Ets aquà Lluna?
Lluna – Si, sóc aquÃ, però tinc la llum apagada.
Molt bé, veig que aquest Sant Joan no has volgut venir a la festa.
Lluna – He de descansar de tan en tan, i, per conveni, tinc descans cada 28 dies.
Molt bé.
Lluna – Molts regals?
Si, entre ells alguns que comentarem en el seu moment.
Lluna – I que tal?
Tinc un altre mussol.
Lluna – I van….?
No ho sé, he perdut el compte. Tinc la casa plena de mussols, òlibes, ducs i altres parents.
Lluna – Una casa plena de rapinyaires nocturnes.
Home! Ara t’has passat una mica, no? Que som bona gent.
Lluna – Jo dic el que es diu.
Ja, una altre que no te criteri. Ella diu el que sent a dir, el que diu la gent, el rumor, …
Lluna – Però ho diuen els llibres….
També diuen els llibres que tu tens males influencies i jo no t’ho retrec.
Lluna – Bé, disculpa.
Disculpada.
Lluna – I que tal el nou mussol?
Molt bé, és de fusta decorada de colors, amb un estil una mica exòtic, crec que deu ser del sud-oest asià tic.
Lluna – Molt bé, no?
Si, encara que és una mica “baranda� i s’ha barallat amb l’à nec holandès que tinc sobre la pantalla. Els he hagut de separar.
Lluna – Me’l pots ensenyar?
Si, ja et poso una foto a l’album.
Lluna – Trobo que s’assembla molt a un polÃtic….
No diguis noms, no sigui que després diguin que insultem a la gent.
Lluna – Doncs tu, a la intimitat…..
Si, je, je, m’agrada dir-los de tot menys bonics. Una debilitat com una altra.