header image
 

Som una marca (Identitat a la xarxa, cap.II)

Raquel portava un temps capficada en triar un nom que la representés de forma clara i concreta a la xarxa. Feia temps que tenia bloc i estava començant a investigar en el món del microblogging. Estava provant de construir la seva identitat a Internet i consultava amb els seus amics un nom que concretés les seves característiques personals i professionals. No és una tasca fàcil i la Raquel no volia reflexionar molt profundament.

Aquest és un exemple verídic però triat a l’atzar. Actualment, les persones a Internet no només som individus sinó marques i en un sentit purament comercial ja no diferim tant de qualsevol empresa. Venem i som venguts.

Quin és el procés de creació d’una marca-persona? Com tot a la vida hi ha un alt grau d’espontaneïtat (diria que fins i tot inconsciència) en què actuem sense cap tipus de perspectiva, ni històrica ni futura. Hi ha accions per generació espontània i arbitràries en qualsevol procés comunicatiu però l’atzar no ho és tot.

L’individu cada cop té més consciència del seu ‘jo digital’ i construeix aquesta part de la seva vida a través de la invenció però també des de la realitat. En el primer capítol parlava del procés d’hiperrealitat que ha sofert la identitat digital en els darrers anys. No renunciem a la fantasia i viure de la nostra inventiva però ara la nostra vida transpira el fil quotidià, ja sigui la pura vanalitat o bé els afers professionals. En el segon cas, apliquem criteris d’allò anomenat ‘personal branding’.

Em fascina la forma com alguns usuaris han adaptat els processos bàsics i les regles fonamentals del branding a la construcció i desenvolupament de la seva identitat a la xarxa.

Mitjans de comunicació amb peus i cames
Fa uns anys tota comunicació periodística no es podia entendre sense una infraestructura empresarial al darrere. Els costos, a l’actualitat, s’han reduït de forma extraordinària fins el punt que no ens cal un cos. Només ens cal una idea, un producte o la nostra pròpia personalitat. Aquí tot es barreja.

Els comunicadors, en particular, tenim dues opcions: fer l’estruç esperant que passi el tornado en forma d’ERO o cercar nous camins d’experimentació professional. De moment, no sé si fer un bloc, tenir un twitter o pujar un flickr ens pagarà la hipoteca però seria criminal esperar la tempesta.

Les TIC ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats per respondre un conjunt de preguntes: qui sóc? què sé fer? Què és allò que faig millor? Què tinc per oferir? Quins són els meus valors personals? Com els comunico?

Les xarxes socials ens permeten donar sortida a aquestes preguntes i construir-nos a partir de les respostes. En concret, m’interessen els projectes com Facebook, Twitter i, sobretot, LinkedIn. En el darrer cas, es tracta d’un lloc de xarxa orientada als negocis, fundat al desembre de 2002 i llançada al maig de 2003 (comparable a un servei de xarxa social), principalment per a xarxa professional. Es calcula que a l’octubre de 2008, tenia més de 25 milions d’usuaris registrats estenent-se a 150 indústries.

Si recordeu, he començat dient que Ens venem i som venguts a la xarxa. A la xarxa, la nostra identitat es forma de forma: opció a, arbitrària; opció b, intencionada però també, afegim aquí l’opció c, de forma no volguda. No tothom viu a la xarxa ni hi vol viure però en molts casos les seves referències hi són. Parlaríem de contraidentitat? No sé si és la paraula clau.

En tot cas, acabo citant a César Calderón que en el seu bloc ‘Netoratón 3.0’ a la vegada fa referència a la consultoria Autoritas per parlar d’algunes claus de la identitat digital:

Volguem a no, es conforma una identitat digital, amb o sense activitat a la xarxa.

-Que sigui positiva depén en gran part de l’activitat realitzada en ella.

-Cohesionar diferents canals digitals per augmentar la presència és positiu.

-L’ús de serveis populars facilita aquesta presència a la xarxa.

-El reforçament per canals analògics d’aquesta presència és positiu.

Tenim les preguntes adients i tenim les eines necessàries. Ara només llançar-nos.

~ by assajos on 9 març 2009. Tagged: , , , , , ,

3 Responses to “Som una marca (Identitat a la xarxa, cap.II)”

  1. […] xarxa és un àmbit que en els darrers temps m’està portant a molts moments de reflexió. El personal branding i les paradoxes de la comunicació 2.0 van ser els primers capítols d’aquest recorregut per […]

  2. […] persones de carn i ossos? La resposta és evident si anem comptant. Molts. Com deia fa uns dies a ‘Som una marca’, cada cop hi ha mitjans de comunicació amb peus i cames. Híbrids dels nous temps, cultivadors de […]

  3. mmmmm, no estic del tot d’acord amb el tema de que som una marca, pot ser és que interpreto malament el context de com ho dius. Però la construcció del jo digital parteix del mateix model del jo “presencial” , o sigui quines habilitats tinc? Això no ens transforma en una marca, no? Si no en una necessitat de demostrar les nostres habilitats, ja que som una societat que ens costa valorar les habilitats de les persones…..
    Per cert t’hauré de fer cas alhora d’escriure articles, perquè veig que no influeixo en la teva llista de blocs interessants 😉 tranqui ho entenc

Leave a Reply




 
Aneu a la barra d'eines