M – Lluna, ja t’ho dic ara, a les properes eleccions votaré els meus.
Ll – ¿No ho fas sempre?
M – Més o menys….
Ll – Com? Més o menys? Tu no votes sempre als mateixos?
M – Més o menys….
Ll – A veure, aclarim-ho. ¿Quins son els teus?
M – Ara si que vas be. Els meus son gent que no vol el càrrec per tenir cotxe oficial, que veu a la gent igual que abans de ser escollit, que fa el que creu convenient per la majoria, que creu que pot fer coses per la gent, per tal que visquin millor, que no li importa arremangar-se i paletejar merda per fer neteja, que no l’importa si el tornaran a votar a les properes ni quin lloc ocupa a les enquestes, que el seu únic objectiu és servir als altres, als més febles i als més poderosos, que per ell tots son iguals, encara
que les prioritats son afavorir el que més ho necessita. Que pensa en l’economia productiva, però en la responsabilitat social. Que no busca l’afalac, que no fa pressió per tenir una millor capçalera en el diari, que…. Ll – O sigui que no votaràs? M -……?