem prioritat a fer un acord amb el grup de l’oposició amb el que hi ha més afinitats polítiques i amb la finalitat de revalidar la majoria que al plenari de desembre ja va votar un document de PAD.  

ICV-EUiA de Gràcia vol destacar l’aportació de les entitats socials i de molts veïns i veïnes que de forma individual s’han compromès en fer aportacions al PAD. El PAD no pot ser només un acord entre partits, cal la implicació amb els ciutadans i les ciutadanes, no només en el procés participatiu que es va posar en marxa a nivell sectorial i territorial, sinó també en l’execució dels molts programes, projectes i accions que el conformen i no es pot ajornar indefinidament la seva aplicació.  

Per aquestes raons, ICV-EUiA demana un esforç a tots els partits per tal d’arribar aviat a un acord i començar a desenvolupar les actuacions previstes en el PAD. Cal que el primer interès sigui el dels ciutadans no el desgast de l’equip de govern a compte d’un efímer titular mediàtic. Per aquest motiu, la nostra crida també és perquè es deixin enrere situacions de bloqueig de negociacions o missatges equívocs sobre l’acord o el desacord sobre textos que han passat pel plenari. 

ICV-EUiA creu que l’equip de govern ha de liderar les polítiques del districte de Gràcia a partir d’arribar a amplis acords, reforçant la seva política d’inclusió social, de sostenibilitat i de cohesió dels seus barris. ICV-EUiA seguirà treballant per aconseguir un consens amb les millores que es pugui incloure al PAD i que aquest tingui el major grau d’acord possible. Gràcia, 28 d’abril de 2008

Introducció: què és la sang

	Tancar
Campanya de recollida de sang	Imprimir

	29 d'abril de 2008 Districte Gràcia Residència Salus Gràcia Mare de Déu dels Desamparats, 2-4 17 a 20.30

   © 2007 Banc de Sang i Teixits

El cinquè tinent d’alcalde i responsable de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha valorat positivament que els serveis d’atenció a les persones sense sostre hagin atès durant el 2007 unes 4.000 persones, xifra que significa un augment del 26% respecte el 2006. Aquest augment és degut bàsicament a que l’oferta de serveis s’ha incrementat en places i personal, segons ha explicat Gomà.

El regidor d’ICV-EUiA ha explicat que la xarxa d’equipaments ha crescut: de 8 centres amb 656 places s’ha passat a tenir a Barcelona 9 centres amb 695 places; en pisos d’inclusió s’ha passat de 72 places el 2006 a 100 places i de 6 a 7 menjadors socials amb una trentena més de places.

Segons ha declarat Gomà, el perfil d’usuari d’aquests serveis és el d’un home sol amb uns 45 anys i que porta dos anys i mig sense domicili. El regidor ha destacat positivament que el 55% d eles persones que van ser ateses per aquestes serveis socials de l’Ajuntament han acabat el seu procés d’inclusió.

Els episodis de sequera no són cap excepció al nostre país. Però, si bé és cert que s'han produït de forma periòdica al llarg de la història, també ho és que els últims 10 anys aquests episodis són més recurrents i tenen un impacte social i econòmic més gran, no només a Catalunya, sinó també en molts països europeus, com ho prova el fet que el tema de l'escassetat d'aigua i la gestió de les sequeres estigui entre les qüestions de debat a la Unió Europea.

Els problemes de l'aigua a Catalunya no es limiten només a la seva escassetat –relativa–, sinó també a la manera de planificar i gestionar els recursos disponibles que faci compatible l'atenció als diversos usos –residencials, industrials, agrícoles o lúdics– amb el manteniment i la recuperació de la bona qualitat de les masses d'aigua –tant les superficials com les freàtiques–, mantenint-ne el cicle ecològic, que és, en definitiva, la principal font i garantia de disponibilitat de l'aigua.

Amb les noves majories parlamentàries i de govern sorgides arran de les eleccions del 2003 i del 2004 a Catalunya i Espanya, respectivament, es va iniciar de forma decidida un canvi en les polítiques hidràuliques que exigien la imprescindible incorporació de les directives europees sobre l'aigua i el seu ús sostenible, àmbits en què presentàvem uns incompliments notoris.

En només quatre anys s'han aprovat, finançat i ja s'estan executant obres i instal.lacions, i a més s'han adoptat mesures de gestió que han de permetre disposar de més recursos hídrics i gestionar millor els disponibles. D'una part, amb la recuperació i potabilització de recursos que s'havien desaprofitat de manera incomprensible, com les aigües subterrànies de determinats àmbits territorials i de zones contaminades per nitrats, i amb la posada en valor de les aigües depurades i regenerades per a usos industrials, esportius, de reg i de realimentació d'aqüífers.

De l'altra, amb la col.laboració de les administracions municipals, s'estan millorant les xarxes de distribució i la qualitat de l'aigua subministrada; s'ha progressat en l'estalvi i en l'ús eficient de l'aigua en tots els sectors, amb la conscienciació ciutadana, la introducció de sistemes de tributació i tarifació progressius i els acords amb sectors econòmics –industrials i agrícoles–. Finalment, i en un termini breu, la nova dessaladora al Llobregat i l'ampliació de la de Tordera ens aportaran fins a 80 hectòmetres cúbics d'aigua de primera qualitat, més els que afegirà la tercera dessaladora que ja ha estat aprovada.

Lamentablement, la sequera actual ens ha agafat a la meitat del recorregut cap al nou model de subministrament i gestió, i també és cert que algunes obres s'han endarrerit i que encara no s'han obtingut tots els resultats esperables de les noves mesures de proveïment, dessalació, gestió i ús eficient de l'aigua. Per superar aquesta situació excepcional és necessari que el Govern de la Generalitat i les forces polítiques que el conformen, actuant totes a l'una, adoptin les mesures d'emer- gència, i de caràcter temporal, que permetin evitar o si més no pal.liar els efectes immediats més greus de la sequera.

NO ÉS LÒGIC ni just que es fomenti l'enfrontament entre sectors (agricultors, industrials, ciutats..) i territoris (Girona, el Pirineu, Terres de l'Ebre, àrea metropolitana de Barcelona). Les mesures necessàries han de tenir en compte tots els sectors i tots els territoris afectats, i han de distribuir els inevitables sacrificis de forma equilibrada i proporcionada: no ha de quedar ningú amb la impressió que es perjudica uns per beneficiar-ne uns altres o per no demanar-los la seva part proporcional de sacrifici pel simple fet que són més o que tenen més capacitat de pressió política.

És per això que aquestes mesures excepcionals han d'adoptar-se amb total transparència, de forma integral i coherent, i buscant consensos i compromisos clars i concrets respecte a quin serà l'abast de l'excepcionalitat, l'horitzó temporal previst i les millores ambientals que han de comportar, així com sobre el tema del retorn de cabals als sectors i territoris que ara hagin de fer un esforç més gran, una vegada s'hagi implantat el nou model de garantia de subministrament. Per donar credibilitat a tots aquests compromisos, seria bo disposar aviat d'un projecte d'actualització del marc legal de l'aigua a Catalunya que tingui en compte el seu cicle i els seus diferents usos amb criteris socials, territorials i ambientals.

ÉS EN AQUESTS moments quan més falta fa que els responsables polítics –el Govern i l'oposició–, els agents econòmics i socials i els mitjans informatius donem mostres de seny i responsabilitat i no caiguem en improvisacions ni pretenguem tornar a models de gestió desfasats i inviables tan econòmicament com ambientalment. No s'ha de descartar la proposta d'un gran pacte social sobre l'aigua, sota les premisses de la modernització ecològica i el reequilibri territorial que Catalunya necessita, amb un canvi de prioritats en els desenvolupaments urbanístics i en les infraestructures. Només d'aquesta manera podrem progressar en els marcs del desenvolupament econòmic i social sostenibles, de la lluita contra el canvi climàtic i de la recuperació dels nostres recursos naturals en què estem immersos com a país europeu i mediterrani

Article publicat a El Periódico de Catalunya el dia 1/4/08

Article publicat originalment a La Vanguardia el dia 16/03/08

* Tropes fora de l’Iraq i de l’Afganistan

* Cap atac a l’Iran

* Justícia per a Palestina

Data: Dissabte 15 de març

Hora:  17.00 h

Lloc: Plaça Universitat  fins a Plaça de Sant Jaume, Barcelona

Punt de Trobada ICV 16.45. a Plaça Universitat

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra  – Més informació: http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/131

Us esperem a tots i a totes