La Lluna és de vacances, veig que el cel és negre….
Avui he tornat de vacances. He fet un llarg recorregut amb cotxe. Ja sé que hagués hagut d’anar amb tren, avió o bici, però m’agrada conduir i últimament no ho faig gaire.
En altres temps ho havia de fer molt, per feina, i sempre grans recorreguts. Per a mi fer 600 quilometres d’una sentada era normal. Desprès, per motius professionals i que m’agradava, vaig fer molts cursos de conducció, de tota mena, des de condicions adverses, fins de 4×4 a la muntanya, o de velocitat en circuits d’arreu. He conduit en circuits d’Anglaterra (per l’esquerra), a França, Alemanya, Itàlia, Espanya, etc. Tot això per demostrar-me que no estic especialment dotat per la conducció, però tot serveix per saber on pots arribar i on no, que ja és molt.
¿A que ve tot això? Doncs que avui he fet algun centenar de quilometres, alguns per carretera i altes per autopista. De l’experiència he pogut observar que: Estem completament boixos. Però no sols els conductor (alguns) si no també els que maneguen tot això del transit. Per exemple. Vaig per una autopista, ¿perquè he de parar cada quart per pagar, retirar una targeta, tornar a pagar, etc? El lògic seria agafar el tiquet a l’entrar i pagar al sortir. Però no, he de parar i arrencar contínuament. No estem lluitant contra la pol·lució? Si paro i arrenco, faig més pol·lució. ¿o no?
He anat per una carretera que, amb grans rètols posava “Tram de concentració d’accidents” i una senyal de 80 o 60, segons els convenia. ¿No seria millor arreglar el terra, fer les corbes peraltades correctament i no al revés, fer-la amb uns revolts de més radi, més il·luminada, amb menys revolts, amb menys cases al costat de la carretera, o, en fí, fer-la per un altre lloc? Doncs no, posen el rètol i ja s’han curat en salut, si et fots una pinya, és culpa teva (com sempre) que anaves begut, drogat, distret, a molta velocitat o a poca, etc. El culpable sempre el que porta el cotxe, mai el que fa la carretera.
Diuen que no és prudent anar a més de 120 per autopista. És més, et multen. Doncs senyor, amb alguns dels personals que m’he trobat, o vas a 60 o el passes i has de fer-ho ràpid, ja que en venen més. Circulen pel mig a 110 i tan tranquils. Vas per la teva dreta i has de canviar quatre vegades de carril, amb el risc que pot comportar, ja que alguns descerebrats l’avancen per la dreta, per l’esquerra o et foten els llums al clatell demanant que t’apartis. Tot per un (perdoneu) impresentable que només sap circular pel centre, encara que no tingui ningú al davant.
I així fins l’infinit. Vaja que he acabat content.
A més, a l’arribar a les rodalies d’aquesta gran ciutat, m’he trobat amb el fantàstic 80 per estalviar pol·lució i accidents. Anava quasi sol, i com a bon complidor m’he posat a 80, només faltaria. La meva companya, ha estat a punt de prendre mal. S’ha pensat que havia parat i anava a obrir la porta per agafar no sé què del darrera. Es clar, vas tan a poc a poc i no tens a ningú que l’altre es pensa que has parat. I quan arribes als 50, és que et pots morir.
En canvi he passat per llocs que, per iniciativa pròpia, anava a 60 quan, en teoria podia anar a 100, però és que no era prudent anar a més. Senyors sé el que em convé i no vull prendre mal. Si per culpa dels altres he de suportar el calvari, digueu-ho clar, però no em tracteu com un nen, deixeu-me decidir.
En definitiva, que això de la velocitat variable no sembla funcionar. Avui anàvem 4, en una carretera/autopista de 4 carrils i els indicadors de la “variable” marcant 80. Si haguéssim sigut 20, ¿segur que haurien marcat 12?
Total, que ja no gaudeixo de conduir. No puc decidir res. I tot perquè soc un soca, no tinc ni idea del que em convé i a més només m’agrada la velocitat. Un total incívic….
Com deia el Labordeta “ A la mierda”
Nota: Ho va dir el Sr. Diputat a les Corts José Antonio Labordeta en una sessió de plenari a les Corts Espanyoles. Jo només ho faig constar. Espero que si el diari de sessions del Parlament ho va suportar, aquest bloc, molt més modest, també. Gràcies per la vostre comprensió.