Lluna – Aquest migdia no t’he vist.
M’han convidat a dinar.
Lluna – Quina sort
Si, sembla que la meva companyia resulta interessant, ehem!
Lluna – Qui t’ha convidat?
Una persona mooolt especial.
Lluna – La teva parella
Doncs si, que passa?
Lluna – I després diuen que tenim un rotllo i em fas el sal amb la parella. No et dic!
Es que, en el fons, sóc fidel.
Lluna – Castro. Ho dic per la barbeta.
Però he dinat.
Lluna – En un bon restaurant?
Home, he menjat bé si es te en compte el preu. No era el Bulli,,,,
Lluna – O sigui que era baratet.
Si, però si et dic que era Cuina Mediterrà nia creativa. Que me’n dius?
Lluna – Sona bé.
He menjat uns espaguetis amb verduretes, costella i un suc de gamba.
Lluna – Bé, no?
I un mar i montanya de mandonguilles i tempura de gambes, etc.
Lluna – I de postres.
Fluixet, una Tatà de poma, bona, però si era una TatÃ, jo soc el David de Miquel Àngel.
Lluna – No, no ho era, segur que no era TatÃ.
Doncs en general m’ha agradat. I un vi que segur era Xarel·lo amb alguna cosa més i un toc de Chardonnay, increïble en un menú, i de postres una copa de cava, un Codorniu senzill però cava.
Lluna – I el local?
Petit, confortable, s’hi veu normal. Vull dir que no està a les fosques com alguns.
Lluna – El servei?
Amable, però…., encara que la carta és en català , com passa massa sovint, no parlen en català . És més, diria que algun d’ells ni l’entenen.
Lluna – Això per a tu és quasi no propina?
Exacta. Penalització greu.
Lluna – En resum….
Ja, ja, el preu el millor de tot.
Lluna – Va, digues d’una vegada el lloc i el preu.
Preu 10 €, el menú sense IVA i el lloc es diu Canela, al carrer Aribau, abans d’arribar a Diputació a ma dreta.
Lluna – I saps si a la nit fan el menú?
I jo que sé! Ara vaig a prendre una copa de cava, aquest cop bona. I demà serà un altre dia.