M – Estic molt preocupat, tinc preguntes i no tinc respostes…..
Ll – Tenir preguntes, no és dolent. Quines preguntes et fas?
M – ¿El Parlament representa al poble?
Ll – ¿Quina és aquesta pregunta? Clar, el Parlament és el legítim representant del poble, ja que ha sigut el mateix poble el que l’escull per que el representi.
M – Tots els Parlaments escollits, ¿son representants del seu poble?
Ll – Es clar. En això es basa la democràcia. ¿No creus?
M – Si es convoca un referèndum, es legal el que decideix el poble?
Ll – Les decisions del poble sempre son sobiranes, per això és el poble el que es dona, a si mateix, les lleis i pren les decisions. Crec que amb això es basa la democràcia ¿No penses igual?
M – La justícia ¿ha de ser independent?
Ll – Totalment, d’altra manera no seria un estat de dret. Algú ha d’impartir justícia ¿no? No es pot ser jutge i part ¿no creus igual?
M – Si tot el que hem dit és cert, ¿pot un tribunal anular una llei aprovada per dos parlaments, que ha triat un poble a través d’un referèndum, etc.?
Ll – Home, no se, ara tu parles d’un cas concret i que……
M – O sigui que pot?¿Pot decidir que els representants del poble, escollits pel poble, i les lleis que aquests han fet, aprovades per un referèndum, no valen?
Ll – Home, es que al referèndum hi va anar poca gent…
M – No anar a votar ¿no és una opció democràtica?
Ll – Clar que és democràtic no votar, és una opció més.
M – Llavors podríem dir que ¿un referèndum és vàlid sigui quin sigui el percentatge de participació a les urnes?
Ll – Noi, em sembla que cada pregunta et provoca més preguntes.
M – Si, aquest és el problema, que tinc moltes preguntes.
Ll – Diuen que fer-se preguntes és la porta de la saviesa. Vols saber…..
M – M’agradaria comprendre algunes coses, o ¿pot ser que el que és vols és que no ho entengui?
Ll – No home, no malpensis. Crec que hi ha d’haver alguna cosa més….pot ser que algunes coses s’hagin aprovat i vagin contra altres lleis anteriors….dic jo..
M – O sigui que ¿els representants del poble aproven unes lleis que van contra el poble que els ha escollit?
Ll – No home, això no….el que passa…be, no sé el que passa.
M – ¿tu també tens dubtes?
Ll – Es que tu ets tan impertinent, sempre amb disquisicions, sempre en contra corrent…
M – ¿Tinc jo la culpa? ¿de que tinc la culpa? ¿no puc fer-me preguntes?
Ll – Però ets dels que sempre va gratant la ferida, sempre posant la gent contra l’espasa i la paret, sempre burxant….
M – Has sigut tu la que m’ha preguntat quines preguntes ¿no ho recordes?
Ll – Però tu sempre vas amb la mateixa tendència, tu ets, no ho neguis, una mica subversiu.
M – ¿Subversiu jo? ¿Per preguntar? Només vull saber, aclarir les meves idees. No vaig contra ningú, en un principi…
Ll – Tu ho has dit. En un principi. Per que després la resposta va sempre contra alguna cosa…que et conec…
M – Mira jo pregunto….si et molesten les meves preguntes…pots donar-me una resposta més d’acord amb les teves idees…cap problema.
Ll – A mi em molesten aquestes preguntes capcioses…amb mala fe…
M – Ja ho diu en Raimon….
Ll – Que diu?
M – Ara preguntes tu…..doncs diu “..qui pregunta ja respon i qui respon també pregunta…”
Ll – Uf. Sempre igual amb aquest mussol. Tan petit i tan emprenyador…