La closca de la poma

Jump to Comments

Fa uns 11 o 12 anys vaig començar a jugar un joc de cartes en anglès molt minoritari. Al cap d’un anys amb la traducció al castellà, i amb ella una massificació de gent que aprenia a jugar, i creien que eren uns cracks. Va ser just en aquells anys quan jo vaig decidir deixar-ho.

Fa una setmana i mitja més o menys mon germà em va dir que uns col·legues seus havien començat a jugar aquest any i si em venia de gust fer alguna partideta. Vaig desenterrar de pols la meva baralla negre, i el vaig reptar a fer una partida rememorant els vell temps. No va ser una sola partida, ens vam enganxar i van caure deu o dotze.

Llavors, vam voler mirar quantes edicions de cartes havien tret des de el nostre exili. Més de 20 ampliacions i unes 5 reedicions completes.

Però una de les ampliacions va fer que els meus ulls s’obrissin com a plats, una edició de cartes de Magic en broma, tot una clocada d’ull a aquella gent que porta molts anys veient com aquest imperi creix de manera espectacular.

Mira l’edició Magic Unhinged