Braus no però transgènics si? Per què?
Els partits catalans (aquells que poden ser votats a Catalunya) s’omplen la boca avui per l’aprovació d’una llei fruit d’una ILP (a la viquipèdia), sigui a favor o en contra, per com han escoltat el poble.
Estan orgullosos de com, al llarg dels mesos, han pogut fer un debat en que han après molt de les opinions dels experts. Presumeixen de com s’ha arribat a una majoria per prendre una decisió donant llibertat de vot als seus, que no pas nostres, diputats. Marquen territori i ja busquen com frenar-la uns i com estendre-la els altres.
Arguments com llibertat, respecte, dret a la vida, ecologisme, conservacionisme han sorgit per tiotes bandes per justificar qualsevol de les opinions.
Jo només em faig una pregunta, Per què? Quin rèdit pensen treure d’aquesta prohibició uns i altres? Els que la defensen i els que s’hi oposen?
Quan es va presentra la ILP sobre els transgènics, promoguda per Som lo que sembrem, el compromís, la implicació dels nostres polítics no va ser tanta. Van demanar el vot secret i, no fos cosa que algú pogués identificar el vot individual, i la ILP va ser rebutjada demanera que no es va arribar a crear el debat, ningú va tenir l’oportunitat d’aprendre res de cap expert.
No vull caure en la demagògia barata dient que importen més la vida dels braus que les humanes o coses similars. Però la qüestió és que el 2 de juliol, ara ha fet un any, els mateixos polítics que avui donaven la cara pels braus es van amagar per les persones. Els arguments d’avui no ho eren aleshores.
Em venen massa respostes al cap a la meva pregunta. Em venen al cap interessos creats, interessos comercials, redits electorals, imatge pública, ressò mediàtic, … però cap és en ferm, no tinc una resposta.
Tothom està d’acord amb que les curses de braus estaven condemnades a desaparèixer i aquesta llei no fa altra cosa que accelerar-ho. Els transgènics, en canvi, poden seguir implantant-se sense fre mentre esperem a saber si són del tot sans (o no), Per què? No ho se.
Filed under: El mon vist des del meu racó, Jo rondino, i tu? | Tagged: Societat
Els braus és una cosa tangible, real i certa. Moren a la plaça després de un ritual que per alguns es “art”, per altres “tradició”, per altres “crueltat”, etc. Poca cosa cientifica fa falta per veure un animal ensangonat i moribund.
Els trangènics son altra cosa. Avui menjem pebrots molsuts i amb una carn mollar, que no semblen res a l’original pebrot de dos centímetres, picant i que va ser el primigeni. Evolució? No, ha estat fruit d’un tractament de selecció, una selecció d’uns gens i no uns altres. I ens agraden.
Altres vegetals han tingut aquest “tractament” en un periode més curt de temps gràcies a la biotecnología. El que passa és que ha estat tan ràpid que ara diem que no pot ser. En alguns casos l’encertarem i en la majoria ens equivocarem.
Els trangènics no son ni bons ni dolents. Tenen coses dolentes? Si, la principal que siguin patentats i només els comercialitzin quatre marques. La resta no és tan dolenta.
I l’evolució de la ciencia també ha tingut els seus clars i obscurs.
Quanta gent mora a causa de l’automóvil i a causa dels transgénics? I no renunciiem a l’automóvil i molta gent pot menjar gràcies a una part dels transgénics.
Gràcies per l’ampliació del meus coneixements ( és sinceritat, no ironia tot i que ho pugui semblar)
Precisament a això em volia referir. Jo no tinc clar si els transgènics són bons o dolents per se, com tot, segur que en tenen de bo i de dolent. Quan els polítics van decidir tombar la proposta, però, van decidir evitar el debat, tancar l’espai de reflexió al més alt nivell per a que tots poguéssim aprendre’n més i conèixer les dues visions per tal de formar-nos una opinió amb arguments reals, fonamentats i no amb els tendenciosos i manipulats que sovint fan servir els bàndols oposats per aconseguir seguidors entre els ignorants.