desPensaments

L'estiu del 2004 un conductor esbojarrat circulant a més de 100km/h pel casc urbà va perdre el control del cotxe i va estampar-se a la porta d'un garatge. La mala sort volgué que entre el cotxe i la paret hi hagués un noi en moto. Sortia de treballar per anar a dinar. Va morir allà mateix, sense que l'ambulància tingués temps d'endur-se'l a l'hospital.

No era el primer cotxe que perdia el control en aquell punt. Tots els que són del poble saben prou bé de la perillositat del revolt. El conductor també, doncs és del poble.

3 anys després, continúa sense haver-hi cap senyal avisant del perill. Tampoc cap mesura per obligar als cotxes a reduir la velocitat.

3 anys després, el conductor accidentat segueix en possessió del carnet de conduir. I segueix conduint.

3 anys després, un cotxe es va estampar exactament al mateix lloc i en circumstàncies molt similars.

La bona sort ha estat que entre el cotxe i la paret aquesta vegada no hi havia ningú. 

Feia molt temps que a la llista de pendents tenia, en negretes i d'un color intens, "Canviar Monitor". El meu de sempre ja no podia més i clamava al cel una jubilació ben merescuda. Finalment em vaig decidir i després de buscar una mica vaig trobar una bona oferta a Pricoinsa: un BenQ FP222Wa de 22' per 275€. Dit i fet, vaig anar-hi i endur-me'n crec que el darrer que els hi quedava en estoc. Al portar-lo a casa, m'he adonat que la diferència és brutal.

Jutgeu vosaltres mateixos 😉 

Aquest cap de setmana algú ha decidit rebatejar el carrer Verdi. Que algú avisi als de la gràciapedia 🙂

Agradi o no, aquest és un món pensat per als dretans. No només en el vocabulari sinó també en l'organització intuïtiva de les coses: el mouse sempre a la dreta del teclat, la nansa del cafè a la dreta, l'escriptura d'esquerra a dreta per no empastifar-se la mà de tinta,  les plomes estilogràfiques i la seva corbatura concreta per escriure, la posició dels menús en les aplicacions informàtiques, etc.

Ser esquerrà era considerat fins fa ben poc una alteració de la naturalesa. Per a alguns, fins i tot una aberració. A molta gent li van lligar la mà esquerra a l'esquena per tal de forçar-los a escriure amb la dreta quan anaven a l'escola. I molts d'aquests conec casos de gent que, ara, pateixen certa dislèxia a causa de la "conversió" forçosa.

Doncs bé, durant una temporada em convertiré en un esquerrà. Feia temps que el braç dret em feia mal als vespres, i ahir el metge em va confirmar que tenia tendinitis. L'única cosa que s'hi pot receptar és repòs. I per reposar el braç, què millor que fer servir l'altre? 

De moment, el ratolí ja el tinc a l'esquerra. Es fa ben extrany, i costa una mica encertar-la en llocs molt petits… El fet de ser lleugerament ambidestre em facilita les coses, ja que certs moviments ja els feia amb l'esquerra de forma natural (menjar sopar, per exemple) però ara intentaré fer-ho tot.

Serà interessant veure el món des d'un altre punt de vista. Desde l'esquerra, concretament 🙂

Ahir em vaig quedar intrigat de saber com caram una empresa creada l'any 2002, aconsegueix per al 2003 contractes exclusius de publicitat amb l'Ajuntament de Barcelona i, només cinc anys després, rep l'encàrrec de gestionar tota una part del transport públic.

Així que, el primer que he pensat és: segur que això del bicing no va sortir a concurs públic. Però remenant la web de l'Ajuntament de Barcelona veig que si. Concretament, en el document de presentació del servei diuen: 

L’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’empresa municipal B:SM la gestió d’aquest servei, que s’ha adjudicat mitjançant concurs públic a ClearChannel, empresa que ja té instal·lats serveis similars a ciutats com Reims, Oslo i Estocolm.

Doncs res, busco "concurs públic bicing" i no apareix. També cerco "expedient adjudicació bicing" i tampoc surt res. Vaig provant combinacions, i sempre rebo la callada per resposta. Però, curiosament, es repeteixen els documents mostrats. Així que me'l llegeixo i m'adono aquests de Clear Channel deuen tenir alguna mena de tracte de favor, donat que incompleixen contractes i, així i tot, se'ls hi adjudica serveis en base a ofertes que no compleixen les bases del concurs.

D'altra banda, m'adono que no tindré accés a l'expedient perquè la informació no és disponible. Per si de cas, em dirigeixo a la web de B:SM no fos cas… però allà em responen amb un "Eh?" quan busco la informació relativa al bicing. Senzillament, no hi ha res.

Però clar, ells no comptaven amb l'astúcia del món lliure. Remenant per internet trobo una web molt interessant amb un article demolidor. En ell s'afirma que Clear Channel incompleix els acords signats amb l'Ajuntament (tal com es reclama en el document de l'Ajuntament enllaçat anteriorment):

L’Ajuntament li permetia mantenir la publicitat en altres parets durant un temps limitat a canvi de restaurar-les. Segons ha confirmat a aquest diari el president d’aquest institut i segon tinent d’alcalde, Jordi Portabella, aquesta empresa no ha complert la seva part de l’acord.

(…) Clear Channel ha rebut un requeriment de l’Institut de Paisatge –amb data del 4 de gener del 2007– perquè el seu incompliment dels termes del conveni ha arribat a un punt sense retorn i es considera «irreversible»(…) (negretes meves)

I encara hi ha més. Ningú més es va presentar al concurs!: 

Clear Channel, que va ser l’única companyia que es va presentar al concurs per accedir a la gestió, (…) (negretes meves)

Jo tenia entès que, per llei, els concursos públics per adjudicar serveis havien de tenir, com a mínim, 3 ofertes abans de poder adjudicar. I que els documents relatius a la gestió del bé comú havien de ser fàcilment accessibles per al ciutadà.

Anava errat.

[RELACIONAT: Bicing a Barcelona, o com despreciar els teus propis recursos] 

Aquest diumenge he estat passejant per Barcelona i en un moment donat m'ha picat prou la curiositat com per apropar-me a una de les estacions de Bicing que hi ha. M'ha sorprès veure que si bé hi havien les instruccions d'ús, no hi havia les condicions.

Així que al arribar a casa vaig anar a http://www.bicing.com a llegir-les. I m'he quedat esparverat:

• En cap cas es parla dels drets de l'usuari, només dels seus deures respecte a l'ús del servei i el seu consentiment a que se li carreguin en compte els càrrecs que B:SM consideri necessari.
• En cap punt es fa esment de l'existència d'una assegurança que cobreixi els danys fets, o rebuts, per  l'usuari. Només en la pàgina web es comenta un lacònic "existeix una assegurança de responsabilitat civil".
• Gestió del servei. Aquí és on m'he indignat una mica. Al final del document hi ha un paràgraf que diu:

Així mateix, s'informa que les dades personals i informació obtinguda seran comunicats a Clear Channel, Espanya, SLU, per a què siguin incorporats en els seus fitxers amb la finalitat de gestionar el servei descrit

És a dir, B:SM proporciona les teves dades i tota la informació que puguin recollir de tu a través de l'ús del servei a una empresa externa. I la pregunta neix sola: Qui és Clear Channel Espanya, SLU? Mirant al Google, trobem la seva adreça:

Clear Channel España S.L.U.
Anabel Segura 16 Edificio Vega Norte, 3 Planta Baja
28100 – Alcobendas (Madrid) ES

Vaja, una empresa totalment aliena a l'Ajuntament de Barcelona. Buscant una mica més, trobem que l'esmentada empresa és un dels mitjans de comunicació socis de Autocontrol.es, una associació que segons diuen a la seva pàgina web:

Por eso desde Autocontrol trabajamos por una buena publicidad: por una publicidad veraz, legal, honesta y leal. Con este objetivo, los principales anunciantes, agencias y medios de comunicación, crearon en 1995 esta asociación sin ánimo de lucro, que se encarga de gestionar el sistema de autorregulación publicitario español.

Remenant una mica més, trobo que Clear Channel és una de les dues empreses que opten a muntar una mena de transport públic en bicicleta a Sevilla. Vaja, això em recorda una mica el que acaben de montar a cacalona, oi?

I això em dóna la idea de mirar a la web de barcelona. I m'adono que l'ex-tinent d'alcalde Jordi Portabella els coneix bastant bé, ja que va firmar amb ells l'any 2003 tota una sèrie d'acords publicitaris. 

Finalment trobo la seva web. Resumint, es tracta d'una agència de publicitat nascuda l'any 2002 especialitzada en publicitat exterior: als autobusos, a les bastides, al mobiliari urbà… en definitiva, a tot arreu on Barcelona hi té publicitat. Quina casualitat.

Perquè l'Ajuntament de Barcelona delega en una empresa de publicitat creada l'any 2002 la gestió del que ells anomenen transport públic , donant-li totes les dades privades dels usuaris? No hi havia ningú prou capacitat a la pròpia Barcelona per gestionar el bicing, que cal enviar els diners dels ciutadans a una empresa privada dedicada a la publicitat  que, a més, està ubicada fora del país?

[RELACIONAT: Perdoni, quant ha costat això del bicing?] 

Que els buròcrates que ens governen són una colla de penques més preocupats en contentar les transnacionals que no pas procurar el benestar dels ciutadans ho podem veure a diari a poc que ens hi fixem una mica.

Ahir es publicava en premsa una joia que cal emmarcar: rebaixar la velocitat màxima a les autopistes i demés carreteres a 80 km/h per reduïr la contaminació. Res d'obligar als fabricants a reduir els gasos. Res de permetre als particulars a canviar el motor d'explosió per un de gas. Res de facilitar la implantació del biodièsel a gran escala. No. En comptes d'això putegem al ciutadà i, de pas, instal.lem un munt de càmeres per inflar-nos a multes i augmentar el pressupost en estudis sobre l'abstencionisme. 

Es pot ser més inútil? Més anti-poble i més pro-transnacionals?

Doncs si, es pot.

Es pot donar la Creu de Sant Jordi a José Manuel Lara per la seva "tasca de defensa de la seva identitat (de Catalunya) i de restauració de la seva personalitat (de Catalunya)" 

O també es poden donar 100 milions de pessetes a Microsoft com fa l'Ajuntament de Barcelona en comptes d'invertir-lo en la creació d'un campus on poder desenvolupar programari per a les Administracions que estigui basat en estàndards regulats i, així, garantitzar-ne l'accés a tots els ciutadans. I, de pas, aconseguir que els diners dels barcelonins reverteixin en els propis barcelonins en comptes d'entregar-li a una transnacional que se'ls endurà lluuuuny d'aquí.

Què, és o no és lògica l'abstenció (altrament dit passotisme) després de constatar la imbecilitat supina d'aquells que diuen ens governen? 

Una petita tonteria: tot això de la  velocitat diu que està basada en un estudi… que no es troba a la web! Qui ha fet l'estudi? Quant ha costat? Qui l'ha demanat? Com s'ha elaborat? Es pot impugnar? Es pot saber els paràmetres en els que es basen? Podem llegir-lo per entendre el perquè del Decret 226/2006? Ni ho expliquen, ni ho explicaran. Això sí, et pots descarregar en format propietari (MS Word) un text on ho comenten per sobre (aquí) o aquí la propaganda (altrament dita nota de premsa)

1,2,3,4… anar comptant els cartells de "En venda" o "En traspàs"" o "En lloguer" (d'aquests ben pocs) que hi ha pels carrers de la Vila s'està convertint en un dels meus esports preferits. No puc evitar somriure quan m'adono de tota la gent que està intentant vendre el seu pis i no pot. Quan veig que ja hi ha immobiliàries que han desparegut (aquesta mateixa setmana, a la pl. de la Vila, per exemple). Quan els mateixos cartells duren setmanes, mesos, i ningú els compra. Quan llegeixo que els bancs i caixes ja noten la morositat. Quan cada apujada de l'Euríbor es transforma en cara de dolor als companys de feina.

Els tipus d'interès pugen, i amb ells les hipoteques a interès variable (és a dir, totes). La gent ja no pot pagar el que ha comprat, i els bancs i caixes ja no deixen els diners amb tanta facilitat mentre es preparen a renegociar les hipoteques a més llarg termini. Els nous edificis no es venen (mireu a Trav.de Gràcia c/ Mariana Pineda, on un edifici de nova construcció encara està tal qual es va acabar fa uns mesos), i moltes obres sembla que no avancin (a la famosa plaça Europa, a L'Hospitalet, no es veu ni una ànima treballant als grans edificis que hi ha mig començats). Algunes grans immobiliàries han perdut més del 80% del valor en Borsa que tenien fa 3 mesos, i d'altres sembla que li segueixen el camí.

Tota aquesta pobra gent que va comprar un pis caríssim "perquè mai perden valor", amb la idea de vendre'l al cap de pocs anys s'estàn enganxant els dits. Tots aquells constructors que durant anys s'han dedicat a especular ara  ja tremolen al veure que no poden vendre i les caixes apreten per cobrar els interessos. Si fem cas a les males llengües, el propi Estat està apuntalant amb les vendes d'or i actius l'economia per tal que no peti abans de les eleccions. I alguns es pregunten si hi haurà corralito.

I jo, mentrestant, estic de lloguer. D'acord, me l'han apujat cosa fina no fa massa, però així i tot no dec ni un duru a ningú, i sobrevisc amb el que cobro sense haver de tirar de Visa.

No tinc el cul llogat i sec on vull. I això, avui dia, vol dir tenir molt de poder.

Darrerament una colla de brètols estàn fent incursions a la plaça de la Vila destrossant el mobiliari urbà. Sense anar més lluny, fa dues setmanes un tros de plaça va desaparèixer, deixant al descobert les vergonyes del poble:

Dies més tard, i amb total impunitat, se'n van endur un altre tros:

Desconec si 100 años de soledad, de Gabriel García Márquez, és tal com alguns afirmen una de les millors obres de la literatura universal. Sí que sé, perquè me l'acabo de llegir, que és un llibre molt entranyable i que a mi particularment m'ha encantat. Me l'he llegit amb un somrís perenne als llavis, i això és d'agraïr.

Llibre extens, dens en personatges, plagat de fina (i cruel) ironia i sarcasme, quan me l'he acabat m'ha quedat un dubte que encara ara ressona dins el meu cap: "Què m'ha volgut dir exactament en Gabriel?". Em fa certa ràbia, perquè malgrat li trobo certes interpretacions estic convençut que guarda un missatge ocult molt més sutil.

I no el trobo.