Guineu – Hola mussol, que fas?
M – Estic mirant el diari.
G – T’agrada llegir les noticies?
M – Si, m’agrada saber el que passa en el món
G – Però si tot el que diu el diari és mentida
M – Home, gràcies en nom de tots els periodistes.
Ll – Uy, que he sentit. Qui és aquest de la cua gruixuda?
M – És la guineu. Un veí que viu per aquí.
G – Tu ets la lluna? Molt de gust, et tinc vista del barri encara que no ens havien presentat. Per cert molt bonica, sempre ho he pensat, i ara veig que de més a prop encara et veus millor. Molt bonica i elegant, d’aquí el bosc la més elegant, sens dubte.
Ll – Gràcies, molt amable. Mussol, a veure si aprens alguna cosa del teu veí, és un cavaller.
M – (en veu baixa) Tu fiat de la verge i no corris.(en veu normal) Si, cada u és com és.
G – El mussol no fa gaire cas, ja que ell també te unes plomes molt maques, fosques i elegants, no son estridents i xavacanes com altres. És intel·ligent i te una cultura que molts desitjaríem. Aquí tothom ho sap.
Ll – Uy, que amable el teu veí, ja podries donar-li les gràcies. És tan amable!
M – Gràcies. Contenta?
Ll – I que fa vostè per aquí?
G – Diguem de tu, si us plau. Dons, a més d’admirar-la, estic donant una volta, m’agrada estar en forma i fer un tomb cada dia i saludar als amics.
Ll – Molt bona pràctica. No com altres que es passen el dia en una branca i sense fer res. Així està de “rodonet”
M – Qui parla de rodonets? T’has mirat alguna vegada? Només és un comentari, no tinc res contra la teva “rodonesa” ja m’agrada com ets.
Ll – No si ara discutirem davant de la guineu.
G – No, no. Ja sé que el mussol és molt sorneguer i encara que tingui aquest posat és una excel·lent persona a la que aprecio molt.
M – (en veu baixa) ..especialment m’apreciaria a l’olla….(en veu alta) jo també.
G – Bé, si no voleu res més he de marxar. Lamentant-ho molt, ja que la companyia és molt grata. Bé Lluna, ¿et puc dir de tu?
Ll – Només faltaria…de tu, de tu.
G – Ha sigut un gran plaer, espero trobar-te sovint, m’agradaria molt….
Ll – Fins quan vulguis, molt amable. Per mi també serà molt agradable trobar-te un altre dia.
G – Si necessites alguna cosa, ja ho saps, sempre soc voltant per aquí. Fins la propera, i repeteixo, ha sigut un plaer.
Ll – Gràcies.
Ll – Ho veus mussol? Aquest veí teu si que és simpàtic i amable. No m’importaria trobar-me’l més sovint. I és guapo, net, i te una mirada encisadora….
M – Si, tu ves confiant amb la guineu i veuràs.
Ll – Ets com tothom. Ara que ha marxat parlaràs malament d’ell. Això no es fa…a més ell t’aprecia molt segons diu.
M – Aquest és el punt feble. No et fiïs ni un pel del que diu la guineu. Mira, m’ha quedat un rodolí.
Ll – Dons és veu molt amable. No crec que sigui per tant
M – Tu tens sort que ets lluny dels seus queixals. A mi sempre em mira molt bé. No per les meves plomes, com diu, sinó per si perdo peu i vaig a terra. Seria la primera en agafar-me.
Ll – Per que no patissis un cop i et fessis malbé les plomes.
M – Si m’agafa no serà per les plomes. Serà pel meu “body saleroso” que li oferiria un bon mos.
Ll – Que dius? Mira que ets mala persona, pensar així del teu amic i veí.
M – Amics de lluny i veí si. Saps per que passa sempre per aquí? Per si algun dia em troba a terra a mi o algú dels meus. És així i s’ha d’acceptar, però anar amb comte.
Ll – Jo l’he vist molt amable i gentil.
M – La conilla també pensava el mateix. La va estimar tant que se la va menjar.
Ll – Tu sempre desenganyant a la gent….
M – Tu mateixa. El proper dia et dirà si li pots deixar cinc euros…..ja veuràs.