Hola lluna, ja soc a casa.
Lluna – Ja ho he vist.
Si, encara que és casa meva, aquests dies a muntanya em fan pensar en altres temps quan grimpaven muntanya a munt
Lluna- Ja ho sé, t’he vist moltes vegades agafat a les parets de roca pujant i buscant no sé que.
Ni jo ho sé que buscava. Però aquests dies he pogut respirar l’aire net, he sentit com el vent movia els arbres, l’esquellot de la vaca i dels cavalls, el trepitjar les pedres, …
Lluna- Una mica nostà lgic?
No, no és això. Es que m’ho he passat molt bé, amb els amics, l’entorn i el menjar….encara feia una mica de fred i molt aire.
Lluna- …i el menjar….sempre el menjar.
Hauries d’haver testat l’olla aranesa,
Lluna- Només l’olla?
Bé, una tripa de vedella molt bona, uns embotits per esmorzar, un bon pa…..
Lluna – I ara fas moure les ales, però no t’aixeques de la teva branca.
També he caminat molt, muntanya amunt i avall, baixar per uns camins que trenquen les cames, i cansat, però content. He fet moltes fotos.
Lluna- Només faltaria, apa ves a fer una mica d’exercici.
¿Que no és hora de sopar?
Lluna – …….a veure una foto, ¿no serà del dinar?
No, és de era Artiga de Lin.
Lluna- És un lloc molt maco, encara que la fotografia no és el teu fort.