Ll – Escoltant la radio?
M – No, estic escoltant quants insults es poden fer per minut.
Ll – Però a la radio
M – Si, però per sort sols algunes.
Ll – Parles de la Cope?
M – Uy, ara ja tenim el Jimenez, l’Herrera, etc.
Ll – Molt edificant ¿no?
M – Mira ara acaben d’insultar al Tardà.
Ll – Home és que agafes als preferits.
M – Tu, quan parles insultes molt?
Ll – Jo soc una dama xapada a l’antiga i a l’escola, de pagament, em van ensenyar que pots insultar refinadament, no cal dir cap paraula dissonant.
M – O sigui que prefereixes insultar “refinadament”
Ll – Prefereixo expressar-me amb una certa ironia.
M – O sigui, segons tu, civilitzadorament
Ll – Exactament. Li dius de forma que es pot entendre, però sense ser groller.
M – Però, no t’has preguntat mai si arriben a entendre-ho?
Ll – Si no ho entenen, llavors l’insult és doble. Una el propi improperi i l’altre que és curt
M – Però això és molt sofisticat. Ara van més al directe. Si no entenen la teva forma d’expressió o discrepen et diuen “imbècil” directament. Així ho entendrà tothom.
Ll – Tot depèn de quin és el teu nivell o el nivell de la teva audiència.
M – Llavors tu opines que l’audiència d’aquest que insulten és molt baix?
Ll – Avui dia pots triar moltes emissores de radio i bons programes, si tries un programa en el que s’insulta directament vol dir que tu ets partidari d’allò. O sigui que el nivell el poses tu.
M – O sigui que si jo escolto aquestes emissores soc de perfil baix?
Ll – Home, tu no et caracteritzes d’un alt nivell
M – Gràcies. Això és el que volies dir amb l’insult finet?
Ll – Encertat
M – M’agrada, especialment si ve d’algú que està per sobre de la gent normal, com tu.
Ll – Que vols tornar-m’ho?
M – Deu me’n guardi d’insultar una dama tan refinada i que està per sobre del meu pobre nivell.
Ll – O sigui que me la fots?
M – Que prefereixes, que ho digui així o que ho digui que ets una insuportable carca.
Ll – Ara vols fer un concurs d’insults, idiota?
M – Ho veus, tu molta classe, però al final utilitzes un insult vulgar.
Ll – No val la pena parlar amb tu.
M – D’això parlo. És curiós com som la gent imaginaria. ¿ens tornem com els humans?
Ll – Som un reflexa. Ens antropormorfitzen.
M – Ara si que m’has insultat, refinadament, però comparar-me amb els homes em fa mal.
Ll – Caram, que fi t’has tornat.
M – Si i el pitjor és que ells diuen que son sers superiors.
Ll – Deixa que ho pensin, pobrets.