M- Mare de Déu, on sóc?
Ll- Em sembla que han renovat el bosc i ……
M – I no trobo el niu….He sortit un moment i va, i m’ho canvien tot…ara on sóc? On és la meva estimada contrasenya?
Ll – Tu ets aquí mateix, on eres, però una mica canviat… no t’has d’esverar.
M- Tu ho tens molt fàcil, però els mussols ens movem de nit i de dia fa massa llum….
Ll – Espera la nit…
M- I llavors tot serà fosc i no m’hi veuré…
Ll – Qui t’entengui que et compri. No aguantes res. Si només ha estat un petit canvi.
M- Un canvi? On és la meva capçalera? On són els meus colors?
Ll- Calla una mica, deixa de somicar i et fas un nou cau ben bonic.
M- Ho dius molt fàcil tu……
Ll – Apa, mussol, que ets un pupes de res….
M- Aquests invents els carrega el dimoni…
Ll- I tu que ets un pocapena. Va ànims….pensa que és per anar a millor.
M- Però……on sóc?