què diu que què?

Amb el 2009 a les portes tornen els bons propòsits: una mica d'esport, llegir més, una mica més de twitter i… actualitzar el bloc. Mentre m'ho penso, feliç any 2009 a tota la comunitat blocaire de GràciaNET!

Aquesta setmana al Diari de Barcelona hem engegat la campanya Herois de Barcelona, on proposem trobar històries quotidianes de persones que facin coses que valgui la pena explicar. Només cal que si coneixeu algú, enregistreu un vídeo d'un minut explicant la seva història i el pengeu a www.heroisdebarcelona.cat. Podeu endur-vos dues càmeres digitals si esteu entre els finalistes o guanyar fins a 3000 euros si la vostra història és guanyadora. Us deixo els enllaços i un vídeo de promoció de la campanya. Sisou blocaires i voleu més informació, la trobareu aquí

Web d'Herois de Barcelona

Bloc d'Herois de Barcelona

Twitter d'Herois
 

Ahir vaig veure al 30 minuts el reportatge sobre els llatins i les eleccions dels Estats Units. Em va fer gràcia aquest vídeo que us deixo de suport a Barack Obama. I és que com deia el gran Josep Cuní el dia de la presentació del llibre del bon amic Toni Aira, els catalans després de ser antiamericans, vam fer-nos tots del Partit Demòcrata. Serà Obama el Kennedy de la nostra generació?

Del vídeo m'encanta el fragment "Famílias unidas, seguras y hasta con plan de salud", brutal!

La Sílvia Cobo/Lolacomomola fa unes reflexions molt interessants al seu bloc sobre com s'adapten els mitjans de comunicació a les noves eines que sorgeixen. Al Diari de Barcelona li vam fer una entrevista la setmana passada. Entre moltes altres coses, fa una reflexió que trobo divertida sobre el concepte "Immigrants digitals"; diu la Sílvia que tots els nascuts abans de 1980 sóm Immigrants digitals. (o sigui que ja ho sabeu)

Diu que el seu primer ordinador va ser un Spectrum; recordeu aquell mític spectrum de 48k? amb el teclat de goma, connectat a un magnetòfon i a la televisió?. El tenia el meu millor amic. Amb els anys vaig tenir el meu propi Spectrum, el fastuós model sinclair 128 +2 (amb el casette incorporat).

Aquests dos "mites" (com diria el bon amic Toni Aira) que us poso aquí dalt són els avis de la Playstation. De vegades no puc evitar deixar-me caure per les pàgines de simuladors sinclair spectrum per PC i fer unes partides mítiques al Cobra, Sir Fred o La Abadia del Crímen.

Podriem fer una enquesta sobre quin va ser el vostre primer ordinador… Spectrum, MSX, Commodore 64 o Amstrad…

I si resulta que sou nadius digitals i no sabeu de què us estic parlant (paradoxal, no?), aquí us deixo un petit homenatge al vell spectrum.

Avui al Diari de Barcelona hem encetat la secció de bloggers. Cada dilluns ens acostem a l’autor d’un blog que estigui relacionat amb la ciutat. Per obrir el foc ens trobem amb en Dani Cortijo. Ell és l’autor del blog Altres barcelones; un racó de la xarxa on en Dani explica curiositats, llegendes i història viva de la ciutat; empremtes que el temps ha dibuixat a les parets i que l’atzar ha volgut que ens arribessin fins avui.

Quedem amb en Dani sota l’arc de la plaça de Sant Felip Neri. Fa una tarda plujosa; tot i això convida a perdre’s una estona pel cor de la ciutat vella. Seguim el terrible rastre del bombardeig del 30 de gener de 1938 que va devastar la plaça i va deixar els murs esquitxats de metralla. (Algun guia desconsiderat explica encara avui que aquí s’hi afusellava gent…) Parlem dels referents, amb Josep Maria Huertas Claveria al capdavant.

Passegem per l’exterior de la Seu resseguint les marques a les pedres; ens aturem al carrer Paradís on hi ha les magnífiques columnes romanes del Temple d’August. En Dani em diu que com surten a la Lonely Planet, els turistes hi paren tots; és una llàstima que molts barcelonins ni sospitin de la seva existència.

Decidim tornar a Sant Felip Neri a fer l’entrevista, on la gent de l’hotel Neri ens facilita la infraestructura. Em quedo amb la idea que hi ha moltes barcelones amagades que paga la pena descobrir, i estic de sort, perquè sembla que en Dani les coneix prou bé. Em diu que alguna vegada en tornar d’una nit de festa ha portat els amics a fer una ruta per descobrir la Barcelona més amagada. La seva vocació (i passió) seria explicar totes aquestes anècdotes a nois i noies de la ciutat. I em diu que els barcelonins hauríem de fixar-nos més en les veus de la nostra pròpia ciutat.

Altres barcelones em sembla un bloc interessantíssim, fet per un apassionat de la ciutat amb qui he tingut la sort de conversar una estona. Respectar i deixar constància de les empremtes que el temps grava a les parets d’una ciutat em sembla la millor manera d’estimar-la. Algú s'anima a fer alguna cosa semblant amb les 'Altres Gràcies'?

La màquina per fer esport mentre treballes… la van presentar ahir a Barcelona.

Al Diari de Barcelona estem fent proves per poder embedar els vídeos als blocs i sembla que la cosa funciona! I també tenim l'accés per districtes, que pot ser interessant. Ara veig que amb el Mozilla no funciona, ho haurem d'arreglar!

Aquesta setmana buscava fotografies de dracs. De dracs urbans que podem trobar al carrer. Ho necessitava per l'especial de Sant Jordi del diari, i de sobte vaig recordar el drac de la serralleria Balaciart, a Pi i Margall 55. Des de petit ha estat una imatge molt familiar perquè era de camí entre el Camp de l'Europa i casa els avis.  He trobat per internet que la serralleria es va fundar el 1923 al carrer Ventalló 64, i es va instal·lar el 1946 al lloc actual.

Em sembla que fa anys que està tancada, però el drac de la porta i un que n'hi ha a la cornisa em recorden el passat de l'establiment. M'agradaria molt que qui s'acabi quedant amb l'edifici sigui respectuós aquest detall del patrimoni de Gràcia.

Article que publico a l'edició en paper del Comunicació 21 sobre els mitjans digitals. També en publica un el bon amic Toni Aira.

Descobreixo amb sorpresa que al Youtube hi ha un modest canal de televisió dedicat a la meva escala de veïns. Els llogaters del 3er 1a, -una colla d’estudiants de Torelló-, mantenen el “sardenya441”, un espai on hi ha penjats una quinzena de vídeos sobre la seva experiència a Barcelona. No tenen cap més pretensió que passar una bona estona i compartir-ho amb els amics. Veig una cosa, l’enregistro, la penjo i la comparteixo. I fora. Vídeo, participació i proximitat. Què més voleu? 

Els mitjans digitals anem bojos mirant de cridar l’atenció cap aquesta franja d’edat. La que s’estima més invertir hores davant la pantalla de l’ordinador que davant d’un televisor. Què els agradarà? Què podríem fer? Mentre nosaltres li donem voltes, ells ja ens han avançat. Potser els meus veïns ens hauran donat una pista… Vídeo i participació: dos conceptes molt potents que han trencat amb força la internet que coneixem. I aquest punt de proximitat/universalitat que ens dóna la xarxa.  Els grans mitjans digitals ens donen la raó, la majoria fan passets cap al vídeo i creen departaments de participació. Al Diari de Barcelona n’hem fet punt de partida. Creiem que és possible explicar les històries de proximitat a través del vídeo i el multimèdia, intentant obrir noves vies a la participació.   Busquem el públic jove, però no podem oblidar que la gran massa de gent que mira la televisió acabarà algun dia desembarcant a la xarxa. Els hem de rebre amb uns mitjans atractius, visuals i accessibles perquè navegar-hi els sigui tan familiar com pitjar els botons del comandament a distància. Aquests mateixos espectadors que seuen davant un televisor aliens que a la xarxa hi ha un espai que ja porta el nom de la seva escala.

És una xorrada, però aquest vídeo ens ha fet riure una bona estona. Hem d'invertir en acadèmies d'idiomes.

Després de l'incendi d'ahir torna la tranquilitat a la feina. Aquesta és una imatge poètica i curiosa que ens va deixar les flames. La vaig veure a través de la finestra de la feina. Un semàfor mig desfet per les altes temperatures. I el millor de tot, és que el tio continua funcionant. Això si que és vocació de servei! (Aquest matí ja l'havien retirat)