Vic: participació i comunicació, en dubte
Vic s’ha situat al mapa polític aquests dies no pel seu fuet o per la Fira del Ram. Les qüestions, polèmiques i informacions sobre la nova posició del consistori vigatà davant de l’empadronament i la immigració estan causant un debat necessari que es pot abordar des de molts punts de vista. Més enllà de quines coordenades se situa la decisió de l’Ajuntament governat per Vila d’Abadal hi ha dues paraules que em deixen realment preocupat per la significació que haurien de tenir a l’administració local: PARTICIPACIÓ i COMUNICACIÓ.
Si Vila d’Abadal espera un dictamen estatal favorable crec que ja pot posar-s’hi fulles. Tot ajuntament compta amb un departament jurídic que li hauria d’haver plantejat molts dubtes. Si existien dubtes, per què s’ha tirat endavant? Molt soroll per no res?
PARTICIPACIÓ
La línia ha esclarir no és tant la jurídica com la participativa. En teoria, l’Ajuntament de Vic promou un Consell de Participació. Gran part de les entitats que hi participen s’han mostrat sorpreses per la línia tangencial que ha pres l’Ajuntament pel que fa al padró municipal. Tenim un problema, Houston. Seguim sense entendre, i aquí la majoria de les administracions públiques hi estan implicades, que significa realment la participació ciutadana. Vic no és una excepció. La seva participació no ha servit per resoldre o acostar posicions. Per què? Doncs perquè en el fons queda molt bé parlar de processos de participació però com la majoria aquests són paper mullat.
Repassàvem algunes característiques fa uns mesos amb en Ricard Espelt, expert en la matèria: “Prou de participació ciutadana”, deia n’Espelt. Vic és un exemple d’allò que ell comenta: existeix la sensació que les figues ja estan venudes abans que parli la ciutadania i que un procés participatiu és com un casting (“bé, ens ha agradat molt… però ja el trucarem”…). A Vic tot estava venut des de feia setmanes. Ni les entitats coneixien els plans de l’Ajuntament ni s’han establert els ponts de diàleg.
Vic, a més a més, va tenir un paper destacat en el recent Pacte Nacional per a la Immigració. Dels resultats, de les conclusions i de les seves possibles aplicacions no se’n parla. És tot massa recent per pensar que allò que va aportar Vic no serveix. On queden els acords i la feina conjunta dels actors socials i econòmics del país? Potser aquest pacte ha estat un exemple més d’aquells que esmenta Espelt?
COMUNICACIÓ
Si la participació no funciona, quin és el resultat? Doncs una imatge distorsionada d’un equip de govern maniatat per les exigències dels xenòfobs de Plataforma per Catalunya.
Avui algú que coneix la realitat d’Osona de ben a prop em deia dues consideracions al respecte d’aquest moviment parafeixista i el seu líder, Josep Anglada:
1. “No es pot posar al mateix sac la política de l’Ajuntament i la de Plataforma”. Certament, esperem que el pacte de govern no caigui en la demagògia d’Anglada… A hores d’ara, però, els partits democràtics estan perdent el pols davant Plataforma per Catalunya.
2. “Albert Rivera, de Ciutadans, és un aprenent al costat d’Anglada”. Aquest és un magnífic manipulador de la realitat i intel·ligent en l’ús dels mitjans de comunicació”. És trist comprovar com algú que defensa la figura de Francisco Franco es passeja pels platós de televisió de mitjans que usen la pluralitat ideològica com a teló de fons del seu populisme a base de ‘share’.
TREBALL DES DE FA MOLTS ANYS
En aquest punt, la comunicació és on resideix el segon error de l’Ajuntament vigatà. A Vic fa anys que es treballa la qüestió de la immigració. No és un àmbit nou ni deixat de la mà de Déu. Àmbits pioners com l’Espai de Benvinguda Educativa o l’Oficina Municipal d’Acollida no surten aquests dies en els articles de premsa. Ens falta memòria d’hemeroteca però al departament de comunicació del consistori vigatà potser li falta mà per entendre que cal saber vendre les propostes que es fan en barris com el Remei gràcies al Pla de Barris.
La realitat no es construeix a base de rodes de premsa. Els missatges polítics al dia a dia s’han de construir sobre una base comunicativa clara, ajustant el pas entre funcionaris, tècnics, càrrecs de confiança i polítics.
Si participació i comunicació no funcionen, en quina cruïlla ens quedem? A l’Ajuntament de Vic li queda reformular aquests dos àmbits i posar en solfa les seves estratègies. En el recent Talking About sobre Antropologia que vaig tenir el plaer de realitzar amb la Trina Milan vam esmentar la necessitat que els antropòlegs es posicionin com a eixos de diàleg. Cal que l’Antropologia sàpiga reinventar-se com a mediadors entre comunitats. On són en aquests moments? Sortiu de les aules, antropòlegs!
D’altra banda, crec com vaig dir i em reafirmo més que mai que les “xarxes socials no salvaran el món però podran fer que siguin una mica millor”. La potenciació de les estratègies comunicatives de l’administració així com els processos de participació passen per entendre què poden aportar les xarxes socials. L’Ajuntament diu que ha d’escoltar als seus ciutadans perquè si no, com diu Vila d’Abadal, “la desafecció creixerà i ningú ens votarà”. Té més autoritat moral el veí que més crida, el que es fa sentir més o el que se sent més recolzat pels interessos de Josep Anglada? Plantegem com s’ha d’estructurar una autèntica xarxa de participació i després parlem sobre què volen els vigatans.
VIC, INDRET ACOLLIDOR
Malgrat tot, m’agrada vincular Vic com a terra d’acollida -m’hi sento molt a gust quan passejo pel carrer Verdaguer o la plaça de l’Estudiant, em perdo per la Biblioteca Joan Triadú o a la Llibreria La Tralla-, de treball per la convivència (integració és una paraula molt lletja), de qualitat de vida.
M’agrada que es parli de Vic per Maria Àngels Anglada, una de les poques dones que té retrat a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic on hi figuren els personatges més destacats de la ciutat. Aquests dies una productora nord-americana ha comprat els drets d’El violí d’Auschwitz’. M’agrada quan el Club Patí Vic s’atreveix a donar emoció a l’OK Lliga o les campiones del Voltregà, amb la Carla Giudici al capdavant, conquesten Europa. M’hi sento a gust i no m’agrada que el Telediario obri la seva edició amb aquesta ciutat criminalitzant-la. Es mereix una nova oportunitat parlant-ne obertament, analitzant la comunicació i definint la participació.
PD: Fonamental per seguir la notícia els següents enllaços
[+] Escenas de una ciudad con un 25,7% de inmigrantes
[+] Quatre ratlles sobre el padró de Vic
[+] El Padró de Vic
[+] Alcaldes d’Osona temen que el nou padró de Vic falsegi els de la comarca
Comentar aquest apunt teu aquí és complicat. El mal rau entre la llei del padró, empadronament, i la d’estrangeria, ambdues estatals i que els Ajuntaments, ultima administració de la cadena, les ha de complir. Quan per una banda fan veure que s’obren de braços i per l’altra els expulsen com deia en roda de premsa el ministre d’interior. Fins i tot mostrava xifres. Ja miraré de respondre en millor lloc.
Miquel Quintana said this on 18 gener 2010 at 09:42
Miquel,
totalment d’acord amb el que comentes. Des de l’antropologia hi ha molt a dir, i no només perquè sigui un tema d’immigrants, sinó també per com els grups polítics i els de comunicació s’organitzen i treballen, anant més enllà de la pura anàlisis cultural dels qui venen de fora, podem analitzar-nos nosaltres i allò que som i fem?..podem analitzar que qui se sent amenaçat per l’emigració és justament el grup econòmic nadiu que més problemes econòmics té?..podem ser capaços d’analitzar perquè perfils comel d’Anglada tenen ressó en determinades capes socials?..estem construïnt els grups culturals del segle XXI on la interacció entre persones de procedències molt llunyanes és un fet, i on l’organització dels estats i del territori ja no es controla només des d’un govern o des d’un ajuntament; les normes poden venir d’estructures superestatals i l’aplicació és molt local. Les xarxes d’internet ens fan modificar la relació i les xarxes personals, un gran repte,..
gràcies per l’enllaç Miquel, una abraçada
Trina Milan said this on 18 gener 2010 at 09:45
M’ha agradat molt el teu post. Tant que m’he esperat fins el vespre per arribar a casa i refrescar la meva memòria per donar-te unes xifres molt interessants envers la participació ciutadana, un tema que especialment m’atrau.
El que ha passat a Vic passa per una solució fàcil. No es pot fer el que diuen, és així de simple. L’administració central, i també la Generalitat via l’Assessoria Jurídica del Departament d’Acció Social i Ciutadania ja han emès un informe amb el qual es demostra que no poden deixar d’empadronar als immigrants il·legals. D’aquí uns dies tot tornarà a la “normalitat”, n’estic convençuda.
Un altre tema és si les diferents administracions estan disposades a parlar sobre el fons de la qüestió. Aquí jo personalment tinc els meus dubtes.
Ara bé, dit això anem al que realment vull incidir i complementar el que dius respecte a la participació ciutadana.
Tens raó quan dius que és important, i sobre tot en l’administració local, el problema és respondre a les següents preguntes: per què la volem? Com s’ha de fer? Com hem de tractar les conclusions? Han de ser vinculants o no?…
La participació està de moda a l’administració pública. Tant que fins i tot la Generalitat ha creat una Direcció General (de Participació Ciutadana) la qual fins no fa gaire era dirigida pel conegut politòleg Quim Brugué.
Ara bé, sense un marc normatiu clar que determini fins a on pot arribar la participació.. com ho han de fer les administracions? En principi, la primera contradicció la trobem en què mai podrà ser vinculant perquè trepitja les funcions dels Parlaments legalment elegits per ser els representants del poble.
Però perquè funcioni, almenys s’haurien de donar 3 compromisos:
1. Que no hagi manipulació de la decisió (que no s’hagi pres la decisió amb anterioritat, ja que crea frustració)
2. S’ha de tractar tota la informació en un document que estarà a la taula dels tècnics, per a la seva avaluació
3. Hi ha d’haver un “retorn” de la decisió que s’ha pres, i s’ha d’explicar el que s’ha tngut en compte i el que no.
Però encara que una administració pública compleixi amb aquests 3 compromisos, els processos de participació ciutadana tenen un problema afegit, motiu del qual totes les possibles participacions que es facin (inclòs el tema de Vic) tindràn un biax que no es pot evitar:
• Les persones que solen participar se situen entre els 30 i els 55 anys
• Hi ha més homes que dones (tot i que s’inverteix depenen de la temàtica)
• Els infants i la gent gran participa molt poc
• Per lloc de Naixement:
o 80% nascuts a Catalunya
o 19% de la resta de l’Estat
o 1% Estrangers dins la UE
• aproximadament un 60% de persones que hi participen, treballen en el sector públic (més sensibilització i coneixements de la “res pública” i els seus mecanismes)
• la majoria tenen formació universitària
Dit això, a modo de reflexió, si les diferents administracions no tenen en compte tots aquests aspectes, i es milloren, difícilment la participació ciutadana serà una eina efectiva.
Sònia Pereda said this on 18 gener 2010 at 21:23
He descobert el teu blog a través de twitter. Estic molt d’acord amb el que planteges sobre la participació, hi estic d’acord i m’entristeix veure-ho així ja que tinc el convenciment que les millors sol·lucions són aquelles preses per persones que pensen juntes i decideixen de manera autònoma, i en això es fonamenta, des del meu punt de vista, la participació.
Els polítics han de prendre decisions, si. I responsabilitzar-se’n. I aquestes decisions es poden prendre amb participació o bé utilitzar la coartada de la “pseudo-participació” per amparar decisions ja preses.
D’altra banda que un ajuntament tingui un consell de participació no vol dir, com queda patent en el que planteges, que utilitzi la participació per prendre totes les seves decisions. Segurament tampoc cal que sigui així. Ara bé si que és necessari que comuniquin clarament en quins assumptes es realitzarà un procés participatiu o es crearà un organ estable de participació i en quins assumptes no, per tal que la ciutadania estigui informada de a quin nivell de participació està convidada i quina és la implicació de l’administració, per poder destriar el gra de la palla.
Sílvia Esteva said this on 19 gener 2010 at 19:00
Ha tornat la “normalitat” a Vic, el Ministeri de l’Interior i l’Advocacia General de l’Estat han dictaminat que l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha d’empadronar a tots els estrangers extracomunitaris que ho sol.licitin, tinguin o no residència legal en territori espanyol i que no és necessari el visat per a fer-ho.
Ara només fa falta que el Govern espanyol compleixi la llei d’Estrangeria, la faci complir i que destini els recursos necessaris a Vic perquè els drets que comporta automàticament el fet d’empadronar-se com l’assistència sanitària pública, l’escolarització bàsica dels seus fills i l’accés als serveis socials puguin ser reals i efectius.
Espero amb candeletes el dia que la participació ciutadana sigui vinculant per als seus representants polítics, siguin locals, autonòmics, estatals o europeus. Així podrem començar a parlar d’una autèntica participació democràtica dels ciutadans.
Francesc said this on 21 gener 2010 at 17:38