Lluna – Ja hi tornem a ser.
M – On dius?
Ll – Les festes, Nadal, els carrers guarnits, la gent comprant com boixos.
M – Fa dies que les llums son enceses als carrers
Ll – I tu, com ho portes?
M – Malament. Molta llum, molta gent, fa fred, poc ratolí, o sigui que malament.
Ll – Diuen que és temps d’alegria. Tu no ho celebres?
M – Psssiiii. Quan era petit ho celebrava molt més i m’agradava molt, a mida que et fas gran, et passa. Ara penses més amb el que costen les coses, que tot és molt car, que les botigues son plenes, i que l’esperit de Nadal sembla com si l’hi haguessin afegit gasosa.
Ll – En canvi, jo que tinc molts anys, sempre m’agafa per adornar-me amb aquesta llum més blanca.
M – Això és el fred.
Ll – A mi m’agrada veure aquesta gent que fa pessebres, que canta nadales al carrer, que veig per les finestres i balcons que tota la família és al voltant de la taula…..Tot això m’agrada.
M – Si fa bonic
Ll – Tu no havies recitat el poema davant del pessebre quan eres menut?
M – Si cada any…i si no te'n rius et diré que m’agradava.
Ll – Sempre has tingut un punt de comediant.
M – Si tu ho dius….
Ll – Ara mateix podries recitar un poema de Nadal…encara que fos per a mi.
M – Si que ho puc fer
Ll – Va, fes-ho, em faria il·lusió.
M – Bé, el cert és que no tinc res mes a fer.
Ll – Dons va, recita-ho
M – Com vulguis, en faré un de conegut.
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro del apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat
Els de la casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
– i tan pobres com som –
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar
Ll – Molt bonic, veig que jo també hi surto, encara que no seré plena fins a cap d’any.
M – Tant se val, tu creus que algú dels que va a missa del gall, quan surt mira el cel? Van de cara al torro i la copa de cava o al llagostí.
Ll – Ets molt prosaic
M – Pot ser sí
Ll – De totes maneres gràcies pel vers. D’en Salvat-Papasseit?
M – Meu no és, que més voldria jo que fer un poema així.
Ll – Alguns poetes no sabeu ni que ho sou.