Lluna – Com va anar el sopar blocaire?
Bé.
Lluna – No dius res més?
Va ser molt interessant.
Lluna – T’he de treure les coses amb tenalles?
Vaig conèixer molta gent i ara puc identificar algun bloc amb una cara determinada, el que és molt interessant.
Lluna – I que més?
Ens vam trobar, les presentacions, allò de jo soc la closca de la poma, jo greips, jo l’exiliat, jo la gracienka, etc. Tots molt somrients i amb una forta curiositat per saber qui hi ha darrera d’uns escrits.
Lluna – Ja.
El més curiós és que tots coincidim en el fet que el bloc ens fa fer coses, escriure, llegir els altres, veure a quina hora ho fan, etc. I que això del bloc es un petit o gran vici.
Lluna – O sigui que tu no ets molt diferent?
Crec que tenir un bloc és com tenir un gos. Veus els que van amb el gos quan troben algú altre amb gos, es paren i xerren. Els blocaries fem la mateixa fila.
Lluna – I que vau fer?
Xerrar, xerrar molt.
Lluna – Això ja et va bé.
Si, veig que tothom te ganes d’explicar la seva experiència. Crec que és bo.
Lluna – Algú amb mal rotllo?
No. Després, anant cap a casa vaig pensar que tenir un bloc ajuda a treure els mals rotllos. Jo ho proposaria en els psiquiatres per les neurosi.
Lluna – No et precipites una mica?
No ho crec. Si tens un bloc, t’obligues a posar-hi coses. Has de despullar una mica l’anima i dir el que penses. Compartir opinions, que saps que algú llegirà i et deixarà la seva.
Lluna – O et criticarà ?
Això és el de menys. El que volem és que ens llegeixin i deixin comentaris. Tots som una mica exhibicionistes, diguem.
Lluna – O sigui que els blocaires sou exhibicionistes?
En algun sentit, una mica. Posem el que pensem i volem que ho miri quanta gent millor. Això deu ser, d’alguna manera, exhibicionisme, ja que el que poses és un tros petit del que et bull pel cap.
Lluna – No si ja et dic.
El que no vaig trobar és cap amb depre. La gent era ben alegre i escoltava i parlava sense cap mena de por
Lluna – Ho vau passar bé?
Jo si. Ja hi anava amb aquesta idea i si vas amb l’objectiu de divertir-te ho fas.
Lluna – I el menjar?
Ja no me’n recordo. Sols que vaig fer un bacallà .
Lluna – Home, ja sabia jo….
Si, després vaig passar la nit abraçat a l’aigua mineral.
Lluna – Pel bacallà ?
I per…les copetes.
Lluna – El de sempre, no?
I van regalar-nos un bloc negre, un llapis negre i una maquineta. Xulo.
Lluna – Ara ja et veig apuntant les idees, i traient punta a tot.
Si, amb el llapis negre sempre esmolat.
Lluna – El que faltava…