Va d’eleccions (1). L’Habitatge
Bon dia tot el dia.
He trigat més del que hauria desitjat a trobar un pis petit a un preu elevat a la zona on volia quedar-me i ara es pot dir que visc per pagar-ne el lloguer.
Els polítics en campanya, subespecie que es diferencia dels polítics habituals en una facilitat per prometre i anunciar a tort i a dret sense cap altre ànim que aconseguir que tots els vots en zel li siguin propicis, prometen polítiques d’habitatge.
????? Ajuts en els préstecs als menors de trenta anys (quants n’hi ha que puguin intentar demanar un prestec sense provocar llàstima o rialles al director de la seva oficina?)
????? Vivendes de protecció oficial allà on l’administració vol i en la quantitat que els promotors disposen sense demanr allò que els joves (i no tant joves) volem?.
…
Fa uns anys, en una tertulia auspiciada per un ens juvenil diguem que prou representatiu se’m va ocórrer fer una proposta que va ser titllada de no factible ja que no es pot anar contra el dret a la propietat. D’acord, però i el dret a una vivenda? Contra a quest si que s’hi pot anar?
La proposta consistia en qualificar els pisos segons la seva funció, de manera que una vivenda sempre hagués de ser una vivenda i un despatx ser un despatx. Per augmentar el nombre de pisos i adequar-los a la realitat actual els pisos grans es podrien dividir en dos o tres (segons la superfície); fins i tot una de les parts resultants (inferior però suficient) podria qualifiar-se coma despatx. Una mesura d’aquesta mena suposaria el rejoveniment dels barris i l’augment de vivendes promocionant amb diner públic noi la nova construcció, sinó la reforma de la ja existent. Perjudicats? Els promotors.
Els meus pares vivien en un pis de 220m2. Aquesta superficia dónaria per un pis de 80m, 2 de 60 i un despatx de 20 on un podòleg podria obrir la seva primera consulta sense massa problemes (per posar un cas) Qui en surt perjudicat? El propietari que de conbrar un lloguer passa a cobrar-ne 4? Els residents que de tenir un pis immens per les necessitats actuals passarien a una vivenda digna? Els que especulen amb el preu del metre? Cadascú respongui el que cregui correcte. Jo ho tinc molt clar.
Només va ser una idea i imagino que n’hi ha moltes atres. Quines? No les callem, compartim-les. Potser algún dia algú podrà dir " Clar que això funciona, ja ho vaig dir jo una vegada " i si algún d’aquests polítics en vol prendre nota, segur que li regalem les nostres idees de bon grat.
Filed under: General
Bueno, no quiero ser aguafiestas, pero lo que tú propones ya se hace. Ahora, a partir de un piso de 200 metros como el de tus señores padres hay avispados constructores que sacan diez “lofts” (jajajajjajajjaa) de 20 metros cuadrados y tienen las santas narices de publicitarlos calificádolos como “preciosa bombonera” o “espacio diáfano”. El coste de esas superficies infrahumanas “ideales para parejas” -para romper parejas, más bien) no baja de los 200.000 euros. La voluntad, claro, es sensiblemente más perversa que la de tu en principio sensata propuesta.
Qué que propongo yo? Pues no se, no se me ocurre nada porque la situación es tan bizarra que ni siquiera con un sueldo medio bueno de 1200 al mes puedes plantearte comprar tú solo algo que no sea un párking. A lo mejor acabamos todos haciendo como en Brasil y montamos un barrio de favelas en la falda de Montjuïc. Mientras nos decidimos, podemos seguir hablando de la Feria de Frankfurt, las selecciones catalanas y el fijador al cemento que se gasta el simpar Arturo Mas