Un bon dia el Sr. Imbècil, llegint el diari, va veure, per primer cop unes declaracions d’un gran magnat, el Tio Gilito, que deia que l’Estat havia de intervindra el mínim en la vida de les persones. Donava tota una sèrie d’avantatges i l’Imbècil s’ho va creure.
Així que va fer-se d’una mútua de salut per no anar a la Seguretat Social, va invertir el que tenia, i el que no tenia, en un pla de pensions, per si fallava la Jubilació, va comprar una casa amb una hipoteca esplèndida, només 5 punts per sobre del referent borsari, va començar a viure prescindint de l’Estat.
Era veritat, no s’havia d’anar sempre trucant a la porta del Papa Estat per tal que et solucionés els problemes, érem una societat madura i havíem d’espavilar-nos cada un per si mateix.
Es va fer a ell mateix i n’estava molt orgullós.
Un altre dia, fa poc, va llegir que el mateix magnat, el Tio Gilito, que li havia ensenyat la gran divisa de la seva vida, ara volia acollir-se a uns prestem extraordinaris sense interessos que exigia de l’Estat per salvar les seves empreses.
L’Imbècil va voler fer el mateix. Va argumentar que amb ell també es salvarien el banc on tenia l’hipoteca, la botiga de la cantonada, el sabater del carrer Gran, el bar de la plaça, el barber, etc. que tots depenien, fins a cert punt d’ell.
Ara l’Imbècil no entén com al magnat que li va ensenyar tot a la vida, se li han canviat les idees i vol que el Papa Estat el tregui del fang i a ell ni li fan cas, li apugen la hipoteca, la benzina no baixa, etc. I a més ha de subvencionar el magnat a defensar els seus negocis, amb els seus estalvis, dipositats en els bancs i caixes de la rodalia.
És el que li vaig dir: Tu amic Imbècil, sempre seràs igual i els temps canvien…..Res és immutable. Però no ho entén….i mira que és fàcil.
Qualsevol semblança amb un fet real, és pura casualitat i l’autor no se’n fa responsable.