juliol 11, 2006, 2:33 pm
Filed under: General
Filed under: General
Aprofiteu a veure fotos, pe m’han costat penjar-les
Avui ha sigut un dia trist!!!!
Per tres motius 1 els meus amics guiris avui decidien fer 12 km mes que jo i deixa de veure les 2 daneses i la companyia dels altres fa pena. 2. ma sabut greu deixar enrera al Roberto i la seva familia gent catalana que porta un alberg i que m’han cuidat molt bé. 3 Perque avui es un dia gris i no ha parat de fer el xiribiri durant el 18 kilometres que he fet.
Aquest cami es sorprenent i sempre em sorprendra, per la familiaritat amb la getn que et vas trobant, sóc l’atracció amb la meva picada a la cama, tothom es preocupa. alucinant
7 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
ostres, em despisto i ja hi ha un altre post, tu.
Àlex 07.11.06 @ 3:58 pmA veure, que series l’atracció no en dubtàvem, suposo que la samarreta de Gràcia Independent que fa quatre dies que no et treus també deu ajudar, no 😉 ?
Els primers companys que perds, més en trobaràs, ara ja has fet el canvi de xip. Quan arribis a Santiago la gent dirà, quina és aquella estàtua que hi ha al costat d’en marrón?
Avui l’hi he dit a ma mare que estaves fent el cami de santiago, diu que si ho hagues sabut s’en anava amb tu… ara, si arriba a vindre no se t’atansa cap danesa en 15 dies.
victor de l'aulari 07.11.06 @ 7:25 pmHola colegui. Com és que has abandonat les daneses per un guiris que fan pena? Segurament és una reacció provocada per la picada del mosquit i no carbures correctament. Ara solament faltaria que et mossegués una “oca de los montes”. Resarem a Sant Antón Abad perqué no passi. Bé nano, bon viatge i que “te sea leve el camino”.
Compis UB-Francesc i Obdu 07.11.06 @ 7:48 pmXato! l’any que ve “el tour de la france” lesionat, sol, ploguen, al teu costat l’Armstrong fent el Tourmalet era una “nenaza”. Coi Eduard! que si arribes al final et donan un paper “El diploma del Peregrino” i prou. Tirat a terra, simula espasmes, agafat la cama, crida i haviam si trobes una bona samaritana que t’aculli entre els seus pits…..perdo volia dir braços. Salut i Força!!
carlemany 07.11.06 @ 9:24 pmEi ¡ Eduard, ahir a la nit no et vaig poder fer cap comentari , teníem al Kefe de la vila al casal i vaig arribar tard , no et desanimis home que dones , daneses o de la nacionalitat que sigui les trobaràs durant tot el camí. Ànims !!
Dolors Martinez 07.12.06 @ 10:02 amper cert no soc gaire experta , però on son les fotos on he de clicar ?
Qui es el jefe de la vila?
no sera un parachutista?
vives 07.12.06 @ 10:17 amno sera el fill primogenit del cap de casa?
seran els graciencs i gracienques?
Hola tete:
Esther 07.13.06 @ 1:40 pmFins avui no he pogu entrar al teu bloc per veure com va tot….Per la mama ja sé de tu i al càmping el dissabte va donar el parte a VIVA VOCE i tothom se’n va enterar que estaves fent el camino…Bé, cuida’t aquesta picada, t’ho diu una que ja sé de que va…I gaudeix al màxim de les “companyies” que trobis,je,je.
Molts petonets dels teus nebodets i a reveure