Lluna – Problemes?
Estic preocupat per la visió que la gent te del bosc i la natura.
Lluna – Però si tothom ara presum d’ecologista.
Si, però ho fa amb una visió molt d’asfalt, vull dir de ciutadà que només visita el bosc per fer la costellada i admirar els ocellets.
Lluna- Com ho han de fer?
Mira, la natura, el mon en general és un tot.
Lluna – Que vols dir?
Que tots estem implicats, que tots som una mica de tots, que no puc opinar, sols i exclusivament com si tot el món fos dels mussols.
Lluna – Molt bé. Vols dir que em de compartir?
Si jo que soc un mussol, miro les formigues com si no tinguessin importà ncia, m’equivoco.
Lluna – Ja, tu no menges formigues.
Ni en menjo ni m’afecten, excepte quan es fiquen al meu cau i m’emprenyen.
Lluna – Tira una mica de insecticida.
Aquà està la qüestió.
Lluna – Ja, no hem de tirar insecticida.
Jo no ho he dit això. El que jo dic és que jo visc en un arbre o en un cau a terra. Necessito que hi hagi arbres, matolls, arrels, bon aire per respirar, que plogui de tan en tan, etc., per a poder viure. Necessito que els ratolins i altres insectes puguin viure i amb nombre suficient per jo poder caçar i menjar.
Lluna – No és molt interessat això.
I tan que ho és. Però aquests homes ho obliden sovint i tallen els arbres, asfalten molta terra, gasten molta aigua, fan molt fum, tiren massa brossa, en definitiva es pensen que viuen sols.
Lluna – Que he a veure asfaltar carrers amb la natura?
Doncs molt. Quan plou sobre la terra, si tenim arbres i herba, l’aigua cau tova sobre la terra i aquesta la pot absorbir, és aigua profitosa. Si cau sobre terra nua, l’impacte arrenca la part bona i l’arrossega fins el torrent i avall va. Si cau sobre asfalt, corre i al final et trobes amb una quantitat que arrossega tot el que troba.
Lluna – Caram!
Hem de protegir el terra, ja que el necessiten les plantes i els animals necessiten les plantes i altres animals, com jo, necessitem els altres animals, i aixà fins arribar a l’home. Tots ens necessitem.
Lluna – El que jo deia, solidaritat, no?
No, és pur egoisme, però ben entès. Si a una escala l’hi treus un esglaó, ja ho tens malament per arribar a casa. Si aquest esglaó al caure, arrossega un altre, fotut, i cada esglaó que desapareix, fa més fà cil que en desaparegui un altre.
Lluna – I cada cop ho tens més difÃcil.
Exacte. Veig que m’has entès.
Lluna – A tu només et preocupa que et faltin els ratolins.
A mi em preocupa que no pugui tenir arbres per fer el cau i, també que els ratolins es morin de gana. Si ells passen gana, jo també.
Lluna – Un egoisme ben entès. Ja.