Ostres tú gaire bé ja són tres mesos des que vaig aterrar de MÈXIC i ara q ja començava a tenir els peus a terra, doncs resulta que el conflicte de OAXACA m'ha fet tornar a estar igual d'absent que estava en tornar.
Gairebé tot el temps q estic a casa me'l passo allà a través de la ràdio i internet, torno a tenir un buit aquí dins que em diu que torni que voldria ser en aquella lluita amb els compas que vaig conéixer. IIIIIII si, doncs si se que la meva lluita és aquí però és que jo ja no em sento d'aquí o d'allà, sento que tot@s les persones que lluitem en aquest món formem part d'un sol món del nou món que realment volem, i això és el que he anat comprovant amb el temps q he viatjat quan he conegut gent d moviments sempre hi havia algo q et feia sentir en família.
I doncs,… no va passar el mateix a la Revolució … no van venir gent de tot el món a col.laborar q creien en la causa… doncs el mateix em passa a mí i ara si crec q ja estic disposada a tot!!!
I aquí la veritat és que les coses no em van malament… he tornat, he començat a la nova escola, q està ben xingona… vol dir que està molt bé Puc fer una mica les coses com m'agrada fer-les i em sento lliure i em sento feliç, amb ganes i disfrutant. sempre en la feina trobo a faltar el q tinc a la resta de llocs el fet de treballar en col·lectiu per arribar a un objectiu.
Bé de moment això és tot per actualitzar-me
OAXACA VIVE, LA LUCHA SIGUE!!!