Tristeza nâo tem fim
Felicidade sim
Ll – Que estàs escoltant?
M – Al Marcos Vinicius da Cruz de Melo Moraes.
Ll – Altrament dit Vinicius de Moraes….
M – Exacta, amb en Toquinho i la Maria Creuza….
Ll – Aquesta Maria Creuza te una bona veu.
M – Si, una veu com de vellut.
Ll – Et veig molt romàntic…
M – Perquè?
Ll – Música brasilera, animada però a la vegada tendre,
M – Mes aviat la veig una mica trista. La música brasilera tothom la veu com molt animada i jo la veig com d’enyor, una cosa un pel de saudade, com diuen en portuguès.
Ll – I això la fa romàntica, o no?
M – Ara que ho dius….potser si.
Ll – I com és això?
M – El què?
Ll – Escoltar aquesta música?
M – Vaig parlar amb una brasilenya l’altra dia i em van venir ganes d’escoltar aquesta música.
Ll – Uy, uy,
M – No, res. Ja fa molts anys que soc un fan de la música del Brasil. Des de molt jove.
Ll – Una altra brasilenya?
M – No diguis tonteries, va ser per culpa d’una grip.
Ll – Com és això?
M – Estava al llit, i un amic del meu germà petit va venir i em va veure tant avorrit que va portar-me uns discos de música brasilenya i ja va estar. Un amor a primera vista. Després sempre en portava uns cassette al cotxe. Ja veus si fa temps.
Ll – I sempre en Vinicius?
M – No, m’agraden des de Vinicius, Baden Powell, Jobim, Caetano Veloso, Gilberto Gil, i altres que no cal posar.
Ll – O sigui els més clàssics?
M – Si, en música sempre soc molt “conservador” m’agraden els clàssics, en altres arts soc més ample de mires. Però la música…no sé….potser és que em costa més entendre-la i quan m’arriba ja son clàssics.
Ll – Molt bona aquesta.
M – Ara em deixes escoltar una mica més?
Ll – I tant, a mi també m’agrada com toca la guitarra aquest Toquinho…trobo que és un bon guitarra.
M – Si, ho fa prou bé.
“Eu sei que vou sofrer
A eterna desventura de viver
À espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida”
Ll – Aquesta noia és fabulosa….
M – Si