Posted in Meu on març 30th, 2010 No Comments »
M’agrada sentir l’aire fresc a la cara quan torno a casa als vespres de primavera. M’agrada l’olor que sento quan passo per davant una floristeria. M’agrada la teva cara quan et lleves de bon matí. M’agrada quan condueixo de nit per una autovia. M’agrada el silenci esbojarrat d’un aeroport al capvespre. M’agrada l’olor d’un cotxe […]
Posted in Cacalona, Meu on març 25th, 2010 1 Comment »
Benvolgut senyor/a, El motiu de la present és denunciar l’actuació poc professional del col.lectiu mèdic d’urgències maxil.lo-facials d’urgències del Nivell II-I del seu hospital, més en concret d’una metgessa de la qual ens va ser impossible saber-ne el nom però segur que la podran localitzar sabent el dia i hora en què els fets van […]
Posted in Meu on març 20th, 2010 No Comments »
Hi ha molts tipus de llàgrimes. N’hi ha de dolor, de desesperació, d’estima, d’impotència… Aquests darrers dies n’he vessat bastantes, i d’ampli repertori. Les llàgrimes de dolor són les que més mal fan a qui et veu, a qui et cuida i està per tu. Un pot estar plorant de dolor però qui està al […]
Posted in Meu on març 9th, 2010 No Comments »
Fa uns dies vaig decidir amagar el bloc al Google i com aquell qui diu, ser invisible. En els darrers mesos notava, sentia, que escrivia amb menys llibertat. No perquè em faci por expressar el que penso sinó perquè d’alguna manera certes coses les escric de molt endins i em serveixen per una mena de […]
Posted in Cacalona, Vila de Gracia on març 4th, 2010 No Comments »
Doncs si, després de viure a Ca’n Fanga des dels 19 he decidit empadronar-me. Ara i aquí. I via internet. La raó no és ni filosòfica ni espiritual ni res. Senzillament vull col.laborar a foragitar els sociates de l’Ajuntament i poder votar a Gràcia Decideix, si finalment es fa. Per la resta, em resulta exactament […]
Posted in Meu on març 2nd, 2010 No Comments »
La por és la incapacitat de gestionar allò que desconeixes, el pànic és la incapacitat d’afrontar allò que coneixes. Fa any vaig aprendre a vèncer la por senzillament llençant-me a la piscina, però el pànic no el sé gestionar tan bé. Per això segurament he preferit patir mal de queixal durant molt de temps abans […]