El pipican del barri
Estic fart d’arribar cada matí a la feina i trobar-me als voltants de l’edifici Barcelona, al 477 de l’avinguda Diagonal aquest panoramana. L’habitual concentració de persones durant els caps de setmana a una discoteca pròxima es converteix en una massificació de brossa, desperfectes en el mobiliari urbà i deixalles orgàniques. La ciutat viu el clima constant de l’arquitectura contra els espais hostils i tot just un que es converteix certament un racó amable, de treballadors que hi prenen el sol a l’estiu, dinen al migdia i famílies que gronxen els seus fills, acaba fet una merda. No fa gaires mesos que es va rehabilitar aquesta part que tot just toca a la plaça Francesc Macià i ja s’ha convertit en un espai indigne dedicat a una dona.
A Gràcia la tendència proclamada als quatre vents per l’anterior regidor de districte, Ricard Martínez, era omplir el nomenclàtor de noms de dones. Una mesura lloable i a tenir en compte per a la resta de districtes. La placeta que avui subratllo va en aquesta línia ja que està dedicada a Maria Luz Morales, periodista de La Vanguardia de la primera meitat del segle XX.
Però el nom no fa l’espai igual que les intencions no fan a la ciutadania. Realment aquest espai no és un cas únic desgraciadament a la nostra ciutat. L’incivisme d’alguns converteix limita la funcionalitat d’indrets que podrien ser amables i són famers. No sé si ja és qüestió de papereres o de neteja, o directament d’educació. Un dels focus político-econòmics de la ciutat, igual que tants d’altres de la ciutat, no es mereix aquest tipus de comportaments. El tan criticat ‘les coses estan a les teves mans’ que usa sovint l’administració és molt necessari en aquest cas perquè la placeta Maria Luz Morales no acabi sent el pipican del barri.
Ja fa molt de temps que hauriem de reivindicar la figura dels vigilants del barri.
Segur que donariem llocs de treball i sortiria mes barat que arreglar totes les destrosses de cada cop de setmana.
cristina said this on 13 novembre 2008 at 15:00