El mussol i la lluna

M – Has vist el set x set del Joan Oller al Periodico?Ll – Si, com no, el llegeixo sempreM – A mi m’encanta, te aquell punt que m’agradaria poder tenir en un escrit, com de dolç, salat i amargant o àcid. Tot plegat i que ho pots asseborir.Ll – Algunes vegades es passa…M – I què? O no és per això, aquest racó petit….Ll – A mi m’agradava molt aquelles coses que feia amb en Barril…M – Un altre. Però avui vull retre un petit homenatge al seu article sobre l’esfinx de Gizeh.  Ll – Si, tota una reflexió.M – La descripció “..que vigila des de la seva cega mirada de Gioconda mineral l’elemental geometria de les piràmides i molts capvespres sobre el curs taciturn del Nil.” sensacional.Ll – Un lirisme…..M – D’això no hi entenc, soc de ciències, però m’agrada, quan comença amb una mirada sorneguera sobre tot el que s’enfonsa i cau, per parlar de l’esfinx…..Ll – Si, però has vist l’article que diu….M – Deixa-ho, ara només queda dir “Moltes gràcies Oller” fer una reverencia a l’Oller, un mutis i cau el teló sobre la nit del bosc.Ll – I jo que faig?M – Un mutis, un mutis darrera un núvol…..Apa, va, reverencia, així i ara el teló……