La closca de la poma

Jump to Comments

Diumenge a les 19h de la tarda vaig anar al teatre amb la meva xicota, de l’obra que anàvem no teníem cap referència, només una petita intuïció de la Meritxell, la qual havia escollit on anàvem.

El teatre era el Tantarantana, la primera impressió va ser que allò era molt petit i estret, l’obra Trece rosas, una historia de unes noies víctimes de la guerra civil. A l’escena una paret, uns focus, quatre escassos objectes, i una ambientació brutal d’un violinista. La interpretació molt coral, les cinc actrius coordinant veus i moviments d’una forma excel·lent perquè de mica en mica anessis entrant en un drama situat poc temps desprès del final de la guerra civil espanyola. La il·luminació es el principal element que et fa desconnectar de la realitat perquè entris del tot dins la historia. Un historia molt dura que fins i tot pot provocar la llàgrima.

Més de 2 minuts d’ovació i fins un total de 4 vegades han hagut de sortir a saludar les actrius i el músic. He sortit del teatre fascinat, no m’esperava allò i m’he trobat una hora i vint de poesia visual.

PD: He comprat les entrades a Atrapalo a molt bon preu.