“Hem de posar a disposició de la col·lectivitat el nostre talent, el nostre coneixement i la nostra creativitat”. No preguntarem que pot fer Catalunya pel 2.0 sinó que pot fer el 2.0 per Catalunya. I és que la idea del pròxim llibre de l’Ernest Benach, ‘Política 2.0’, és un projecte molt personal al límit entre la utopia -de voler una altra política- i el projecte de país, tan necessari en els nostre dies.

Benach -president del Parlament de Catalunya-, en una trobada dels Sopars-Tertúlia impulsats pel tàndem gironí Eduard Batlle i Germà Capdevila al Restaurant El Coure de Barcelona, ha explicat a un nodrit grup d’amics, coneguts i twittejats les línies mestres d’un llibre que es presenta el pròxim 9 de març.

Tecnologia però també política, de carrer i de passadissos de parlament, criticada, sentida, alienada, global, i moltes altres paraules… aquesta és la cosmologia ideològica d’un Benach que advoca perquè els partits polítics evolucionin i canviïn. Serà la tecnologia que els canviï? És important la tecnologia i en Benach és un bon exemple a l’impulsar una triada tecnològica important entre els escons: l’ús de les Black Berry, dels ordinadors portàtils i de les connexions per posar la vella cambra parlamentària al segle XXI gràcies al Parlament 2.0.

Però les eines no ho són tot. El missatge i, sobretot, la mentalitat són part essencial de l’autoritat més tecnològica del país que promet “no quedar-se quiet”, no només amb les TIC sinó, el més important, en fer i dur una política més pròxima al ciutadà. Hi ha molts reptes que no estan resolts i cal que la classe política ho entengui. Després del triomf d’Obama molts es van posar l’etiqueta de fans d’Obama però pocs van entendre el missatge i la voluntat de canvi de la ciutadania.

Fa uns dies en una conversa informal algú em van dir una frase amb la qual segueixo pensant de tant en tant: “La majoria dels polítics diuen que volen escoltar però si ho fan, no podran escoltar-se a si mateixos; per això la veu dels ciutadans no els hi interessa”. Touché…

Serà la Política 2.0 la forma de canviar la mentalitat dels nostres governants? Llei electoral, finançament de partits, blocs electorals a la televisió pública,… hi ha molts reptes que no estan resolts i que caldrà afrontar en els pròxims anys. Brindem, de moment, per la valentia. Brindem, de moment, per la valentia d’@ebenach.

[+] ‘Blocaires i política 2.0‘

PD: ‘Política 2.0’ es publicarà en versió paper en una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i en versió digital, a la web d’Edi.cat, la plataforma de llibres digitals que reuneix aquests i altres segells editorials.

//www.youtube.com/watch?v=qMRoqPCgbh8

Ara, la culpa, en part és nostre, dels propis periodistes que permetem pràctiques que involucionen el món de la comunicació.

Permetem que les imatges en els mítings ens arribin de les pròpies televisions dels partits polítics, permeten rodes de premsa sense preguntes, permetem que a les televisions públiques segueixin havent-hi blocs electorals i declaracions institucionals enllaunades com la que ens ofereix l’arxivat Francisco Camps, no només sense preguntes dels periodistes sinó a sobre, sense periodistes:

//www.youtube.com/watch?v=WwsroeXIBz0

Senyors polítics, despatxeu els vostres assessors perquè aquest camí és el camí fàcil, de la victòria momentània però us portarà al fracàs en pocs anys si no feu de la Política 2.0 el vostre objectiu. La nova ciutadania, alimentada per nadius digitals, està perdent interès per la política, elecció rera elecció. L’exemple no era Rosa Díez, ni ho són Cospedal ni Francisco Camps. Fa uns anys, el president de la Federació Espanyola de Futbol demanava que no tornés a passar el fet que uns ninots representessin aficionats a les grades buides del camp del Betis: “Queremos forofos, no muñecos”. Ara, reclamen polítics, no lectors de teleprompters.

Benjamin Barber, politòleg de Demos: va assessorar a Clinton sobre el voluntariat civil