dilluns, setembre 25th, 2006...10:43 am
Viure amb un somriure!
Ahir, dia 24 de setembre, vaig anar de concert, de concert de Mesclat. Feia un munt de temps que no els veia en directe, i no em van defraudar… Van tocar molt be, un espectacle brutal, entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya… i com no, ja que hi eren, en Joan Reig i en ‘Titot’, no van desaprofitar l’oportunitat per assenyalar i proclamar als quatre vents totes les idees sobre els individus que solen haver dins dels edificis esmentats…
Aquí os deixo la meva cançó preferida de Mesclat:
Mesclat – Viure
No t’explicaré les meves penes ja sé que sempre ho faig i no voldria que pensessis que estic obsessionat. Vull que sàpigues que sóc feliç – malgrat tot ho sóc – i em sembla que això els fa més mal que la meva obsessió.
Viure, viure, viure amb un somriure mirant a l’horitzó si a l’horitzó hi ha ser lliure.
Això si: somriure sempre però sempre anar picant,
encara que hagi d’escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent punteria visc
fins que m’acusin de terrorisme
perquè malgrat tot somric.
Viure, viure, viure amb un somriure mirant a l’horitzó si a l’horitzó hi ha ser lliure
Deixa un comentari