Lluna- Que fas aquà parat mirant el riu?
Lluna- Em vols fer un favor?
O hi tan, que vols?
Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.
Que vols que faci?
Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.
Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.
Que vols que faci?
Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.
Molt bé. Up! Mira ja hi soc.
Lluna- Ho veus?
Que he de veure?
Lluna- Que tu pots, en un pensament, només desplegant les ales, fer un bon grapat de metres, pujar volant un arbre i tot sense fer el mÃnim soroll.
Es que soc un mussol, i acostumem a fer aquestes coses. ¿No sé si ho entens?
Lluna- Saps que pensa la truita?
¡A, ja! Que també l’hi agradaria sortir volant i pujar d’alt d’un arbre, ¿no?
Lluna- Exactament
Dons que es foti, sempre dins l’aigua. Amb la humitat que hi deu fer…..Uf!
Lluna- No hi ha qui t’entengui.