La closca de la poma

Jump to Comments

De mica en mica va anar apilant tota la roba dins d’un cistell de vímet, que en bon moment li havia regalat la seva mare. Samarretes que creia perdudes, pantalons amb els baixos enganxosos, roba interior amb olor de tabac, i fins tot el mitjó escalador de capçals de llit, es van anar dipositant fins a fer una pila que una sola rentadora no seria capaç de rentar.

En Pau va mirar cara a cara la maquina de rentar, va anar posant tota la roba que va poder dins la boca d’aquell aparell que s’alimenta de taques. Un cop plena , va agafar el liquid màgic, més conegut com detergent, i el va allotjar dins d’aquella esfera de plàstic tou i normalment blau, que la gent coneix amb el nom d’arielita. Va fer les oracions adequades per tal de que la roba, tot i estar resseca i amb ronya acumulada durant l’ultim mes i mig, sortís de dins de l’automàtica completament neta…

PD: Si voleu llegir els fragments anteriors, que per cert són del 2006 feu clic aquí.