Jo també vull un estat propi.
Llegiem ahir als diaris que una escriptora farà el pregó inaugural de la Mercè en castellà , probablement dirà algunes paraules en català per contentar l’audiència i els catalanets i catalanetes estarem molt contents perquè és tot un gest, una cosa similar a l’estatut per entendre’ns.
Cal recordar que Barcelona és la capital de Catalunya i que l’idioma propi de Catalunya és el català, ho sap això en Carles Martí o en Jordi Hereu? Ho dic perquè em sembla una mica estrany que un pregó d’una ciutat que és capital d’un país no es faci amb la llengua pròpia d’un país. Tenim intelectuals amb llengua catalana capaços de fer aquest pregó perfectament en català.
Aquestes coses no ens passarien si tinguessim un estat propi , perquè llavors ningú posaria en dubte amb quin idioma s’ha de fer el pregó de la festa major de la capital del país. Això és un detall , però un detall molt signficatiu. Per aquestes coses, per l’economia, perquè estic fart que ens preguin el pèl jo també m’adhereixo a la campanya: “Jo també vull un estat propi”.
Estic d’acord en voler tenir un estat propi però el país també el construim dia a dia. No podem amagar el cap sota l’ala,no busquem excuses. No podem oblidar que mentre tinguem un Ajuntament governat per forces que no prioritzen el fet nacional en la seva gestió diària és normal que passin coses com aquestes. On són els que haurien de vetllar perquè això no passés?
Home jo diria que poca cosa es pot fer, no se si saps com funciona com s escull el pregoner . L’escull directament el regidor de cultura sense consultar a ningú i s’anuncia per sorpresa, per tant poc s’hi pot fer. Si tingués la regidoria de cultura un partit que vetllés per aquestes coses això no passaria, a Gràcia per exemple és el regidor de cultura qui escull el pregoner i el pregó l’ha fet els darrers anys gent molt vinculada a la vila i al seu teixit cultural i associatiu i evidentment en català.
Una petita correcció Roger, el pregoner de les Festes del districte de Gràcia el fa l’equip del regidor de districte amb els organitzadors de les festes, sigui la Federació de Carrers de la Vila o bé la comissió de festes del Camp d’en Grassot o dels Barris Nord.
La línia que es porta a Gràcia és que sigui gent amb veritables arrels, així al Camp d’en Grassot darrerament han convidat en els darrers anys veïnes amb comerç molt conegudes al barri. Als barris Nord l’any passat fou la Dolors Maura, exdirectora de l’Escola Farigola que es jubilava i enguany són gent de l’Associació d’Amics de l’escola Baldiri i Reixac, que enguany ha fet 75 anys.
I a la Vila, els dos darrers anys han estat la Remei Sipi, molt coneguda per la seva tasca en entitats i enguany en Francesc Vilaplana, del casal Siracusa.
Més que persones mediàtiques, són persones vinculades al territori, que coneixen i estimen els barris, i que poden transmetre de la millor manera aquesta estimació a través del seu pregó en unes dates tan assenyalades.
Crec personalment que és una bona línia que cal continuar. La manca de polèmica o discussió sobre la persona triada fa pensar que és encertada.
Sembla que tot això del pregó en castellà està en la pura línia de la collonada del cartell de la mercè. Tenim una Barcelona que, en temes culturals, sembla que sigui més fruit de l’ingestió massiva de lisèrgic del comissari del MACBA més que d’una reflexió sobre el model de cultura coherent. Francament, si aquesta es la idea amb la qual es vol treballar, que faguin servir l’esperanto, que segur que és encara més “cool” o ja posats, el xinès que així atraurem la inversió estrangera.
Però les parides son parides, i no acostuma a passar res.
El que em mosqueja de tot plegat es que tot això tingui un rerafons montilla-demadre amb fins únicament electorals per tal de recaptar vots castellanoparlants, o més que castellanoparlants, de gent del PSOE-ibarra que no li dona la gana d’aprendre el català. Es possible que sigui un paranoic i tot es degui a la casualitat. Ho puc admetre com una opció vàlida. Ara bé, tal com estan les coses pel català (problemes greus d’immersió lingüística dels immigrants, l’abandó del patrimoni del 68 noucentista del PSC, … ) fer el pregó en castellà es poc afortunat. Si es una casualitat, que rectifiquin i si volen que faguin, el pregó en català, en castellà i en àrab. Si no es una casualitat, el PSC s’està passant de la ratlla.
Que passa hereu, aquestes son les tàctiques que s’han ensenyat a ESADE? La mayol i el portabella no diuen res? Anem fotuts.