què diu que què?

Avui a la feina ens hem deixat de simulacres i per una vegada hem hagut de sortir per cames de l'edifici, a causa d'un incendi considerable al carrer d'Almogàvers. La veritat és que impressiona veure un incendi així de gran; Tornem a ser a lloc; mentre els bombers estan remullant el carrer, a la nostra planta hi ha una mànega per terra i millor no acostar-se a la finestra perquè es nota l'escalfor. Avui la notícia ens ha vingut a buscar, almenys així ja hem pogut penjar les imatges.

A partir d'un comentari als blocs de GràciaNet i d'un article a l'Independent he descobert el nou site en proves de Gràcia Televisió, una televisió per IP de l'estil de les que gestiona TLDB, com Televisió de Ciutat Vella, Televisió d'Horta, Televisió de l'Eixample o Televisió del Clot Sant Martí. Així, quasi la meitat de districtes de la ciutat aviat disposaran d'una cadena de televisió per IP. Una mostra més de la marxa imparable dels continguts en vídeo per internet.

I com els de Gràcia sóm així abans de començar ja podem triar entre www.graciatelevisio.cat i www.telegracia.cat. Sense fer soroll però amb més mitjans disponibles, sembla que la gent de GràciaTV s'ha avançat al virtual competidor (que de moment es queda en això, virtual); crec modestament, que potser va anunciar el seu naixement prematurament (potser imbuïda amb l'eufòria que dóna la Festa Major, l'agost passat). Llegeixo que el nou mitjà apareixerà l'1 de març.  Ens queden 20 dies… qui sap si encara hi haurà sorpreses… en tot cas, la cosa sembla que s'anima. Qui dels dos s'avançarà? Uau! Això serà com retrocedir 25 anys enrera amb la 1 i la 2!. Qui es quedarà els documentals d'animals??    

PD. De tot això, Transversalweb que si no m'equivoco ha estat el primer mitjà digital gracienc que ha apostat pel vídeo, n'hauria de pendre nota. L'aplicació del vídeo a internet és imparable.

En el bonic món de les felicitacions de Nadal, al Diari de Barcelona hem fet una felicitació en flaix que es pot tunejar amb elements de tots els barris de la ciutat. Aquí us deixo la versió gracienca de la felicitació (espero que l'any que ve hi posi plaça de la Vila de Gràcia!) El disseny de la web i de la pàgina del diari és obra de l'Edu Aquino, maestro flashero brasilero-català. Us recomano que li doneu un cop d'ull. Aprofito el post per desitjar-vos BON NADAL a tota la família de Gracianeterus amb un personatge que vaig tenir el gust d'entrevistar abans d'ahir per un reportatge sobre la nevada de 1962 a Barcelona: el gran Manolo Escobar! El company Bartu, un altre crack, s'ha encarregat d'immortalitzar el moment al seu bloc. 

Final del segon acte: en Mateu marxa al front i li diu a la Colometa: "doni'm alguna cosa perquè la pugui recordar". La senyora de la fila del darrera, com si portés una molla, salta en veu alta: "Ahora le dará el reloj". Error, senyora, no li regala el rellotge, li dóna una planta…. com deia l’acudit: “vaya mierda de adivino”

Després de la derrota de l'Europa amb el Sant Andreu (3-0) ahir al Narcís Sala he decidit convidar a esmorzar als andreuencs de la meva feina. Sempre tenim petits 'piques' entre els lobbys escapulats i andreuencs (amb l'arbitratge de la redacció d'esports de la casa), però mai perdem el somriure ni el bon rotllo. L'esmorzar és una manera de reconèixer que el Sant Andreu ahir ens va repassar bé. Llàstima d'aquesta pancarta -que personalment trobo de mal gust- que ridiculitzava l'Europa. No calia. "Un poquito de por favor" que deia aquell.

Sentiments difícils de contenir en el comiat a l'Albert Musons. Sota el meu punt de vista la Josefina Altés -en nom de les entitats del barri- no ha pogut donar quatre pinzellades més encertades. L'Albert com a polític proper, del que molts companys seus n'haurien de pendre bon exemple. Gràcia ha anat a acomiadar-lo perquè l'ha reconegut un dels seus: més d'hora que tard hi haurà una petició ferma perquè el seu nom llueixi a un carrer, una plaça o un equipament de la vila. I la sensació -perceptible en moltes cares i mirades de complicitat aquest matí- que l'Albert hauria estat un gran alcalde de Gràcia. Moralment ho ha estat. Al temps.

La notícia de la mort de l’Albert Musons m’ha causat un profund impacte. Com la mort de’n Josep Maria Huertas que també ens va deixar aquest maleït 2007. Periodistes de raça; treballadors incansables; enamorats dels seus barris. Gràcia plora avui com ho va fer el Poble Nou el passat mes de març.

A l’igual que en Josep Maria, l’Albert ens ha donat una lliçó que no s’ensenya a cap facultat. Ens ha ensenyat a tota una generació de periodistes que informar del que passa al teu barri amb rigor i honestedat té el mateix valor que parlar de política, economia o de la difícil cojuntura internacional. 

Impulsor de la revista Carrer Gran amb la generació dels Sanclemente, Frigola, Uribe i Bou, va ser la baula d’enllaç amb la jove generació d’informadors de carrer: en Xavier Pereira, l’Albert Balanzà, Miquel Pellicer, Gerard Maristany, Pep Gorgori… i tants d’altres. Tots hem fet la nostra carrera professional per compte propi, però amb l’empenta moral de l’Albert Musons a la motxilla.

Col·laborador sense distincions de Transversal, l’Independent, la Tortuga de Gràcia, Ràdio Gràcia i GràciaTV. Tota una declaració de principis: per damunt de les diferents sensibilitats, Gràcia!. I una sensació que l’Albert ha estat una mica patrimoni de tots.  

“L’ànima de Gràcia” titula aquest dimecres una breu necrològica de La Vanguardia. Un senyor de Gràcia, afegiria jo.

(article de Transversalweb.cat)

La proposta d'avui és per fer unes partidetes a un Street Fighter én línia una mica especial. Es diu Bible fight! i és una versió del popular joc de lluita però amb personatges bíblics. Hi trobareu els atacs bàsics -patades i cops de puny-, però paga la pena currar-se una mica els atacs especials -plaga de Llagosta (Moisès), horda d'animals (Noè), cop de serp (Eva), etc, etc- I els escenaris (tots relacionats amb la Bíblia) i la música també estan molt aconseguits. Us hi podeu passar estona!

Tres mesos i mig després de la darrera entrada al bloc, -en part per dignitat i en part per vergonya- aquí us deixo la seguent. Aquests dies per questions de feina he entrat en contacte amb diversos videoblocaires. Ahir vam estar fent un seguiment d'una trobada seva a la Barceloneta, i m'agradaria que us donessiu una volteta pel videobloc de'n Joan Planas. M'agrada el tractament que fa dels temes, especialment les seves enquestes de carrer -no us perdeu una sobre la utilitat de la monarquia-. 

Notícia curiosa. Llegeixo La Vanguardia de dimarts 30 de gener, a la pàgina 3 del Vivir en Barcelona on titula: "Independentistas de Gràcia sustraen por segunda vez el pendón de Barcelona" amb el destacat "Espero que lo devuelvan, porque si no, lo que empezó como una 'gracieta' dejará de serlo", expresó ayer el alcalde Jordi Hereu". Ja no saben què fer per vendre diaris 🙂